 |
Aquesta pàgina està discontinuada Llibre Faif |
Vés al pròleg, al capítol anterior, al capítol següent, a l'índex, al sumari
10. GNU/Linux
Cap al 1993, el moviment del programari lliure estava en una disjuntiva. Per als optimistes, tots els signes apuntaven cap a l'èxit de la cultura hacker. La revista Wired, una nova i extravagant publicació que oferia històries d'encriptació de dades, Usenet, i llibertat de programari, s'esgotava dels prestatges dels quioscos. La paraula Internet, fins aleshores un terme col·loquial usat només pels hackers i els investigadors científics, es va obrir camí dins del corrent principal del lèxic. Fins i tot el President Clinton l'usava. L'ordinador personal, que fins aleshores havia estat una joguina, va créixer fins a la total respectabilitat, donant a tota una nova generació d'usuaris d'ordinador, accés a programari fet per hackers. I mentre el projecte GNU encara no havia abastat el seu objectiu d'un sistema operatiu de programari lliure, totalment immaculat, els usuaris interessats podien mentrestant provar el Linux.
Sigui com sigui, les notícies eren bones, o això semblava. Després d'una dècada de pugna, els hackers i els seus valors estaven finalment guanyant acceptació dins del corrent principal de la societat. S'estava aconseguint.
O no? Per als pessimistes, cada signe d'acceptació, arrossegava la seva pròpia contrapartida problemàtica. Cert, ser un hacker de sobte era genial, però era genial per a una comunitat que s'alimentava de l'alienació? Cert, la Casa Blanca estava dient allò que calia d'Internet, fins i tot anant tan lluny com per registrar el seu propi domini, whitehouse.gov, però també s'estava reunint amb les empreses, els defensors de la censura, i amb les autoritats encarregades de fer complir la llei, mirant de domesticar la cultura Salvatge Oest d'Internet. Cert, els PC eren més potents, però en convertir el PC en un producte de consum gràcies als seus xips, Intel havia creat una situació en la qual els venedors de programari propietari, posseïen el poder. Per cada nou usuari guanyat per a la causa del programari lliure via Linux, centenars, milers potser, estaven arrencant el Microsoft Windows per primer cop.
Finalment, hi havia la curiosa naturalesa del Linux mateix. Sense restriccions per defectes de disseny (com GNU) ni disputes legals (com BSD), la rapidíssima evolució de Linux havia estat tan imprevista, el seu èxit tan accidental, que els mateixos programadors més propers al codi del programari no sabien què fer-ne. Més un àlbum recopilatori que no pas un sistema operatiu, estava compost d'un popurri de grans èxits hacker: tot, des de GCC, GDB, i glibc (la biblioteca C del projecte GNU recentment desenvolupada), fins a X (una interfície gràfica d'usuari basada en Unix desenvolupada pel "Laboratory for Computer Science" [Laboratori per a la Informàtica] del MIT) passant per eines desenvolupades pel BSD com ara BIND (the Berkeley Internet Naming Daemon, el qual permet als usuaris substituir les adreces numèriques per noms de domini Internet fàcils de recordar) i TCP/IP. Per descomptat, la pedra capital era el nucli mateix del Linux, una versió polida i sobresaturada de Minix. Més que construir el seu sistema operatiu des de zero, Torvalds i el seu equip de desenvolupament Linux de ràpida expansió havia seguit la vella dita de Picasso, "els bons artistes agafen en préstec; els grans artistes roben". O tal com Torvalds mateix ho va traduir més tard quan descrivia el secret del seu èxit: "Bàsicament sóc un gandul a qui li agrada emportar-se el mèrit per coses que fa una altra gent". (100)
Una ganduleria així, admirable des de la perspectiva de l'eficiència, era preocupant des de la perspectiva política. Per un motiu: subratllava la manca d'una agenda ideològica per part de Torvalds. A diferència dels desenvolupadors de GNU, Torvalds no havia construït un sistema operatiu pel desig de donar als seus col·legues hackers alguna cosa per treballar-hi; l'havia construït per poder-hi jugar ell mateix. Igual com Tom Sawyer emblanquinant una tanca, el geni de Torvalds es recolzava menys en la visió de conjunt i més en la seva habilitat per reclutar altres hackers per accelerar el procés.
Aquest Torvalds i els seus reclutes que havien reeixit allà on altres no havien tingut èxit, van aportar la seva pròpia i preocupant qüestió: què, exactament, era Linux?. Era una manifestació de la filosofia del programari lliure inicialment articulada per Stallman en el Manifest GNU? O era simplement una amalgama d'enginyoses eines de programari que qualsevol usuari, igualment motivat, podria aplegar a casa en el seu propi sistema?
A finals de 1993, un nombre creixent d'usuaris Linux havien començat a inclinar-se per la darrera definició i van començar a preparar variacions privades del tema Linux. Fins i tot, esdevingueren prou atrevits per empaquetar i vendre les seves variacions --- o "distribucions"--- als col·legues entusiastes de Unix. Els resultats foren irregulars en el millor dels casos.
"Això va ser abans de Red Hat i les altres distribucions comercials", recorda Ian Murdock, aleshores un estudiant d'informàtica a la Universitat de Purdue. "Podies fullejar les revistes d'Unix i trobar tots aquells anuncis mida targeta comercial proclamant 'Linux'. La majoria eren empreses poc serioses que no hi veien res de mal en deixar anar un trosset del seu codi font dins de la barreja".
Murdock, un programador Unix, recorda haver estat "arrossegat " per Linux quan se'l va baixar i instal·lar per primer cop en el seu PC de casa. "Era només un munt de diversió", diu. "Em va fer voler involucrar-me". Tanmateix, l'explosió de distribucions pobrament construïdes va començar a refredar el seu entusiasme inicial. Decidint que la millor manera d'involucrar-se era construir una versió de Linux lliure d'additius, Murdock va començar a fer una llista de les millors eines de programari lliure amb la intenció d'aplegar-les dins de la seva pròpia distribució. "Volia alguna cosa que fes honor al nom de Linux", diu Murdock.
En una proposta per "cridar l'atenció", Murdock va difondre les seves intencions per Internet, fins i tot al grup de notícies comp.os.linux d'Usenet. Un dels primers a respondre els missatges de correu electrònic va ser rms@ai.mit.edu. Com a hacker, Murdock va reconèixer a l'instant l'adreça. Era Richard M. Stallman, fundador del Projecte GNU i algú a qui Murdock coneixia ja aleshores com "el hacker dels hackers". Veient l'adreça a la seva cua de correu, Murdock es va quedar perplex. Per què caram Stallman, una persona que encapçalava el seu propi projecte de sistema operatiu, s'havia d'interessar per les queixes de Murdock sobre Linux?
Murdock va obrir el missatge.
"Deia que la FSF (Free Software Foundation, Fundació pel Programari Lliure) havia començat a seguir de prop Linux i que la FSF potser estava interessada a fer també un sistema Linux. Bàsicament, a Stallman li semblava que els nostres objectius estaven en consonància amb la seva filosofia".
El missatge representava un impressionant canvi de direcció per part de Stallman. Fins 1993, Stallman havia estat content de mantenir "el seu nas" lluny dels assumptes de la comunitat Linux. De fet, ell gairebé havia esquivat el renegat sistema operatiu quan va aparèixer per primer cop en el panorama de la programació Unix, allà pel 1991. Després de rebre la primera notificació d'un sistema operatiu similar a Unix que s'executava sobre PC, Stallman diu que va delegar la tasca d'examinar el nou sistema operatiu a un amic. Stallman recorda, "Em va informar que el programari s'havia modelat a partir del System V, que era la versió inferior d'Unix. També em va dir que no era portable".
L'informe de l'amic era correcte. Construït per executar-se en màquines basades en 386, Linux estava fermament arrelat en la seva plataforma de baix cost. El que l'amic no va informar, tanmateix, va ser el gran avantatge de què gaudia Linux com a únic sistema operatiu del mercat lliurement modificable. En altres paraules, mentre Stallman es passava els tres anys següents pendent dels informes d'errors del seu equip HURD, Torvalds triomfava entre els programadors que després trasplantarien el sistema operatiu sobre noves plataformes.
Pel 1993, la incapacitat del Projecte GNU d'entregar un nucli operatiu va portar problemes tant al Projecte GNU com al moviment de programari lliure en general. Pel març de 1993, un article de la revista Wired signat per Simson Garfinkel descrivia el Projecte GNU com a "ensorrat" malgrat l'èxit de moltes eines del projecte. (101) Els de dins del projecte i el seu adjunt sense ànim de lucre, la Free Software Foundation, recorden que els ànims estaven encara pitjor del que l'article de Garfinkel pretenia. "Estava molt clar, al menys per mi en aquell moment, que només hi havia una oportunitat per introduir un nou sistema operatiu", diu Chassell. "I un cop passada l'oportunitat, la gent esdevindria menys interessada. Que de fet, és exactament el que va passar". (102)
Molt s'ha dit respecte a les pugnes del Projecte GNU durant el període 1990-1993. Mentre alguns culpen Stallman per aquestes pugnes, Eric Raymond, un dels primers membres de l'equip GNU Emacs i posterior crític de Stallman, diu que el problema fou principalment institucional. "La FSF es tornà arrogant", diu Raymond. "Ells van canviar l'objectiu de fer un sistema operatiu a punt per explotació pel de fer investigació en sistemes operatius". Encara pitjor, "Pensaven que res de fora la FSF els podria afectar."
Murdock, una persona menys propera a les interioritats del Projecte GNU, adopta una visió més comprensiva. "Crec que part del problema és que van ser una mica massa ambiciosos i van llençar uns bons diners per no res", diu. "Els micronuclis als finals dels 80 i principis dels 90 eren un tema candent. Desgraciadament, va ser aleshores que el Projecte GNU va començar a dissenyar el seu nucli. Van acabar tenint un munt de material i hauria calgut massa canvis d'opinió desprendre-se'n".
Stallman cita un nombre de qüestions quan explica el retard. Els plets de Lotus i Apple havien proporcionat distraccions polítiques, les quals, combinades amb la incapacitat de Stallman per teclejar, va fer difícil per Stallman ajudar a l'equip HURD. Stallman també cita la pobra comunicació entre les diferents parts del Projecte GNU. "Vam tenir molta feina per obtenir l'entorn de depuració per treballar", recorda. "I la gent que aleshores mantenia GDB no era gens cooperativa". Tanmateix, Stallman diu que ell i els altres membres de l'equip del Projecte GNU van subestimar la dificultat d'expandir el micronucli Mach en un nucli Unix com cal.
"M'imaginava que, bé, la part [Mach] que ha de parlar amb la màquina ja ha estat depurada", diu Stallman, recordant els problemes de l'equip HURD en una xerrada del 2000. "Amb aquest punt de partida, hauríem de poder tenir-ho fet ben aviat. Però en comptes d'això, va resultar que depurar aquells programes multiprocessos asíncrons fou realment difícil. Hi havia errors de sincronització que podien fer sobreescriure els fitxers, i això no és gens divertit. El resultat final fou que va costar molts, molts anys produir una versió de prova". (103)
No importa l'excusa, o excuses, l'èxit concurrent de l'equip del nucli Linux va crear una situació tensa. Cert, el nucli Linux s'havia donat en llicència sota la GPL (General Public License, llicència pública general), però tal com Murdock mateix va advertir, el desig de tractar Linux com purament un sistema operatiu de programari lliure estava lluny de la unanimitat. A finals del 1993, la població total d'usuaris Linux havia crescut des de més o menys una dotzena d'entusiastes de Minix fins a un punt entre 20.000 i 100.000 . (104) El que una vegada havia estat un entreteniment era ara un mercat a punt per l'explotació. Igual com Winston Churchill quan veié les tropes soviètiques desfilant per Berlin, Stallman sentí una comprensible barreja d'emocions quan arribà l'hora de celebrar la "victòria" de Linux. (105)
Encara que era dels últims arribats, Stallman tot i així tenia influències. Tan bon punt com la FSF va anunciar que prestaria els seus diners i suport moral al projecte de programari de Murdock, altres ofertes de suport van començar a arribar. Murdock va denominar al nou projecte Debian -- un acrònim del seu nom i el de la seva dóna, Deborah -- i en unes poques setmanes sortia la primera distribució". [El suport de Richard] va catapultar Debian gairebé de la nit al dia des d'aquell interessant i petit projecte fins a quelcom al que la gent dins de la comunitat li havia de fer cas", diu Murdock.
Al gener del 1994, Murdock va publicar el "Manifest Debian". Escrit amb l'esperit del "Manifest GNU" de Stallman d'una dècada abans, explicava la importància de treballar estretament amb la Free Software Foundation. Murdock va escriure:
La Free Software Foundation juga un paper extremadament important en el futur de Debian. Pel simple fet que la distribuiran ells, s'està enviant un missatge al món: que Linux no és un producte comercial i que mai ho serà, però això no significa que Linux no serà mai comercialment competitiu. Per aquells que discrepeu, us desafio a que expliqueu l'èxit de GNU Emacs i GCC, que no són programari comercial però que han tingut un considerable impacte en el mercat comercial independentment d'aquest fet. Ha arribat l'hora de concentrar-se en el futur de Linux en comptes del destructiu objectiu d'enriquir-se un mateix a expenses de tota la comunitat Linux i el seu futur. El desenvolupament i la distribució de Debian pot no ser la resposta als problemes que he perfilat en el Manifest, però espero que almenys atraurà prou l'atenció sobre aquests problemes per permetre la seva resolució. (106)
Poc després de la publicació del Manifest, la Free Software Foundation va fer la seva primera petició important. Stallman volia que Murdock anomenés la seva distribució "GNU/Linux". Al principi, diu Murdock, Stallman volia usar el terme "Lignux" -- com Linux però amb GNU al mig -- però una prova del terme a Usenet i a diversos grups d'interès hacker improvisats va merèixer prou xiulets per convèncer Stallman de canviar-lo pel menys complicat GNU/Linux.
Encara que alguns rebutjarien l'intent de Stallman d'afegir el prefix "GNU" com una subtil recerca de reconeixement, Murdock ho veié d'una manera diferent. Mirant enrere, Murdock ho veié com un intent de contrarestar la creixent tensió entre el Projecte GNU i els desenvolupadors del nucli Linux. "Hi havia una divisió incipient", recorda Murdock. "Richard estava preocupat".
La més profunda divisió, diu Murdock, fou per glibc. Abreviació de GNU C Library (Biblioteca C de GNU), glibc és el paquet que permet als programadors fer "crides al sistema" dirigides al nucli. En el transcurs de 1993-1994, glibc va emergir com el coll d'ampolla dels problemes en el desenvolupament de Linux. Com que molts nous usuaris estaven afegint noves funcions al nucli Linux, els encarregats de mantenir glibc del Projecte GNU van estar aviat aclaparats pels canvis suggerits. Frustrats pels retards i la creixent reputació de mandrosos del Projecte GNU, alguns desenvolupadors de Linux van suggerir de crear una "bifurcació" -- és a dir una biblioteca C específica per Linux paral·lela a glibc.
En el món hacker, les bifurcacions són fenòmens interessants. Encara que l'ètica hacker permet a un programador fer el que vulgui amb el codi font d'un programa donat, la majoria de hackers prefereix abocar les seves innovacions dins d'un arxiu de codi font central o "arbre" per assegurar-se la compatibilitat amb programes d'altra gent. Bifurcar així glibc a l'inici del desenvolupament de Linux hauria significat perdre el potencial de centenars, fins i tot milers, de desenvolupadors de Linux. També significaria una creixent incompatibilitat entre Linux i el sistema GNU que Stallman i l'equip de GNU encara esperaven desenvolupar.
Com a capdavanter del Projecte GNU, Stallman ja havia experimentat els efectes negatius d'una bifurcació de programari el 1991. Un grup de desenvolupadors d'Emacs que treballava per a una empresa de programari anomenada Lucid s'hi va discutir per la poca voluntat de Stallman per avenir-se a desfer els canvis dins la base de codi GNU Emacs. La bifurcació va donar llum a una versió paral·lela, Lucid Emacs, i ressentiments a tot arreu. (107)
Murdock diu que Debian estava estudiant cada cop més una bifurcació similar en el codi font de glibc fet que va motivar Stallman per insistir en afegir el prefix GNU quan Debian llencés la seva distribució de programari. "La bifurcació des d'aleshores ha convergit. No obstant, en aquella època, hi havia la preocupació de si la comunitat Linux es veia a si mateixa com una cosa diferent de la comunitat GNU, podria ser un motiu de desunió.
Stallman està d'acord amb els records de Murdock. De fet, diu que estaven apareixent noves bifurcacions a cada component GNU principal. Al principi, Stallman diu que considerava les bifurcacions com un producte de l'orgull ferit. En contrast amb la dinàmica informal i ràpida de l'equip del nucli Linux, els que mantenien el codi font GNU tendien a ser més lents i més circumspectes a l'hora de fer canvis que poguessin afectar la viabilitat d'un programa a llarg termini. Tampoc no tenien por de criticar severament el codi d'altra gent. Amb el temps, tanmateix, Stallman va començar a intuir que hi havia una manca fonamental de comprensió del Projecte GNU i dels seus objectius quan llegia els correus electrònics dels desenvolupadors de Linux.
"Vam descobrir que la gent que es considerava a si mateixa usuària Linux, no es preocupava pel Projecte GNU", diu Stallman. "Deien, 'Per què m'he de molestar a fer aquestes coses? No em preocupa el Projecte GNU. Funciona per a mi. Funciona per a nosaltres, els usuaris Linux, no m'interessa res mes'. I això fou bastant sorprenent ja que la gent essencialment estava usant una variant del sistema GNU, i no se'n preocupaven gens. Es van preocupar menys que cap altre pel GNU".
Mentre alguns consideraven les descripcions de Linux tant una "variant" del Projecte GNU com un intent d'aprofitar-se'n políticament, Murdock, favorable ja a la causa del programari lliure, veia raonable la petició de Stallman d'anomenar GNU/Linux la versió de Debian. "Era més per coherència que per confiança", ens diu.
Les peticions de natura més tècnica van venir tot seguit. Encara que Murdock estava acostumat a les qüestions polítiques, va adoptar una postura més ferma a l'hora del disseny i del model de desenvolupament del programari real. El que havia començat com una mostra de solidaritat, ben aviat va esdevenir model per als altres projectes GNU.
"Us puc assegurar que vaig tenir la meva part de desacords amb ell", diu Murdock amb un somriure. "Sincerament Richard pot ser una persona bastant difícil amb qui treballar".
Al 1996, Murdock, després de la seva graduació a Purdue, va decidir agafar les regnes del creixent projecte Debian. Ja havia estat traspassant tasques de gestió a Bruce Perens, el hacker més conegut pel seu treball a Electric Fence, una utilitat Unix publicada sota la GPL. Perens, com Murdock, era un programador Unix que s'havia enamorat de GNU/Linux tan bon punt com les capacitats similars a Unix del programa esdevingueren manifestes. Com Murdock, Perens era favorable a l'agenda política de Stallman i la Free Software Foundation, tot i que des de lluny.
"Recordo que després que Stallman ja hagués aparegut amb el Manifest GNU, GNU Emacs, i GCC, vaig llegir un article que deia que ell estava treballant com a consultor per a Intel", diu Perens, recordant la seva primera topada amb Stallman a finals dels vuitanta. "Li vaig escriure preguntant-li com podia estar defensant el programari lliure amb una mà i treballant per Intel amb l'altra. Em va contestar dient, 'Treballo com a consultor per produir programari lliure'. Va ser totalment educat al respecte, i vaig pensar que la seva resposta tenia sentit".
Com a desenvolupador destacat de Debian, tanmateix, Perens contemplava les batalles de disseny entre Murdock i Stallman amb desànim. En assumir el lideratge de l'equip de desenvolupament, Perens diu que va prendre la decisió de distanciar Debian de la Free Software Foundation. "Vaig decidir que no volíem l'estil de microgestió de Richard", ens diu.
Segons Perens, la decisió va sorprendre a Stallman, però va tenir prou seny per acceptar-ho. "Va esperar a calmar-se i va enviar un missatge dient que realment necessitàvem una relació. Va demanar que l'anomenéssim GNU/Linux i ho deixéssim en aquest punt. Vaig decidir que estava bé. Vaig prendre la decisió unilateralment. Tothom sospirà tranquil".
Amb el temps, Debian agafaria la reputació de ser la versió hacker de Linux, juntament amb Slackware, una altra distribució popular fundada durant el mateix període 1993-1994. Fora del reialme dels sistemes orientats al hacker, tanmateix, Linux estava prenent força en el mercat del Unix comercial. A Carolina del Nord, una empresa Unix que s'anunciava com Red Hat estava remodelant el seu negoci per centrar-se en Linux. El director executiu en cap era Robert Young, l'anterior editor de Linux Journal que el 1994 havia plantejat la qüestió a Linus Torvalds, preguntant-li si lamentava haver posat el nucli sota GPL. Per a Young, la resposta de Torvalds va tenir un "profund" impacte en el seu propi punt de vista envers Linux. En comptes de buscar la manera d'acaparar el mercat de GNU/Linux mitjançant les tàctiques del programari tradicional, Young va començar a considerar què podria passar si una empresa adoptava la mateixa metodologia que Debian -- és a dir, construir un sistema operatiu fet totalment a partir de peces de programari lliure. Cignus Solutions, l'empresa fundada per Michael Tiemann i John Gilmore el 1990, estava demostrant ja la seva capacitat per vendre programari lliure basat en la qualitat i l'adaptabilitat. Que passaria si Red Hat emprenia la mateixa metodologia amb GNU/Linux?
"En la tradició científica occidental, ens enfilem damunt de les espatlles de gegants", diu Young, fent-se ressò de Torvalds i de Sir Isaac Newton abans que ell. "En els negocis, això vol dir no haver de reinventar la roda cada vegada. La bellesa del model [la GPL] és que col·loques el teu codi sota domini públic. (108) Si ets un venedor independent de programari i estàs intentant fer una aplicació i necessites un marcador de mòdem, bé, perquè reinventar els marcadors de mòdem? Només cal robar el PPP del Linux de Red Hat i usar-lo com a base de la teva eina marcadora de mòdem. Si necessites una eina gràfica, no cal escriure la teva pròpia biblioteca gràfica. Només cal baixar-se GTK. De sobte tens la capacitat de reutilitzar el millor del que t'ha precedit. I de sobte la teva atenció com a venedor d'aplicacions se centra menys en la gestió del programari i més en la construcció d'aplicacions específiques per a les necessitats dels teus clients".
Young no era l'únic executiu de programari intrigat per l'eficàcia comercial del programari lliure. A finals del 1996, la majoria d'empreses Unix estaven començant a despertar-se i flairar l'olor del codi font. El sector Linux estava encara ben bé a un any o dos de considerar-se plenament comercial, però aquells prou propers a la comunitat hacker podien sentir-ho: n'estava passant alguna de grossa. El xip 386 d'Intel, Internet, i la World Wide Web havien colpejat el mercat com una sèrie d'onades monstruoses, i Linux -- i la multitud de programes que se'n feien ressò en termes d'accessibilitat al codi font i llicències permissives -- semblaven fins i tot l'onada més gran.
Per a Ian Murdock, el programador engrescat per Stallman i més tard desanimat per l'estil de microgestió de Stallman, l'onada li semblava tant un homenatge com un càstig apropiat per a l'home que havia passat tan de temps donant una identitat al moviment del programari lliure. Com molts entusiastes de Linux, Murdock havia vist els missatges originals. Havia vist l'advertència original de Torvalds de que Linux era "només un entreteniment". També havia vist l'admissió de Torvalds feta al creador de Minix Andrew Tanenbaum: "Si el nucli GNU hagués estat a punt la primavera passada, mai m'hauria molestat a començar el meu projecte". (109) Com molts, Murdock coneixia les oportunitats que s'havien malaguanyat. També coneixia l'excitació de veure venir les noves oportunitats traspuant de l'estructura mateixa d'Internet.
"Estar involucrat amb Linux en aquells dies era divertit", recorda Murdock. "Al mateix temps, era una cosa a fer, per passar el temps. Si tornes enrere i llegeixes aquells [comp.os.minix] antics intercanvis, notaràs la sensació: això és per jugar fins que el HURD estigui a punt. La gent estava ansiosa. És curiós, però de totes maneres, sospito que Linux no hauria existit mai si el HURD s'hagués desenvolupat més ràpidament".
Cap a la fi del 1996, tanmateix, qüestions del tipus "que passaria si" ja s'estaven discutint. Digueu-li Linux, digueu-li GNU/Linux; els usuaris s'havien pronunciat. La finestra de 36 mesos s'havia tancat, la qual cosa volia dir que encara que el Projecte GNU hagués acabat el seu nucli HURD, les probabilitats de que algú de fora la comunitat hacker més incondicional se n'hagués assabentat eren minses. El primer sistema operatiu de programari lliure estava aquí, i tenia ímpetu. Tot el que els hackers havien de fer era asseure's i esperar que la següent gran onada trenqués sobre els seus caps. Fins i tot el cap grenyut d'un tal Richard M. Stallman.
A punt o no.
Vés al pròleg, al capítol anterior, al capítol següent, a l'índex, al sumari.
