|
La
notícia és una autèntica dutxa d'aigua freda sobre les nostres
modestes aspiracions i sobre les nostres efímeres alegries:
el nou sistema operatiu Windows XP sí que és en català, però
no és ni senzill ni barat obtenir-lo.
La dutxa d'aigua freda és deguda al fet que la premsa ens avançava
que el tindríem en català sense aquell impost no revolucionari
que havia pagat la Generalitat, el 1998, per tenir el Windows
98 en català, i que ascendia a 80 milions de pessetes. Estàvem
contents com un gínjol que el català formés part ja de les llengües
de la indústria i de la cultura, sense esforços afegits, i ho
contàvem a aquells coneguts tan integrats que pensen que això
del català fa més nosa que servei.
Doncs la decepció ha estat de l'alçada d'un campanar, perquè
per tenir el Windows en català primer te l'has d'instal·lar
en anglès -Windows XP Professional- i aplicar-hi a sobre un
sistema de traducció. Aquesta molèstia, però, no seria res sense
els costos afegits: mentre el Windows XP Home Edition, que hi
és en versió castellana, costa 22.000 ptes., la versió professional
que haurem de comprar nosaltres en val 49.000; a més, haurem
d'esperar com a mínim tres mesos per poder accedir-hi, espai
de temps monstruós en el còmput informàtic. Els portaveus de
Microsoft diuen que la situació no és tan dramàtica perquè si
ens comprem un ordinador nou, com que ja portarà el sistema
operatiu Windows XP incorporat, la diferència que haurem d'abonar
els catalans només serà de 10.000 pessetes, sense comptar, és
clar, les 300.000 del nou ordinador.
Això ens passa per il·lusos, per tenir esperances com les vam
tenir quan la llei del català, aprovada pel Parlament, ens assegurava
poder veure una mica de cinema en català, i ens passa per creure,
desventurats de nosaltres, que som ciutadans de primera, quan
no arribem ni a ciutadans de segona, una marca que portem impresa
a la nostra acta de naixement i que arrossegarem fins a la tomba,
mentre, a sobre, ens renyen per la nostra gosadia i el nostre
integrisme d'usar tímidament el català en comptats actes públics
a Catalunya mateix. I el tip de riure que deuen estar fent-se
els molts, moltíssim, sipais que adulen el poder cada dia de
la seva vida!
Isabel-Clara Simó
Diari AVUI, 2/10/2001
|
