Aquesta pàgina està discontinuada Acabada la campanya

Cal donar format wiki adequat a la pàgina

[edita] Transcripció de la sessió del Parlament on es va discutir la llei del programari lliure

(tram. 202-00148/06) El cinquè punt de l'ordre del dia és el debat i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de programari lliure en el marc de l'Administració pública de Catalunya. Per presentar-la té la paraula, en nom del Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'il·lustre diputat senyor Pere Vigo. (Pausa.)

(El president s’absenta de la sala i la vicepresidenta segona el substitueix en la direcció del debat.)

La vicepresidenta segona

64 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002

Té la paraula el senyor Pere Vigo.

El Sr. Vigo i Sallent

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, a algú li pot estranyar que presentem aquesta Llei, que ja s’havia entrat fa temps, després d’aprovar una moció subsegüent a una interpel·lació bàsicament sobre el programari lliure, però des del Grup d'Esquerra Republicana entenem que aquest era un tema urgent, que hi han aspectes legals importants que s’han de regular, que necessitem definir, com defineix també l’article primer de la Llei que presentem, necessitem que hi hagi una definició pròpia del que entenem que és el programari lliure, dels codis de font coberts, etcètera, que planteja aquest nou sistema, i el que sí m’agradaria, en primer cas, és fer una exposició de motius del perquè presentem aquesta Llei sobre el programari lliure.

Ja fa més de quinze anys que es parla, des de diferents fòrums tècnics mundials, sobre l’anomenat «model de llicència de programari lliure», el free software, i ja des de l’any 84, 1984, era impensable fer servir un ordinador modern utilitzant-hi un sistema operatiu propietari protegit mitjançant llicències restrictives d’ampli espectre. Ningú podia compartir el programari lliurement amb altres usuaris d’ordinadors, i, per descomptat, amb aquests tipus de llicències propietàries era totalment impossible modificar el programari per tal d’adaptar-lo a les necessitats operatives específiques o concretes de cadascú. El projecte GNU, el projecte Linux, va marcar el que seria el primer objectiu i va desenvolupar un sistema operatiu portable, compatible, que fos totalment lliure quant a llicència d’ús, distribució i modificació.

Des d’aleshores, en paral·lel, i gràcies a la col·laboració de milers i milers de persones, s’ha anat desenvolupant una gran quantitat de programes i utilitats basats en el mateix concepte del que és el programari lliure. Paral·lelament, amb el desenvolupament i la difusió d’Internet, va aparèixer un nou concepte, diferent, però, alhora, profundament relacionat amb el programari lliure, que era el que en denominaven «protocols lliures». Aquest tipus de protocols, sobre els quals es fonamenten tots els serveis d’Internet, el 65 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 que és la web, el correu, etcètera, la transferència de fitxers i d’altres, tenen el mateix origen i la mateixa filosofia que el programari lliure: la informàtica pública, la informació pública. És per això que el programari lliure i Internet han estat, des d’un principi, íntimament lligats. No seria possible l’Internet actual sense programari lliure, i no seria possible el programari lliure sense els protocols lliures d’Internet.

L’actualitat, el grau de fiabilitat, d’operativitat, afegits al baix cost que el programari lliure incorpora, l’esmentat tipus de llicència, ha fet que el sistema operatiu Linux i tot un seguit de programes desenvolupats sota el mateix concepte gaudeixin d’uns avantatges tècnics i d’explotació molt superiors a la majoria de sistemes propietaris existents, especialment en l’àmbit d’aplicació d’Internet i totes les tecnologies associades, entre les quals, els servidors de correu electrònic i els fitxers. En aquest sector d’aplicació cal esmentar que, per exemple, el 70% dels servidors en l’actualitat funcionen per programari lliure. L’alt grau de consolidació del programari lliure assolit en l’actualitat no pot explicar-se sense conèixer els avantatges econòmics, estratègics i socials que l’ús, la promoció i el desenvolupament d’aquest tipus de programari proporciona, en especial a les administracions públiques, en contraposició al programari de llicència propietària.

Estem parlant d’una proposició de llei que va adreçada, bàsicament, a l'Administració pública catalana. I per què? Doncs perquè entenem que aquesta ha de ser el motor, l’impulsor, en el qual s’ha de recolzar i s’ha donar suport a aquest tipus de llicències. Jo crec que si alguna cosa defineix la benevolència d’aquesta Llei és, precisament, els objectius que definim. L’objectiu de la present Llei és que les institucions públiques catalanes esdevinguin els principals eixos motors d’aquests canvis tecnològics, incentivant el desenvolupament, la distribució i l’ús d’aquest tipus de programari basat en llicències de codi obert, que en diríem el free software o l’open source. Evidentment, entenem que aquesta és una presa en consideració de la Llei, que aquest tema per nosaltres no és un tema de partit ni de grup parlamentari, que és un tema de país molt important, perquè al darrere de l’adopció 66 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 d’aquestes mesures d’incentivació del programari lliure hi ha tot un model de política nacional sobre noves tecnologies, i que, per tant, per nosaltres, aquesta presa en consideració voldria dir que entre tots, i amb el màxim consens, hauríem de fer una llei el suficientment flexible, amb la suficient disponibilitat, i, sobretot, una llei possibilista que permetés, amb el temps, anar incorporant, d’una manera positiva, aquest programari lliure en el si de l'Administració –en el si de l'Administració–, però, també, de retruc, en el si de moltes empreses de nova tecnologia, i, sobretot, de la nova tecnologia que s’incorporés a aquest programari.

Les llicències de programari lliure tenen aspectes molts positius des del punt de vista que s’hi fa polítiques nacionals. Una és l’optimització de la inversió. Al programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau sobre el cost de la llicència del producte, que només beneficia l’empresa propietària del programa. En canvi, el programari lliure té un cost gairebé gratuït, o un mínim cost en la seva aplicació. Al darrere del programari lliure hi ha, evidentment, el foment de la innovació tecnològica. En el cas que es facin adaptacions o millores d’un programari lliure es fomenta la innovació tecnològica del país. D’aquesta manera, també contribuïm a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els nostres propis plans estratègics. Pel fet que les millores que realitzin no tenen restriccions, qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme es pot beneficiar de les millores introduïdes.

Un altre efecte important que té el programari lliure és la independència del proveïdor. Com que es disposa del codi font del programa, qualsevol empresa o professional amb coneixements adequats pot continuar oferint desenvolupament al servei per a l’aplicació. En el món del programari de llicència propietària, només el desenvolupament de l’aplicació pot donar aquests serveis. Amb el programaria lliure no s’està supeditat a les condicions del mercat del proveïdor. El programari lliure, per la seva naturalesa, no és més inestable pel que fa a la continuïtat que el programa de llicència propietària. Al contrari, el programari lliure es pot continuar utilitzant després que hagi 67 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 desaparegut l’empresa o grups d’usuaris que el van elaborar, ja que el personal tècnic i informàtic de qualsevol institució pot continuar desenvolupant-lo. En canvi, quan l’empresa que va elaborar el programari de llicència propietària deixa de treballar-hi, aquest programari està abocat inexorablement a la desaparició, ja que no s’hi pot fer res. Seguretat i privacitat de les dades. Aquesta és una de les altres grans virtuts del programari lliure. No es podria entendre qualsevol institució o organització, sigui de seguretat nacional o sigui del món financer, o de qualsevol altre tipus que necessiti una privacitat, que no funcioni amb programari lliure, perquè el programari lliure, en disposar del codi font de programa, garanteix els drets civils dels ciutadans, també. Els sistemes d’emmagatzematge i de recuperació de la informació són públics, qualsevol persona pot veure i entendre com s’emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema i no estan lligats a sistemes tancats, que són tan habituals en el programari de llicència propietària. Amb això es garanteix la durabilitat de la informació. És més difícil d’introduir-hi qualsevol codi maliciós, qualsevol codi espia o de control remot, ja que el codi font pot ser revisat. Es poden detectar possibles portes posteriors, el que en denominem backdoors. En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van introduir, ja sigui a títol personal o per encàrrec de l’empresa, portes posteriors que posin en perill la seguretat del sistema a la privacitat de les dades. Un altre dels avantatges i especificitats importants a la incorporació del programari lliure a l'Administració catalana és el foment de la cultura i la llengua pròpies. Actualment, les llengües minoritzades, com el català, tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari en propietat. En canvi, el programari lliure representa clars avantatges per a les llengües minoritzades: qualsevol persona i institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua, a diferència del programari de propietat, en què només l’empresa productora té els drets per realitzar la traducció. Per altra banda, si el programa no disposa del corrector ortogràfic en català, es pot desenvolupar el propi corrector o adaptar algun dels existents en el món del 68 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 programari lliure. Finalment, millora la presència del català en el món de les noves tecnologies, ja que quan es crea un nou recurs lingüístic en l’àmbit del programari lliure, sigui una traducció o sigui un diccionari, etcètera, en quedar a disposició de tothom, pot ser reutilitzat en futures aplicacions. En aquest sentit, hem d’agrair la tasca d’entitats com Softcatalà o Hispalinux, que fan una tasca important en el fet de la normalització del català en el camp de les noves tecnologies.

Aquests i d’altres avantatges han fet que l’ús, el desenvolupament i la difusió del programari lliure hagi arribat, evidentment, a les administracions públiques de molts estats: el Govern xinès ha optat per una versió en xinès de Linux; els governs del Perú, de Mèxic i del Brasil; al Parlament francès s’ha presentat una iniciativa, que és la Llei Laffite - Tregouet - Cabanel i el Projecte de llei Le Deaut - Paul - Cohen, que van en aquest sentit, l’adequació del programari lliure al sistema administratiu francès, i d’altres administracions, com l'Administració alemanya, etcètera. La Generalitat de Catalunya, com a institució responsable del foment i desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies de la societat catalana, no pot mantenir una actitud passiva enfront dels canvis successius i dels avantatges tecnològics que la irrupció del programari lliure, el que en diem free software o open sources, i el codi de font obert han portat en aquests darrers anys.

És per això d’aquesta persistència, per això, perquè entenem que, com vam dir a la interpel·lació, estem en un temps d’oportunitats, no podem perdre el tren de les noves tecnologies, aquesta és una aposta de futur per al país de primera divisió i de primer ordre. És important que puguem desenvolupar un sistema propi de noves tecnologies, amb el que comporta de retruc tot això, de formació, de recerca, i no hem d’oblidar que en aquest país hi han persones molt qualificades en aquest camp. Avui mateix llegíem o sentíem la notícia que a la Universitat Rovira i Virgili s’havia desenvolupat un aplicatiu de làser per a CD que multiplicava molt la capacitat d’emmagatzematge, la qual cosa vol dir que en molts camps, a títol privat i amb l’esforç de moltes persones a nivell 69 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 individual, doncs, hi ha molta gent que estan a primera divisió, també en el camp de les noves tecnologies, i hem de saber aprofitar aquests recursos. Per tant, l’Administració pública té el deure de recolzar, de donar suport, d’incentivar, i ser la primera, il·lusionadament, d’una manera, diguem-ne, amb una promoció il·lusionada del programari lliure, perquè tota la gent que en aquest camp vol tenir precisament un protagonisme important a nivell mundial, disposin d’un instrument, disposin d’una eina capacitada per fer-ho. L’articulat d’aquesta Llei, que ja ens agradaria que es pogués aprovar tal com el tenim –tot i que entenem i torno a dir que estem en una presa en consideració, no estem votant la llei–, ja ens agradaria que fos aquesta la Llei que s’apliqués, però també entenem que necessitarà flexibilitat, necessitarà una adaptació en el temps, una adaptació a les empreses, a l’empresa pública catalana, i al mateix Govern de la Generalitat, i que, per tant, això serà un incentiu important. El que és important és que no perdem temps, que comencem a discutir-ho, que s’accepti aquesta presa en consideració perquè tots els grups puguem dir la nostra en aquesta Llei que –ho torno a dir– no pretén ser una llei d’Esquerra Republicana, pretén ser una llei de país, perquè entenem que el tema és suficientment important, entenem que estem davant un repte, que si perdem l’estrep del tramvia no en passarà un altre fins d’aquí a molt temps, i que no podem badar en un tema tan important i de país com és aquest.

Per tant, jo demanaria als grups que en principi tinguin intenció de recolzar-ho, que amidin la bondat que representa aquesta Llei quant a una aposta de futur per al futur desenvolupament tecnològic del país, i que, evidentment donin suport a aquesta Llei.

Moltes gràcies, senyor president; senyores i senyors diputats.

La vicepresidenta segona

Molt bé, moltes gràcies. Per a un torn en contra, crec que no hi ha cap paraula demanada. Per tant, passaríem a fixar la posició. Té la paraula, pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’il·lustre diputat senyor Rafael Ribó. 70 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002

El Sr. Ribó i Massó

Gràcies. Senyor Vigo, la seva proposta és positiva en la mesura que planteja un tema important. Ja li anuncio un vot a favor de la presa en consideració d’aquesta, no? Estem parlant de quelcom que podria ser comparable als genèrics en farmàcia, o a moltes altres polítiques que han anat obrint camins democratitzadors de la vida pública.

Dissortadament, el Govern de Catalunya, fins ara, ha apostat pel monopoli. El monopoli que tothom sap que és Microsoft. De vegades se’ns justifica aquesta aposta per raons lingüístiques, perquè es persegueix la traducció al català de determinats programes –entre parèntesi recordin vostès que en aquesta mateixa casa vam tenir serioses dificultats tècniques amb els ordinadors de què disposava cada diputat a partir d’un cert nyap amb un dels programes en català–, però creiem que fins i tot per a aquest tema s’estan menystenint col·lectius com el de la UPC o com el de Softcatalà, o altres que podrien fer un bon treball també, en el camp de la traducció.

Vostè ho ha citat: països com França, com Dinamarca, com Finlàndia, han optat per aquest camí del programari lliure, nosaltres creiem que seria bo que hi anéssim, també, en la discussió, si superéssim la presa en consideració d’aquest text, amb tot el que es pot millorar, via esmenes. Ja li anuncio que nosaltres creiem que caldria tractar amb més intensitat totes les necessitats que afecten la formació. És curiós que a casa nostra els nens, a l’escola, poden arribar a creure que informàtica és igual a Microsoft. O sigui, en certa forma és com demanar si estem formant la gent en noves tecnologies, o els estem formant com a futurs consumidors del monopoli.

Nosaltres creiem que la Generalitat té molt a veure amb el que es planteja aquí, i que, per tant, és encertat. Creiem que hi hauria d’haver un canvi d’actitud per apostar per sistemes –vostè ho ha dit– més oberts, més operatius, amb el codi disponible, etcètera, crec que ha estat una bona explicació. Això afecta l’Administració. Fins ara hem utilitzat una..., a partir del portal, una tecnologia com la britànica, que ens allunya del que vostè ha plantejat, afecta 71 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 l’ensenyament, afecta la investigació, afecta els contractes per a determinades subvencions públiques, per què no posar-ho com a condicions? Per què no exigir a l’Administració garanties de lliure distribució, o campanyes d’informació a la ciutadania d’això que ara sembla com xinès, com si fos una cosa que ningú no entengués. Molts m’han demanat de què va això que anem a discutir. Per què no exigir autèntiques campanyes formatives i per què no fer-ho també a nivell local? Li ho dic sabedor que vostè està al front d’un ajuntament, que han treballat temàtiques que tant de bo s’universalitzessin a moltes de les entitats locals de Catalunya, però hauríem d’anar, també a nivell local, a substituir esglaonadament els sistemes operatius cap a un programari lliure, formant el personal, divulgant-ho entre la població, etcètera.

És per tot això que nosaltres considerem –torno a dir-li-ho– que, amb tota la voluntat d’aportar en les nostres mesures propostes per millorar el text, si supera la presa en consideració, m’afegiria a la demanda que vostè fa que tingui aquest vot positiu de la cambra.

Gràcies, presidenta.

La vicepresidenta segona

Moltes gràcies. Tot seguit té la paraula, en representació del Grup Popular, l’il·lustre diputat senyor Ricard Fernández Deu.

El Sr. Fernández Deu

Moltes gràcies. Senyora presidenta, senyories. Sí, senyor Vigo, ens ha sorprès una mica aquesta iniciativa, aquesta Proposició de llei, i ens ha sorprès perquè, com vostè sap, hi ha una moció aprovada, en aquesta cambra, a propòsit d’aquest mateix tema, que no ve de la nit dels temps, sinó que fou debatuda i recolzada el proppassat mes de juny, en què es deia que s’havia «d’elaborar un estudi que analitzés tècnicament» –li ho llegeixo des de la textualitat– «les possibilitats reals d’incorporar el model de llicència de programari lliure en el Projecte d’Administració oberta de Catalunya, amb la finalitat de promoure la producció del programari, vetllar per la difusió del programari en català», etcètera, etcètera.

72 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 Vagi per endavant que nosaltres, pel que fa al programari lliure, hi estem absolutament d’acord, i ho vàrem dir en el seu dia, ho diem ara, ens ratifiquem tantes i tantes vegades com sigui necessari. El que ens sembla, el que ens sembla és que aquesta Proposició de llei, ara com ara, és extemporània. És extemporània per la senzilla raó que encara no disposem de les dades suficients com per escometre l’elaboració d’un cos legal que vingui a establir i a articular el procediment que hem de fer servir per a la seva utilització, tota vegada que encara no sabem com aquesta s’ha d’implementar, de quina manera s’ha de promoure. Suport, promoció, viabilització, tot el que calgui! Escolti, i estic segur que, a més, ens posarem d’acord sense cap mena d’entrebanc i sense cap tipus de dificultat, però, ara com ara, això no és possible.

Vostè sap, senyor Vigo, que ens trobem en presència d’una iniciativa que ha estat àmpliament debatuda per diversos sectors de la societat. Això no és cap secret. I no només per al món de les noves tecnologies, sinó per al conjunt dels ciutadans –si més no dels ciutadans relacionats d’una forma significativa amb aquest assumpte, no?

El software obert ha estat motiu de nombrosos pronunciaments per part de molts col·lectius, inclosa la majoria de les empreses d’alta tecnologia –no ens oblidem que també n’han parlat, d’això–, i estic referint-me a companyies del nivell de la IBM, de la Microsoft, i de l’Apple, per exemple, no? I tothom coincideix a assenyalar que presenta avantatges importantíssims. A nosaltres ens consta que un elevat percentatge de servidors del web del món ja utilitzen aquest sistema a què vostè feia referència, el GNU/LINUX, basat en aquest tipus de software lliure, i, com deia, són indubtables els avantatges econòmics, estratègics i de caràcter social que aporta aquest sistema, conseqüència del qual és l’optimització de les inversions –cosa important–, el foment de la innovació tecnològica –doncs, escolti, tan important com l’anterior–, la independència del proveïdor, i la seguretat i privacitat de les dades. El que passa és que en la seva implementació cal establir les fórmules que permetin garantir aquesta compatibilitat, i el que és més important encara, la 73 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 seguretat de tenir allò que se’n diu la certesa que això no podrà ser objecte de manipulacions interessades, de «hackerisme» salvatge i de qualsevol tipus, diguem-ne, d’intromissió indesitjada.

El Govern d’Espanya, que vostè sap que en aquests moments la responsabilitat de dirigir-lo correspon al Partit Popular, en aquests moments està duent a terme també, i com fa la Generalitat a través d’aquesta plataforma, un estudi a propòsit de la utilització dels programes de fons oberts en el sector públic. I es tracta, dins el programa IDA, que vostè coneix perfectament perquè és el programa d’intercanvi de dades entre les administracions, que desenvolupa línies de treball en aquest àmbit, en què el Ministeri d’Administracions Públiques, com és natural, doncs, té un paper protagonista. Per tant, li vull dir que des del Grup Parlamentari Popular assumim clarament els avantatges que suporta la progressiva substitució del software de llicència propietària pel de caràcter lliure o obert, encara que aquesta Proposició de llei que presenta vostè ens sembli susceptible –per dir-ho d’alguna manera– de millora. Millora sobre la base, com és natural, del coneixement que es derivi dels estudis que s’estan fent a hores d’ara.

Si analitzem l’articulat d’aquesta Proposició hi ha una cosa que sí que li voldria assenyalar, senyor Vigo: és que no trobem cap lligam amb la Llei 30 del 92, la del Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que tracta, precisament, de «la recomanació d’impulsar l’ús i les aplicacions de les tècniques i dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics», i que ja s’hi refereix, i que ja s’hi refereix. En un altre sentit, i encara que els avantatges teòrics del software lliure siguin més que evidents, la idea d’avançar en aquest camí mitjançant la proposta de convertir l’Administració pública en un camp d’assaig i d’experimentació pràctica del software, pensem nosaltres, pensem nosaltres, que potser no és allò que podria considerar-se més recomanable. Una cosa és que l’Administració estigui disposada a dedicar recursos i esforços per desenvolupar el software lliure, i una altra diferent que s’estableixi l’obligació que les administracions públiques utilitzin forçosament aquest software lliure, sense examinar prèviament les 74 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 diferents necessitats que han de satisfer-se i les possibles solucions que existeixen a aquest propòsit en el mercat.

En conclusió, senyor Vigo, malgrat estar conformes amb l’aplicació progressiva del software lliure, el nostre Grup Parlamentari considera prematur –aquesta fóra la paraula– considera prematur acceptar aquesta Proposició de llei perquè, al nostre entendre, una llei d’aquestes característiques ha de ser tractada amb molt deteniment, la qual cosa pensem nosaltres que no succeeix encara, encara, amb el text que sotmetem a la consideració, perquè –com li deia– ens falten totes aquestes dades a què feia referència. Creiem, per tant i en definitiva, que per l’interès públic que pugui tenir la implantació d’una norma d’aquesta naturalesa, la proposta s’hauria de desenvolupar fins a arribar a un nivell de maduresa adequat al previsible impacte d’aquesta.

El Grup Parlamentari Popular coincideix plenament en la necessitat i en l’avantatge que sens dubte té aquesta implantació, però, alhora considera que una llei d’aquesta complexitat, i de conseqüència tan notable i de tan alt nivell de compromís per part de l’Administració pública, requereix més reflexió i un projecte –això també és molt important– àmpliament consensuat, l’articulat del qual hagi estat àmpliament treballat, i que no entri en col·lisió amb les competències d’altres administracions –i estic pensant en l’Administració de l’Estat, i estic pensant en l’Administració local. En aquest sentit hem de fer els esforços necessaris per tal que tots estiguem –diguem-ne– interpretant una simfonia, no escrita de forma equivalent, però sí damunt d’una partitura o d’un pentagrama –per dir-ho amb més exactitud– que resulti perfectament comprensible, sigui qui sigui aquell que en un determinat moment estigui amb la necessitat de llegir-lo.

Es necessita, nosaltres pensem, una llei elaborada a l’empara del que s’està desenvolupant en altres països –hi ha iniciatives en aquest sentit molt eloqüents–, de les necessitats reals dels ciutadans i de les necessitats que es derivin de les que resulten pròpies a l’Administració. 75 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 En definitiva, tot i estant favor de la implantació d’aquest software lliure, no ho estem en la pràctica, a propòsit de la Proposició de llei, per entendre que el seu desenvolupament, la seva formulació, el seu articulat, segur –segur–, necessitaran una nova formulació.

El tema del català. Escolti, hi ha programes desenvolupats, hi ha programes que estan en ús a hores d’ara que utilitzen la llengua catalana sense cap tipus de problema... (Pausa.) Sí, sí. Vostè em fa amb els dits de la mà indicació del cost que això suposa, i de la possibilitat de resoldre-ho sense esmerçar-hi tants diners. D’acord, estic d’acord amb vostè, però en el sentit que vostè ho formula podria desprendre’s que només a través d’aquest procediment estarem en condicions de difondre uns continguts de soft en condicions d’utilitzar-se des de l’ús de la llengua catalana, i això no és així –això no és així. I, a més, pensem que s’ha de formular des d’un punt de vista del dret positiu, negre sobre blanc, doncs, a partir d’iniciatives separades.

En fi, vostè ens sabrà entendre –estic segur–; comprendrà, per tant, el sentit del nostre vot, que en aquesta oportunitat no podrà ser més que negatiu, a propòsit del seu requeriment.

Moltes gràcies, senyor diputat, senyores i senyors diputats, senyora presidenta.

La vicepresidenta segona

Molt bé, moltes gràcies. Pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, per fixar la seva posició, té la paraula la il·lustre diputada senyora Teresa Serra.

La Sra. Serra i Majem

Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a l’exposició de motius, el diputat Pere Vigo ja ha explicat àmpliament, detalladament, el perquè de la utilització del programari lliure, però voldria afegir algunes consideracions. Crec que tots estem d’acord que el programari lliure contribueix a la promoció del sector de les empreses de desenvolupament de software, que poden assumir-ne el manteniment, la seva evolució, la traducció a la llengua local i 76 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 l’adaptació als requeriments específics dels usuaris; els ofereix la possibilitat d’ampliar la seva activitat.

També estem –crec– tots d’acord que la utilització de programari lliure promou també l’ús del català a les aplicacions informàtiques, vist que l’existència del codi font permet –com he dit abans– la seva traducció. També estem d’acord que l’ús del programari lliure redueix, ara per ara, els costos de la inversió informàtica de les organitzacions en no estar subjecte a un pagament per llicències o per màquines, tot i que hi ha poques organitzacions que puguin assumir directament la utilització, personalització, adaptació o manteniment d’aquest software per elles mateixes. És més, l’assumpció del programari lliure ve sempre acompanyada d’un contracte de serveis a empreses de desenvolupament informàtic; ens estalviem el cost de la inversió, però ens obliguem a uns serveis evidentment d’un cost infinitament menor. És una realitat que actualment hi ha una onada creixent per impulsar la promoció i utilització del programari lliure a tot el món, recolzada algunes vegades per iniciatives legislatives que assegurin la seva introducció en les organitzacions governamentals. Ja s’ha comentat abans: a Alemanya, al Regne Unit, a Taiwan, a Finlàndia, a la Xina, al Perú..., la mateixa Junta de Extremadura ha desenvolupat un software propi, Linex, basat en programari lliure, el Parlament de Canàries, el Govern central, diferents instituts municipals d’aquí, de l’Ajuntament de Barcelona... Els governs d’aquests països i d’aquestes entitats –per posar algun exemple– estan considerant seriosament la introducció en diverses parts de les seves organitzacions el programari lliure, i algunes ja ho han fet.

També empreses i indústries a tot el món estan apostant per aquesta via. I les raons són principalment econòmiques, però també polítiques, ja que, d’una banda, abarateix radicalment el cost de la inversió en informàtica i, de l’altra, es donen noves oportunitats a empreses del sector, i, evidentment, també s’intenta frenar la dependència tecnològica i dels grans monopolis. 77 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 No podem girar l’esquena a aquesta realitat; ja no es tracta –com hem mantingut durant anys parlant-ne– d’un software que només serveix per a entesos de la informàtica i per a hackers: grans empreses multinacionals, i altres, donen suport i continuïtat a aquestes aplicacions, i algunes, fins i tot, tenen departaments sencers dedicats a aquesta nova activitat comercial, i centres de proves i validació d’aquestes noves plataformes. D’altra banda, també la majoria de fabricants d’ordinadors ja preparen i optimitzen les seves màquines perquè acceptin aquests nous desenvolupaments.

En definitiva, la pròpia dinàmica del mercat, la competència empresarial, aposta i ens condueix definitivament a considerar seriosament la introducció del programari lliure a les nostres organitzacions. Per això creiem que el Govern català i les organitzacions que en depenen ha d’obrir els ulls i estudiar les possibilitats que ens ofereix. Ja s’ha dit abans: es va aprovar per unanimitat una iniciativa en aquesta línia específicament centrada en l’elaboració d’un estudi per a l’ús del programari lliure en el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya; ara cal estendre aquestes valoracions a altres àmbits, per complementar o reemplaçar part de les plataformes del software propietari.

També és veritat que la iniciativa d’avui, tal com està plantejada, força una mica massa la màquina en aquesta via, obligant, des de la seva aprovació, si és que fos el cas, les administracions catalanes i les seves empreses a la utilització preferent del programari lliure en català en els seus equips informàtics, influint l’aplicació d’aquesta mesura en tots els concursos i licitacions. Tot i així, el nostre Grup Parlamentari votarà a favor de l’admissió a tràmit amb la certesa que, si finalment la decisió d’aquesta cambra és acceptar-la, podrem fer les esmenes i arribar a acords en el sentit que he expressat abans; és a dir, començar a caminar en aquesta via, però també ser cauts i prudents, dos qualitats que en el món de la informàtica tenen un gran valor. Moltes gràcies, presidenta, senyores i senyors diputats. 78 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002

La vicepresidenta segona

Moltes gràcies. En nom del Grup de Convergència i Unió, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Joan Manuel Carrera.

El Sr. Carrera i Pedrol Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, davant la Proposició de llei que avui ens presenta el Grup d’Esquerra Republicana sobre l’adaptació a l’Administració dels programaris lliures en el si d’aquesta, el nostre Grup proposa el rebuig d’aquesta presa en consideració. I no pas perquè es consideri una matèria en què estem en desacord, sinó perquè, la forma que es vol donar a aquesta iniciativa, creiem que és desproporcionada. No considerem proporcionat establir per llei el tipus de subministraments informàtics que ha de tenir l’Administració de la Generalitat quant al tipus de llicència dels programes que han d’utilitzar-se. Encara que els avantatges tècnics –com s’ha dit repetidament en les diferents intervencions– del software lliure semblen evidents, la idea d’avançar en aquest camí, convertint l’Administració pública –com deia el senyor Fernández Deu– en un camp d’experimentació pràctic del software lliure, sembla, si més no, arriscat. Una cosa és –com també deia el senyor Fernández Deu– que l’Administració dediqui recursos, dediqui esforços a desenvolupar, a difondre el software lliure, i l’altra és, òbviament, establir l’obligació que aquestes administracions utilitzin el software lliure sense abans haver analitzat les necessitats i buscar les possibles solucions que, dintre del món tecnològic, siguin més adients.

Per altra banda –i també s’ha dit–, el Parlament de Catalunya ja es va pronunciar respecte d’això en una moció que el mateix Grup d’Esquerra Republicana va presentar –per cert, amb posterioritat a la presentació d’aquesta Proposició de llei.

Amb aquesta Moció s’instava el Govern a elaborar aquest estudi –que nosaltres reclamem abans de començar aquesta tasca– que analitzaria les possibilitats reals d’introduir el software lliure dintre dels programes informàtics 79 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 de l’Administració de Catalunya. Entenem, doncs, que primer s’hauria de veure l’eficàcia de les resolucions acordades per tots els grups d’aquesta cambra i en aquest Parlament el dia 28 de juny passat.

Per altra banda, també hi han consideracions..., i ja que se n’han esmentat algunes, jo també podria fer algunes consideracions respecte de l’exposició de motius que poden induir a confusió i que crec que s’haurien de matisar. Per exemple, respecte de l’optimització de la inversió, s’ha de tenir en compte que quan es compra una llicència d’un producte informàtic s’està comprant i pagant el preu de la qualitat del servei, és a dir, la garantia que algú respondrà davant de qualsevol problema que pugui sorgir en la utilització de la llicència. Sovint, quan s’utilitza el software lliure, l’autor no es responsabilitza del que pugui passar en la seva utilització. Si es vol que això es garanteixi, llavors s’ha de contractar una empresa especialitzada en el desenvolupament d’una aplicació basada en el software lliure.

Quant a la innovació tecnològica, també sembla que sigui una exclusiva del software obert, i la innovació també es pot produir amb la utilització del software de propietat, o software tancat.

La utilització del software lliure també s’ha dit que garanteix la privacitat. Jo, això, no ho veig tan clar: la privacitat de les dades que manipula, doncs, depèn que..., en el cas del software propietari, l’autor queda clarament definit o identificat, i, per tant, davant de qualsevol eventualitat o de qualsevol il·legalitat que es pugui produir en el desenvolupament d’aquesta aplicació, sabem a qui hem d’anar a perseguir per demanar-li’n les responsabilitats. És cert també –això, sí que estic d’acord– que, des del punt de vista lingüístic, el software obert facilita la localització idiomàtica, però s’ha de tindre clar que el foment de la llengua pròpia s’ha de fonamentar també a partir d’imposar l’obligatorietat que qualsevol producte que es comercialitzi a Catalunya estigui degudament etiquetat en català, sistema que han emprat els països que abans s’han esmentat, Dinamarca i Holanda. I sembla com si el foment de la utilització del català en el programari fos únicament i exclusivament una conseqüència de la utilització dels programes oberts.

80 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 En definitiva, el Govern de la Generalitat està donant compliment a la corresponent Moció que es va votar a finals de juny sobre política tecnològica i de la societat del coneixement. I, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i del Departament de Cultura, s’està recolzant diferents iniciatives de col·lectius promotors del programari lliure i de la seva adopció i normalització. L’associació Softcatalà rep un recolzament explícit de la Secretaria de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació en diferents iniciatives tot just inaugurades. Alhora, i molt important, està previst que la plataforma que s’ha configurat per a l’Administració Oberta de Catalunya sigui compatible amb els diferents sistemes operatius i programaris, siguin de codi obert, tancat o propietari, de manera que s’hi puguin prestar els serveis previstos en la filosofia del portal a través de qualsevol plataforma de programari existent en el mercat tecnològic. El qui ha impulsat aquesta iniciativa va ser el mateix Govern, en posar al front de la iniciativa del portal una persona de reconegut prestigi, que està clarament a favor dels moviments d’avantguarda pel que fa als sistemes tecnològics de la informació i d’Internet, i que abans s’ha citat implícitament, que és el senyor..., em refereixo al senyor Manuel Sanromà, que és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona.

Amb tot això, el Govern vol demostrar el seu compromís amb l’evolució tècnica i social de les noves tecnologies, i també en l’adaptació de l’Administració a les noves tendències. Tanmateix, el Govern no pot oblidar que ha de vetllar per la seguretat dels seus sistemes i de la informació que gestiona, alhora que ho ha de conjugar, òbviament, amb un cost raonable i amb la garantia de mantenir aquests sistemes d’informació per al futur.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

Per tot això, el nostre Grup –i com queda evident– votarà en contra de la presa en consideració d’aquesta Proposició de llei.

Moltes gràcies, senyors... El president 81 Sessió núm. 67.1 / Ple del Parlament / 30 d’octubre de 2002 Gràcies, senyor diputat.

Fet el debat, passem, per tant, ara, a la votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de programari lliure en el marc de l’Administració pública de Catalunya.

Comença la votació.

Ha quedat rebutjada per 64 vots a favor, 68 en contra i cap abstenció.