Admpub/Què és el programari lliure

De Wiki de Softcatalà

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cal donar format wiki adequat a la pàgina

Durant el final dels anys 60, els sistemes informàtics mitjans es van popularitzar en algunes universitats. Eren sistemes encara molt cars i que estaven bàsicament destinats a un ús científic. Un dels centres de recerca més importants d'aquella època era el MIT (Massachusetts Institute of Technology), on es duien a terme diferents projectes de recerca.

En aquells temps, els sistemes informàtics eren en mode de text i les interfícies gràfiques encara no existien. De fet, no existien ni tan sols els estudis d'informàtica com a disciplina. Tot i això, al voltant dels centres de càlcul, es van anar formant grups d'experts informàtics que eren capaços de portar aquestes màquines fins a límits insospitats i que eren, per sobre de tot, entusiastes de la tecnologia. Aquestes persones es van anomenar hackers, en el sentit que eren capaços de trobar solucions enginyoses a problemes complexos. Malauradament, anys més tard, aquesta paraula es va començar a fer servir per anomenar als intrusos informàtics, als qui realment caldria anomenar crackers.

Durant aquells anys, era habitual distribuir les aplicacions juntament amb el seu codi font. D’aquesta manera, tothom podia participar en el procés de millora del programari. Per als qui ho desconegueu, el codi font és un conjunt d'instruccions expressades en un llenguatge prou abstracte com per a poder ser entès per les persones i que formen un programa. Aquestes instruccions, convenientment processades, generen una aplicació. En certa manera, el codi font és semblant a una recepta de cuina, que relaciona una llista d’ingredients i la proporció amb què cal utilitzar-los i que ens permet elaborar un plat determinat.

Durant els anys 70, amb l'explosió inicial de la microinformàtica, l'abaratiment dels sistemes informàtics i la seva popularització entre les empreses, van aparèixer les primeres empreses de programari. Moltes d'aquestes empreses van començar contractant el personal que estava al voltant dels centres de càlcul de les universitats, de forma que aquestes es van anar despoblant d'aquells hackers pioners. Però, a més, moltes d'aquestes empreses van creure que si denegaven l'accés als usuaris i a altres desenvolupadors al codi font de les aplicacions que milloraven o desenvolupaven, podrien realment aconseguir un avantatge competitiu.

D’aquesta manera, poc a poc es va anar estenent un model de codi tancat en el qual el programari es venia sense el codi font i, cada cop més, les llibertats dels usuaris s’anaven escurçant. Aquesta va ser l'època en què van aparèixer, entre d'altres, tècniques com ara les bombes de temps, que limitaven el temps durant el qual un usuari determinat podia fer servir un programa informàtic. Els programes de shareware popularitzarien més tard aquestes bombes de temps com a manera d’obligar als usuaris a adquirir una llicència per al programa.

Una de les persones que havia viscut de prop tota aquella evolució era Richard Stallman, qui esdevingué el primer en defendre aferrissadament les llibertats que s'havien perdut i va encunyar el terme 'programari lliure'.

El 27 de setembre de 1983, al fòrum de Usenet net-unix.wizards, en Richard Stallman, molt preocupat per aquesta pèrdua de llibertats, anunciava que començava a treballar sobre una implementació lliure d'un sistema insipirat en Unix que anomenaria GNU. En aquest missatge explicava detalladament la seva experiència com a desenvolupador de sistemes i demanava l’ajuda de tothom que volgués oferir part del seu temps, diners, o maquinari.

El 1984, Stallman va crear la Free Software Foundation, que té com a objectiu la creació del sistema “Unix” lliure GNU i la potenciació del programari lliure.

Durant els anys següents, Stallman va alliberar una versió lliure de l’editor GNU Emacs i va treballar en eines que serien bàsiques per al moviment del programari lliure, com ara el compilador GCC o el depurador GDB.

El 1989, Stallman va publicar la versió 1.0 de la GPL (un projecte que elaborava des del 1985). La GPL (General Public License) era una eina molt important atès que Stallman havia patit molt veient com alguns programadors agafaven codi que era programari lliure, hi feien modificacions i no tornaven aquestes modificacions a la comunitat. Així, la llicència GPL es va anar vertebrant al voltant de diverses experiències.

Finalment, arribem a la definició de programari lliure defensada per la Free Software Foundation, que es basa en quatre llibertats bàsiques:

- Llibertat 0: llibertat per fer-lo servir per a qualsevol propòsit

- Llibertat 1: llibertat per tenir accés al seu codi font i poder-lo estudiar

- Llibertat 2: llibertat per redistribuir el programari, i

- Llibertat 3: llibertat per fer-hi modificacions i distribuir-ne les millores

Respecte al programari lliure, és interessant que aclarim alguns dels mites i plantejaments erronis que s'acostumen a fer sobre ell.

- Mite: El programari gratuït és lliure. Realitat: Un programa, pel sol fet de ser gratuït, no és ni de bon tros lliure. Per exemple, l'Internet Explorer de Microsoft és un programa gratuït però no és lliure, ja que no dóna als seus usuaris la possibilitat d'estudiar-lo (incloent l'accés al seu codi font), ni de millorar-lo, ni de fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de manera que tothom se'n pugi beneficiar. L’Internet Explorer és un programa de propietat gratuït.

- Mite: No hi ha programari lliure comercial. Realitat: Qualsevol programari lliure es pot vendre, sempre que es respectin les llibertats originals que el defineixen. Per exemple, l'empresa Mandrake [www.mandrake-software.com], que produeix una versió de GNU/Linux força popular, ven distribucions de GNU/Linux a un preu raonable i es tracta de programari lliure perquè conserva intactes totes les llibertats que caracteritzen el programari lliure.

- Mite: Només hi ha programari lliure per a GNU/Linux. Realitat: GNU/Linux és un dels vaixells insígnia del moviment del programari lliure, ja que és un sistema operatiu completament lliure, però la realitat és que hi ha molts més programes lliures, com ara l'Open Office, el Mozilla, l'Abiword, el GIMP o molts d’altres, que es troben disponibles per a multitud de sistemes, incloent-hi MS Windows i, en alguns casos, Mac OS. El concepte de programari lliure no està lligat a cap sistema, sinó que, de fet, també és aplicable a la documentació i a tota mena de creacions artístiques digitals.

- Mite: No ofereix suport per a les empreses. Realitat: Avui en dia, empreses com ara IBM, Sun, Compaq, Dell, RedHat, Suse, Mandrake i moltes altres donen suport i serveis professionals de sistemes basats en programari lliure a usuaris, empreses i institucions. Per altra banda, el suport tècnic d'empreses de programari propietari s'acostuma a adquirir com un servei adicional.

El 1991, un estudiant finlandès, anomenat Linus Torvalds publicava el seu propi nucli de sistema operatiu insipirat en Unix. Ràpidament, molts desenvolupadors van ajudar-lo a millorar el nucli derivat i Linux va créixer en importància.

Al mateix temps, Richard Stallman i la Free Software Fundation continuaven treballant amb el sistema GNU, però encara els mancava el nucli del sistema. Així, els hackers de Linux van anar portant les eines de GNU i van crear els primers sistemes GNU/Linux. Avui en dia, fem servir la paraula “GNU/Linux” per referir-nos a sistemes amb un nucli Linux amb el conjunt d'eines de GNU, i “Linux” per referir-nos només al nucli de Linux. S'ha arribat a aquesta terminologia en part pel fet que Richard Stallman, des de la Free Software Foundation, ha insistit molt en el fet que el sistema GNU/Linux existeix gràcies a l’aportació de la Free Software Foundation.

Des d’aleshores, el sistema GNU/Linux ha anat avançant gràcies als esforços de tota una comunitat que s'ha creat al seu voltant. L’aparició dels projectes dels escriptoris KDE i GNOME han representat un gran avanç en la seva usabilitat i en la cursa per conquerir l'escriptori , principalment de cara als usuaris domèstics.

El 1998, un conegut hacker, anomenat Eric S. Raymon, després de diverses experiències amb el món empresarial, va proposar el terme “open source”, codi obert, perquè considerava que el terme “programari lliure” tenia unes connotacions poc adequades per al món empresarial. De fet, el mot free, de l’anglès free software, té doble significat, pot significar “lliure” o bé “gratuït”. Davant, doncs, de la reticència d'algunes empreses importants, va proposar el terme “codi obert”. En Richard Stallman de la Free Software Foundation és va mostrar en desacord.

D'aquesta manera neix un nou moviment, el del codi obert, que pren moltes de les idees del moviment del programari lliure, però perdent la connotació política. Ja no és parla de llibertats, sinó pràcticament només de l’accés al codi font.

L'any 1998 es produeix un punt d'inflexió i Netscape, en aquell moment creador d’un navegador molt conegut, n’allibera el codi font, convertint-se així en la primera empresa que allibera un producte comercial sota llicència lliure. Netscape crearia el lloc web Mozilla per coordinar tota la comunitat que avui dia, i encara amb el mateix nom, continua produint versions d'un navegador molt complet.

L’any 2000 es va produir una aposta també força significativa: Sun Microsystems alliberava el codi del programa Star Office, un complet paquet ofimàtic, sota el nom d'Open Office, creant així una de les alternatives lliures més importants en ofimàtica.

Els últims anys s'han caracteritzat per un augment espectacular de la base instal·lada de GNU/Linux. Avui dia, més del 60% dels servidors a Internet fan servir programari lliure. Empreses com ara Sun, HP o IBM han fet una aposta en ferm pel programari lliure, no solament utilitzant-lo, sinó també alliberant nombrosos recursos sota llicències lliures.

Més informació