Publicitat
Publicitat

Esborrany


Dreceres ràpides: navegació, cerca

Atenció: això és una pàgina antiga. Veure la nova wiki http://wiki.lliure.eu

Contingut

[modifica] Manifest en favor l'ús de tecnologies de la informació i comunicació obertes a Catalunya

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments, un element fonamental en l'economia i el progrés d'un país. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC), sense cap discriminació de tipus social, econòmic, o de qualsevol altre tipus i, dins el possible, en llengua catalana o en la llengua de la seva preferència. Altrament, el progrés del país se'n veurà afectat. És tasca de l'administració garantir aquest dret i és deure dels ciutadans exigir-ho. Aquest és l'objectiu d'aquest manifest.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques empresarials, en forma de contractes i llicències, que en limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne l'accés en condicions legals i de garantia.

Des de fa anys existeix un moviment internacional que defensa que, quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-ho i redistribuir-ho lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, els paquets ofimàtics com el Koffice o l'OpenOffice.org, diferents navegadors web com el Firefox i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, grans empreses com IBM, HP, Novell o Sun i també empreses del pais com les associades a CatPL.

Fent servir programari lliure es gaudeix d'avantatges. Algunes de les més importants són les següents:

  • Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats.
  • Es pot analitzar i saber que aquest programari no fa res de dolent (codi espia o maliciós).
  • Permet a la gent del nostre país participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria de desenvolupament de programari i no només d'instal·lació.
  • No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari tancat poden oferir programari lliure. És una característica que es pot demanar en la forma d'oferir el producte, no pas una etiqueta associada a un proveïdor.

En els paràgrafs anteriors s'ha parlat de la importància del programari per a la nostra societat. Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:

[modifica] L'educació

El sistema educatiu és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts i universitats el programari cada vegada hi és més present. No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a casa de forma legal l'entorn de programari que tenen a l'escola si no és pagant aquest programari. Això impossibilita exercitar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs autonòmics d'Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política.

[modifica] La comunicació del ciutadà amb l'administració

Cada vegada més la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.

[modifica] La informàtica de l'administració

Internament l'administració fa servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una de les raons d'aquest cost és el fenomen de la dependència de proveïdor. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contratació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència o la propietat del codi. Com sigui que aquest programari és pagat amb diners públics, s'hauria de poder posar-ho a disposició dels ciutadans si és d'interès públic... Fer public el codi d'aquest programari també incentiva a altres empreses a concórrer per adjudicar-ne el desenvolupament evolutiu i en facilita la reutilització en altres nivells administratius compartint-ne els costos de manteniment i evolució.

[modifica] L'empresa

En l'àmbit productiu, la petita i mitjana empresa també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari que els és imprescindible per assolir la seva tasca. Hi ha grans empreses han pogut fer la migració a programari lliure, però, la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.

La situació actual de les noves tecnologies a Catalunya, que encara depèn molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, manteniment i fer d'intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector que pot tenir accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores/home no assumibles d'altra manera.

[modifica] La recerca

En l'àmbit de la recerca el programari ha esdevingut un element clau i és de fet una manera més de publicar el resultats de la investigació. El mètode amb que els científics treballen exigeix que els experiments fets puguin ser reproduïts per altri. Com que, cada vegada més, el programari forma part fonamental d'aquests experiments en molts dels àmbits científics, és imprescindible per garantir aquesta reproductibilitat que el programari emprat estigui a disposició de la comunitat científica. Publicar de forma lliure aquest programari és també una forma de revertir els avenços a la societat.

Malgrat aquesta situació tant clara, la publicació lliure del codi font, no és un dels criteris que es valorin de cara a invertir en grups de recerca o fer promocionar els investigadors. En canvi sí que es valoren les patents o la transferència de tecnologia a empreses. Això fa que molts grups d'investigació optin per no alliberar els seus resultats per poder vendre'ls i dificulta la cooperació distesa entre ells.

[modifica] La llengua

Un dels aspectes més crucial per l'èxit de les TIC a Catalunya és l'integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir a Catalunya estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió. Ho poden fer perquè la seva natura lliure ho permet. També cal que els catalans disposem, de forma lliure i per totes les plataformes, d'un seguit de recursos llingüístics i eines pel processat automàtic d'informació en la nostra llengua com ara correctors ortogràfics i gramaticals, diccionaris de diferents tipus, traductors automàtics, lectors de text, sistemes de reconeixement de veu, sistemes d'auto-resum de textos i d'altres que ja estan, o estaran en els pròxims anys, disponibles també per les altres llengües.


[modifica] Demanem

És per tot això que els sotasignats, en nom propi o de les institucions que puguem representar, demanem als partits polítics catalans que, de cara a la propera legislatura, prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes que en fem:

[modifica] Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts:

  1. Demanem que els llocs web de l'administració s'adiguin als formats internacionals del W3C.
  2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.
I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-se comunicar amb l'administració.

[modifica] Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

  1. Demanem que la Generalitat mantingui la seva informació, i per tant les nostres dades, en un sistema d'emmagatzemament basat en programari del qual pugui saber què fa i de quina manera.
  2. Demanem que la Generalitat desenvolupi aquell programari propi fent servir entorns de treball lliures i oberts.
  3. Demanem que l'administració alliberi tot el codi font propi fet a mida, de manera que d'altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguin fer-lo servir.
  4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències de programari en el conjunt de les administracions catalanes (Generalitat, diputacions i ajuntaments).
  5. Demanem que aquests diners es reinverteixin en crear un teixit industrial propi dins del camp de les tecnologies de la informació i la comunicació.
I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecte als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ens en podem aprofitar tots, i perquè les administracions entre elles han de poder compartir costos.

[modifica] Ús de programari lliure en l'educació.

  1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure
  2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.
  3. Demanem que en l'educació s'utilitzi l'ensenyament del programari lliure al mateix nivell que altres tipus de programari.
  4. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure.
  5. Demanem l'ús generalitzat del programari lliure i la seva filosofia a l'educació com una eina transversal dins del currículum on es potencien els valors de llibertat, col·laboració i comunitat.
  6. Demanem que es valorin com a mèrits la publicació de programari lliure derivat de la investigació o de la docència, tal com es valoren en l'actualitat la publicació d'articles o de patents en el món científic i universitari.
I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles a tothom legalment i en català. I perquè no és acceptable subvencionar l'ús d'un programari comercial.

[modifica] Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

  1. Demanem que s'inverteixi en projectes de programari lliure, existents o de nous, perquè s'adrecin a cobrir les necessitats productives i culturals de la societat catalana.
  2. Demanem que es mantingui i potenciï les infraestructures que la Generalitat ofereix als projectes de programari lliure, i que serveixin, també, de punt de trobada pel teixit associatiu i industrial relacionat amb el programari lliure.
  3. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
  4. Demanem compensacions fiscals per les empreses que decideixin alliberar i publicar programari de la seva propietat.
  5. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.
  6. Demanem economitzar la xarxa de telecentres basant-los en programari lliure perquè pugui arribar a més gent i es redueixi fractura tecnològica.
  7. Demanem que els requisits dels concursos públics per a realitzar programari per a l'administració s'adeqüin al teixit empresarial català, així com al projecte a realitzar. Amb això estem demanant que no només empreses molt grans puguin realitzar projectes per l'administració sinó que també puguin participar-hi empreses petites i mitjanes, quan els projectes siguin de petita o mitjana envergadura.
I ho demanem perquè creiem certament que un impuls tan important al sector tecnològic de Catalunya com representa el programari lliure necessita que els diferents actors sentin el govern al seu costat.

[modifica] Disponibilitat de recursos lingüístics lliures

  1. Demanem que l'administració que recolzi el desenvolupament dels recursos lingüístics que encara no estan disponibles en català.
  2. Demanem que s'incentivi l'alliberament dels recursos lingüístics existents, l'ús dels quals no es prou lliure, sobretot quan l'administració catalana en tingui la titularitat.
  3. Demanem que els recursos recursos lingüístics existents que estan limitats a algunes plataformes es facin extensius a la resta, sobretot quan l'administració catalana en tingui la titularitat.
  4. Demanem que s'en doni difusió dels recursos existents perquè aquest esforç no sigui malaguanyat.

I ho demanem perquè aquestes eines són bàsiques en la nova societat i són d'utilitat pública, i haurien de ser, per tant, d'accés lliure i universal. Perquè volem la llengua catalana tingui el paper que es mereix dins de la societat del futur i sense aquestes eines esdevindria una llengua de segona.

[modifica] Tancament

Som molt conscients de que darrerament els polítics han estat objectes de pressió per part d'algunes empreses proveïdores per tal de no tirar endavant aquest tipus de mesures. Tot i que les nostres demandes són molt raonables, també entenem el dret de les diferents posicions polítiques a no compartir totalment les nostres idees. Per això, ens agradaria que cada força política es posicionés d'una forma raonada i pública a favor o en contra de cadascuna d'elles i així poder encetar un procés de diàleg.

[modifica] Adhesions

Es pot trobar la llista d'adhesions a aquest manifest a la pàgina:

Pendent: Posar aquí la url a la llista.

Pots adherir-te al manifest fent servir el següent formulari:

Pendent: Posar aquí la url a un formulari.

[modifica] Referències

Separa Categories