 |
Aquesta pàgina està discontinuada Acabada la campanya |
PROPOSICIÓ DE LLEI DE PROGRAMARI LLIURE EN EL MARC DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA
Abril 2002
PREÀMBUL
Fa més de quinze anys que es parla en diferents fòrums tècnics mundials sobre l’anomenat model de llicència de programari lliure o free software.
L’any 1984 era impensable fer servir un ordinador modern utilitzar-hi un sistema operatiu propietari protegit mitjançant llicències restrictives d’ampli espectre. Ningú podia compartir el programari lliurement amb altres usuaris d’ordinadors i, per descomptat, amb aquests tipus de llicències propietàries era totalment impossible modificar el programari per tal d’adaptar-lo a necessitats operatives específiques concretes.
El projecte GNU, que marca la data d’inici del moviment de programari lliure, va ser fundat per canviar aquesta situació. El seu primer objectiu va ser desenvolupar un sistema operatiu portable, compatible amb UNIX i que fos totalment lliure quant a llicència d’ús, distribució i modificació.
L’any 1991 va sortir a la llum pública la primera versió d’aquest sistema operatiu desenvolupat amb el nom de GNU/LINUX. Des d’aleshores, en paral·lel, i gràcies a la col·laboració de milers de persones, s’han anat desenvolupant una gran quantitat de programes i utilitats basats en el mateix concepte de programari lliure.
Paral·lelament, amb el desenvolupament i la difusió d’Internet apareix un nou concepte, diferent però alhora profundament relacionat amb el de programari lliure: els protocols lliures. Aquests tipus de protocols, sobre els quals es fonamenten tots els serveis d’Internet (la web, el correu i la transferència de fitxers, entre d’altres), tenen el mateix origen i la mateixa filosofia que el programari lliure: la informàtica pública, la informació pública. És per això que programari lliure i Internet han estat, des d’un principi, íntimament lligats. No seria possible l’Internet actual sense programari lliure i no seria possible el programari lliure sense els protocols lliures d’Internet.
En l’actualitat, el grau de fiabilitat i d’operativitat, afegits al baix cost que el programari lliure que incorpora l’esmentat tipus de llicència, ha fet que el sistema operatiu GNU/LINUX i tot un seguit de programes desenvolupats sota el mateix concepte gaudeixin d’uns avantatges tècnics i d’explotació molt superiors a la majoria de sistemes propietaris existents en el mercat, especialment en l’àmbit d’aplicació d’Internet i totes les tecnologies associades, entre les quals els servidors de correu electrònic i de fitxers. En aquest sector d’aplicació, cal esmentar la dada següent: es calcula que més d’un 70% dels servidors web del món estan basats en l’ús del sistema operatiu GNU/LINUX i d’altre programari lliure.
En l’àmbit empresarial cal esmentar que grans empreses informàtiques com ara IBM, Hewlett Packard, Apple i Sun donen suport tècnic, financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui dia IBM permet l’execució de GNU/Linux en els seus mainframes (grans ordinadors); Hewlett Packard instal·la GNU/Linux en els seus servidors; les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD) i Sun participa activament en el desenvolupament de programari lliure (projecte Apache, eines de programació JAVA, projecte Mozilla o l’aplicació ofimàtica OpenOffice).
L’alt grau de consolidació que el programari lliure ha assolit en l’actualitat no pot explicar-se sense conèixer els avantatges econòmics, estratègics i socials que l’ús, la promoció i el desenvolupament d’aquest tipus de programari proporciona, en especial, a les administracions públiques, en contraposició al programari de llicència propietària. Alguns d’aquests avantatges són els següents:
Optimització de la inversió. En el programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia l'empresa productora del programa. En el món del programari lliure no hi ha cost de llicència, atès que la llicència de programari lliure atorga el dret de copiar-lo, i l'efecte d'això és que els programes són gratuïts o tenen un cost mínim.
Foment de la innovació tecnològica. En el cas que es facin adaptacions o millores d’un programari lliure es fomenta la innovació tecnològica del país. En disposar del codi font de l’aplicació, qualsevol personal tècnic o empresa del país pot fer-ne el desenvolupament de les millores. No cal encarregar-les a empreses d’altres països que treballen amb sistemes de propietat. D’aquesta manera contribuïm a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els nostres propis plans estratègics. Pel fet que les millores que es realitzin no tenen restriccions, qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme es pot beneficiar de les millores introduïdes.
Independència del proveïdor. Com que es disposa del codi font del programa, qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a l’aplicació. En el món del programari de llicència propietària, només el desenvolupador de l'aplicació pot donar aquests serveis.
Amb el programari lliure no s’està supeditat a les condicions del mercat del proveïdor. Sovint, els proveïdors de programari de llicència propietària es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font es pot decidir de continuar introduint millores en el programa.
El programari lliure, per la seva naturalesa, no és més inestable pel que fa a la continuïtat que el programari de llicència propietària. Al contrari: el programari lliure es pot continuar utilitzant després que hagi desaparegut l'empresa o grups d'usuaris que el va elaborar, ja que el personal tècnic informàtic de qualsevol institució pot continuar desenvolupant-lo, usant-lo, millorant-lo o adaptant-lo. En canvi, quan l'empresa que va elaborar el programari de llicència propietària deixa de treballar-hi, aquest programari està abocat inexorablement a la desaparició, ja que no s'hi pot fer res.
Seguretat i privacitat de les dades. El programari lliure, en disposar del codi font del programa, garanteix els drets civils de la ciutadania en els aspectes següents:
Els sistemes d'emmagatzematge i de recuperació de la informació són públics. Qualsevol persona pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, i no estan lligats a sistemes tancats, que són tan habituals en el programari de llicència propietària. Amb això es garanteix la durabilitat de la informació.
És més difícil d’introduir-hi codi maliciós, espia o de control remot, ja que el codi font pot ser revisat, es poden detectar possibles portes posteriors (backdoors). En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van introduir, ja sigui a títol personal o per encàrrec de l'empresa, portes posteriors que posin en perill la seguretat del sistema o la privacitat de les dades.
Seguretat nacional. Molts fabricants de programari de propietat col·laboren amb agències governamentals per incloure accessos secrets al programari per poder accedir a dades confidencials; d'aquesta manera es posen en compromís aspectes de la seguretat nacional quan aquests sistemes es fan servir per emmagatzemar dades crítiques del govern. En el món del programari lliure, qualsevol persona o empresa pot revisar el codi i comprovar que no s'hi ha introduït cap codi maliciós, com també qualsevol entitat pot afegir lliurement codificació addicional a l'aplicació que fa servir per protegir les seves dades.
Foment de la llengua pròpia. Actualment, les llengües minoritzades com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. En canvi, el programari lliure representa clars avantatges per a llengües minoritzades com el català. Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua, a diferència del programari de propietat, en què només l'empresa productora té els drets per realitzar la traducció. Per altra banda, si el programa no disposa de corrector ortogràfic en català es pot desenvolupar el propi corrector o adaptar algun dels existents en
el món del programari lliure. Finalment, millora de la presència del català en el món de les noves tecnologies, ja que quan es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, etc.), en quedar a disposició de tothom, pot ser reutilitzat en futures aplicacions. En aquest sentit, entitats com Softcatalà o usuaris individuals han aconseguit crear i mantenir programes lliures traduïts al català amb èxit reconegut. Moltes d'aquestes traduccions han estat possibles gràcies al fet que el programari no tenia limitacions legals en aquest sentit.
Aquests i d’altres avantatges han fet que l’ús, el desenvolupament i la difusió del programari lliure hagi arribat a les administracions públiques de molts estats. El govern xinès ha optat per una versió en xinès del GNU/Linux com a sistema de tota la Administració. Perú, Mèxic i Brasil estan adoptant mesures similars.
En el nostre entorn proper, la Unió Europea, cal destacar les iniciatives del govern alemany destinades al desenvolupament, la promoció i l’ús de programari lliure: el projecte GNU Privacy Guard, desenvolupat pel GUUG (Grup d’Usuaris Unix d’Alemanya) i finançat pel govern alemany, és una de les millors eines de seguretat existents en l’actualitat. A més, la KBST, l’Agència de Coordinació de les Tecnologies de la Informació del govern alemany, recomana en les seves circulars l’ús de programari lliure en l’administració alemanya.
Cal esmentar, també en l’àmbit europeu, les iniciatives legislatives de l’Estat francès: el Projecte de llei de Laffite, Tregout i Cabanel i el Projecte de llei de Le Déaut, Paul i Cohen, amb objectius semblants: fer que l’administració pública francesa faci ús de programari lliure.
Cal destacar que les iniciatives legislatives encaminades a promoure l’ús d’aquest tipus de programari en les administracions públiques de la Unió Europea garanteixen el “dret a la compatibilitat” del programari i, per tant, proporcionen els mecanismes necessaris per dur a la pràctica el principi d’interoperativitat de la Directiva Europea sobre el programari de l’any 1991.
La Generalitat de Catalunya, com a institució responsable del foment del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies en la societat catalana, no pot mantenir una actitud passiva enfront dels canvis successius i dels avantatges tecnològics que la irrupció del programari lliure (free software) i el codi font obert (open source) han portat en aquests darrers anys.
L’objectiu de la present Llei és que les institucions públiques catalanes esdevinguin els principals eixos motors d’aquests canvis tecnològics incentivant el desenvolupament, la distribució i l'ús d’aquest tipus de programari basat en llicències de codi obert (free software) a Catalunya i, en especial, en el si d’aquestes mateixes institucions.
Article 1r.
Definicions.
Llicència de programari lliure. Es defineix com una llicència de dret d’utilitzar un programa d’ordenador (ja sigui un sistema operatiu o una aplicació) que faci possible a l’usuari, a més de l’ús del programa mateix, la possibilitat d’accedir al codi font complet i el dret d’estudiar-ne les funcionalitats; el dret de difondre còpies del programa i del seu codi font; el dret de modificar el codi font; el dret de distribuir públicament el programa i el codi font modificat.
Programari lliure. Es defineix com a programari lliure un programa d’ordinador (ja sigui sistema operatiu o aplicació) distribuït sota llicència de programari lliure segons la definició de l’apartat anterior.
Protocol lliure. Es defineix com a protocol lliure el protocol (procediments i estructures d’emmagatzematge, de distribució i de comunicació de dades) públic i lliure de qualsevol patent d’us i/o d’implementació.
Programari de codi font obert. Es defineix com a programari de codi font obert un programa d’ordinador (ja sigui sistema operatiu o aplicació) que tingui el codi font disponible per a l’ús de l’usuari, independentment de la seva llicència d’ús.
Programari de llicència propietària. Es defineix com a programari de llicència propietària un programa d’ordenador (ja sigui sistema operatiu o aplicació) distribuït sota una llicència d’ús que no satisfaci la definició de llicència de programari lliure.
Article 2n.
Per tal de donar compliment dels articles 1.2 c i 29 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, pels quals el Govern de la Generalitat ha de normalitzar i fomentar l’ús del català en l’Administració i en les indústries culturals i afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades la producció, la distribució i la comercialització de programari informàtic en llengua catalana i la traducció, si s’escau, d’aquest productes al català, la Generalitat de Catalunya prioritzarà i patrocinarà la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català.
Article 3r.
La Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya estaran obligats a utilitzar preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català, sense cap restricció de propietat quant a la cessió, l’alteració i la distribució.
Article 4t.
La utilització, el desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en català s’establirà, com a clàusula obligada o de mèrit, en aquells convenis de col·laboració i/o decrets d’atorgament de subvencions en l’àmbit de les noves tecnologies que la Generalitat de Catalunya i els seus organismes dependents signin o atorguin.
Article 5è.
Les licitacions, els concursos o d’altres procediments per tal d’adquirir programari informàtic que executin els organismes esmentats en l’article 3r. s’hauran de regir pels principis que s’estableixen en aquesta llei.
Article 6è.
Es permetrà que els organismes esmentats en l’article 3r. utilitzin programari d’ordinador amb llicències que no estiguin d’acord amb aquesta llei en aquells casos en què no sigui possible disposar de programari amb llicència lliure que inclogui les solucions tècniques objecte de la licitació pública, i sempre que el cost de la llicència sigui notablement inferior al de realitzar un projecte de desenvolupament amb personal i mitjans propis.
Article 7è.
La Generalitat de Catalunya vetllarà per la difusió, la promoció i la distribució de programari lliure en català en el si de totes les institucions, les associacions i les organitzacions catalanes, públiques o privades, i, en especial, en les administracions locals i en el món educatiu, fent-ne difusió mitjançant els seus organismes competents i, alhora, fomentant la indústria informàtica catalana.
Article 8è.
La llicència de programari lliure sols podrà restringir la distribució del codi font en forma modificada en el cas en què es permeti la distribució de programes alterats, amb el codi font original i que la modificació del programari es generi en el procés de compilació.
S’ha de permetre també explícitament la distribució del programari compilat a partir del codi font modificat, per la qual cosa es podrà, per tant, exigir que els programes derivats tinguin diferents noms o números de versió que els diferenciïn de l’original.
Article 9è.
No podrà haver-hi cap clàusula en la llicència que impliqui qualsevol forma de discriminació a persones o grups.
Article 10è.
Cap llicència no podrà ser específica per a un determinat producte, s’haurà de possibilitar que els programes extrets de la distribució original tinguin les mateixes garanties d’alteració, de distribució o d’utilització lliures que el programari original.
Disposició addicional 1a.
La Generalitat de Catalunya ha de promoure acords i convenis amb les cambres de comerç, les diputacions, les administracions locals i l’administració perifèrica de l’Estat del seu àmbit d’actuació i amb les comunitats autònomes aragonesa, balear i valenciana i els estats andorrà, francès i italià per fomentar la coordinació i la cooperació entre institucions o entre estats en matèria de programari lliure en català per assegurar-ne, amb les mesures adequades, la producció, la promoció i l’ús conjunt, amb respecte per totes les variants.
