Planeta Softcatalà

Xavi Caballé: Segon aniversari del Chrome

Xavier Caballé — dj, 02 set 2010 17:47:07 +0000

Segon aniversari del Chrome de Google

Fa dos anys Google ens sorprenia amb la publicació del seu navegador… i avui celebra el seu segon aniversari amb una nova versió.

Xavi Caballé: USB 3.0

Xavier Caballé — dj, 02 set 2010 16:04:09 +0000

El títol, tot i que un xic presumptuós, és prou indicatiu: USB 3.0: Everything You Need to Know… una guia de les novetats que aporta l'especificació 3.0 de USB.

La principal: velocitat de transferència de dades a 5 Gb/s (comparat amb els 480 Mb/s a USB 2.0 o els 12 Mb/s a USB 1.0)

Pau Iranzo: Calendari de llançament de KDE 4.6

Pau — dj, 02 set 2010 16:00:59 +0000

KDE 4.6 ja té calendari de llançament. El procés de desenvolupament de la nova versió comença ara i veurà la seua primera beta a finals de novembre. La versió final haurà d’esperar a gener de l’any vinent, concretament el dia 26.

Data	Publicació
24 de novembre de 2010	Beta 1
8 de desembre de 2010	Beta 2
22 de desembre de 2010	KDE 4.6 RC1
5 de gener de 2011	KDE 4.6 RC2
26 de gener de 2011	KDE 4.6 versió final

Vist a KDEBlog

Marc Belzunces: 9/11 The Falling Man

marcbel — dj, 02 set 2010 15:59:18 +0000

Colpidor documental sobre l'atac a les torres bessones:

Xavi Caballé: Eina: hexcompare 1.0

Xavier Caballé — dj, 02 set 2010 15:52:28 +0000

hexcompare és una eina per a sistemes Unix (utilitza curses, de forma que hauria de funcionar en qualsevol implementació d'Unix… i m'imagino que també en cygwin) per a comparar fitxers binaris, identificant les diferències existents:

Exemple d'ús de l'eina hexcompare

Jordi Mas: gbrainy 1.51 for Linux and Windows

dj, 02 set 2010 14:47:00 +0000

Here we have gbrainy 1.51, a minor bug fixing release. gbrainy is a game that challenges your logic, verbal, calculation and memory abilities.

What is new in version 1.51 from the NEWS file:

* 5 bug fixes
* Updated and new translations

The new translations include Vietnamese, Korean and Traditional Chinese translation (Hong Kong and Taiwan).

gbrainy 1.51 is available for download in source code from:

* http://gent.softcatala.org/jmas/gbrainy/gbrainy-1.51.tar.gz
(md5sum 09762be168973e6157263ebbc0256a26)

Additionally, gbrainy is available for all major Linux distributions.

Updated Windows version

I have also updated gbrainy for Windows installer to 1.51. I did not this for more than 10 months, I think that I had to do it since the Windows version is downloaded by an average of 100 people per day. I have used Monodevelop 2.4 to build the Windows version and it worked very well making really easy now to build gbrainy cross platform.

Pau Iranzo: Cinema de codi obert amb Apertus

xavifumi — dj, 02 set 2010 11:15:39 +0000

Ja fa temps que se sent parlar del maquinari de codi obert o OSHW. Projectes com Arduino, Chumby, la Frankencamera, o fins al utòpic OpenLuna, comparteixen els seus dissenys i avenços, i reben una gran ajuda per part de la comunitat.

Apertus és un altre d’aquests projectes. Es tracta d’un grup d’usuaris que pretenen crear una càmera d’alta definició que permet enregistrar fins i tot, en resolució CinemaScope, un format un 40% més gran que el FullHD, i apta per a fer cinema. El nucli d’Apertus es basa en un altre projecte de codi obert: les càmeres Elphel, que comparteixen tot el programari i els seus dissenys perquè els seus usuaris les puguin adaptar a les seves necessitats. Però les cameres Elphel actualment, tenen un parell de defectes en la gravació de vídeo i no són totalment acceptables per a la producció professional. S’espera que la propera Elphel 373 haurà solucionat aquests problemes, però degut a altres projectes de la companyia aquesta càmera porta un any “casi acabada“.

Mentrestant, des d’Apertus van avançant en les altres dues parts més importants per al seu projecte: el Dictator, i l’Elphel Vision. El primer és un aparell de control de les característiques de la càmera, des de la velocitat de gravació, el format, la obturació… tots els controls que podem trobar en una càmera professional, i que fins i tot podria funcionar com a comandament a distancia via bluetooth.

L’Elphel Vision, és el programari que faria funcionar el visor LCD, i que permetria mostrar tota l’informació sobre els colors, la llum, els paràmetres configurats a la càmera, i reproduir els clips gravats anteriorment. Aquest programa està pensat perque el monitor sigui tàctil i des d’ell es pugui fer també tota la configuració de la càmera, i fins i tot, aplicar efectes (això requeriría que el monitor fos un tablet PC).

Pel que fa al possible preu de la càmera, s’especula que podria costar al voltant dels 3.000€

The final price tag is very difficult to predict but here is an educated guess:

Camera – 2.000 $ (more advanced sensor frontends could drastically increase this price)
Lens – not included
Rods Support – 200 $
Viewfinder – 500 $
Dictator – 250 $
Audio Hardware – not included
Microphone – not included
Battery Pack – 100 $
Software – 0 $ (yes, that was obvious wasn’t it )
————————————-
Total = 3.050 $

(per a fer-nos una idea, els mateixos components per a la Red One, una de les càmeres de cinema digital més utilitzades, costaria uns 22.000 $)

El projecte de moment és força interessant, però el seu desenvolupament és complicat i avança lentament, a més, l’aparició de càmeres fotogràfiques que permeten enregistrar FullHD a preus molt assequibles també posa les coses dificils a projectes com aquest. De moment es pot descarregar programari i fer-li un cop d’ull al seu estat actual (però per a fer-se’n una idea cal una camera Elphel), o també podeu mirar els videos de prova que han fet amb models anteriors de l’Elphel, que ja donen prou bona impressió.

Xavi Caballé: Seminari sobre conferències amplificades

Xavier Caballé — dj, 02 set 2010 08:40:18 +0000

La Lectora Corrent em fa arribar l'anunci d'una conferència demà, a Girona, amb el títol "What Can We Learn From Amplified Events?" a càrrec de Brian Kelly, que treballa assesorar la comunitat anglesa d’educació superior sobre bones pràctiques en l’ús de la Web. A més, el conferenciant és expert en l’ús de les xarxes socials i les eines de la Web 2.0, i manté el bloc UK Web Focus, on ha fet més de 750 entrades sobre aquest tema, a més de contribuir en molts d’altres blocs. Fa poc ha estat co-chairman del Institutional Web Management Workshop, IWMW 2010, que ha tingut lloc el mes de juliol a Sheffield.

La xerrada es farà demà divendres, a les 12.30 hores a la sala Ernest Lluch de la Biblioteca del Campus de Montilivi, de la Universitat de Girona. L'accés és lliure i gratuït.

Xavi Caballé: Jaume Sisa, Manel Joseph i Quico el Célio: "L'home dibuixat"

Xavier Caballé — dc, 01 set 2010 22:00:28 +0000

Al Palau de la Música, l'any 2003.

Xavi Caballé: Biblioteca bombardejada

Xavier Caballé — dc, 01 set 2010 22:00:04 +0000

El setembre de 1940 avions alemanys van fer un bombardeig a la ciutat de Londres, al districte de Kensigton. Un dels edificis afectats va ser Holland House on la biblioteca –o més concretament, els prestatges dels llibres– va romandre pràcticament intactes.

La biblioteca de Holland House després del bombardeig

Jordi Mas: Entrevista a No hi som per festes a RAC1

dc, 01 set 2010 18:35:00 +0000

Aquest dilluns 30 d'agost a les 22.00 es va emetre (hi ha versió per baixar) una entrevista al programa No hi som per festes que em van fer fa uns dies per parlar de la tasca de Softcatalà. Parlo de com funciona Softcatalà, parlem de la trajectòria, quins projectes estem fent i l'estat de català a les TIC.

Pau Iranzo: El sistema d’estadístiques Webalizer inclou «Catalan community» com a país

Pau — dc, 01 set 2010 16:00:29 +0000

Bé, seré una mica més acurat: el sistema d’estadístiques lliure Webalizer recompta l’ús fet des de «Catalan community» com a ús diferenciat fet des d’«Espanya». Ho he descobert hui mateix tot mirant les estadístiques.

Realment és complicat saber quins són els criteris per qualificar ús com a part de «Catalan community» o d’«Espanya». Comente això perquè el Webalizer mostra a la secció de «Usage by country» que els «hits» provinents d’«Espanya» són 130974 i els de la «Catalan community» (cat) 8962.

Com que també apareixen altres dominis tipus «Network (net)», «Commercial (com)», etc., sembla que això puga estar més relacionat amb un altre aspecte. De tota manera continua sent interessant que diferencie entre tot això. Potser també està tenint en compte bots que provenen de servidors amb dominis .cat.

Algú sap la resposta? Vos deixe ací la captura de pantalla de les estadístiques on apareix això.

Ús per país al Webalizer

Sílvia Miranda: L’MS Office 2003 i l’afer dels apòstrofs

sílvia — dc, 01 set 2010 12:00:02 +0000

No, no; no m’he equivocat. No vull parlar de l’OpenOffice, sinó de l’Office. I no vull parlar de l’última versió d’aquest paquet ofimàtic, sinó de l’Office 2003, una aplicació que haig de fer servir molt sovint a la feina.

Per què? Doncs perquè, després de passar-m’hi més estona del que m’hauria agradat, he aconseguit (una altra vegada) que el corrector ortogràfic funcioni correctament. Resulta que el corrector ortogràfic que inclou l’MS Office corregeix els apòstrofs rectes per apòstrofs curvats; això vol dir que, cada vegada que corregeixo un text en català, em passo una bona estona saltant-me els falsos positius que detecta el corrector. El més greu de la qüestió és que les aplicacions de traducció assistida per a Windows que empro habitualment també fan servir el corrector de l’Office per detectar els possibles errors ortogràfics que hi ha a les traduccions. És clar, la situació era inacceptable. Ja vaig solucionar-ho una vegada però, des que vaig haver de formatar la màquina virtual, tornava a tenir el mateix problema. No l’havia arreglat fins ara perquè… no recordava com fer-ho!

La solució és tan senzilla que gairebé em fa vergonya no haver-ho recordat abans: només cal instal·lar el Service Pack 2, que es pot baixar des del lloc web de Microsoft.

Pau Iranzo: Softcatalà canvia i amplia la seva eina de traducció

oriolsbd — dc, 01 set 2010 08:00:34 +0000

Softcatalà ha anunciat un canvi important en la seva eina de traducció. A partir d’ara, utilitzarà el motor de traducció lliure Apertium, gràcies al qual, a més, han pogut ampliar el nombre de llengües entre les quals es pot traduir textos.

Aquest canvi implica, per a Softcatalà:

Oferir un traductor de més qualitat, que es troba en constant desenvolupament.
En ser un traductor lliure, el poden personalitzar, adaptar i fer les modificacions oportunes a partir dels suggeriments que els enviem.
Permet fer traduccions entre més llengües. Apart de poder traduir entre català i castellà, com fins ara, s’ha afegit la possibilitat de traduir de català a anglès, francès i portuguès.
El traductor està instal·lat en els propis servidors de Softcatalà, de manera que tindran més control sobre el programa, i podran actuar més ràpidament sobre ell.

Ben aviat veurem més novetats en la seva eina de traducció. Softcatalà té previst afegir-hi noves llengües, com l’occità (amb possibilitat de formes araneses) i l’esperanto.

Enllaç | Traductor de Softcatalà

Xavi Caballé: Un Cray-1A fet a casa

Xavier Caballé — dc, 01 set 2010 07:54:20 +0000

Cray-1A a escala 1:10

Un projecte per a la construcció d'un Cray-A1, a escala 1:10… amb total precisió i compatible a nivell binari.

Gràcies als enllaços de la guia he trobat aquest manual de referència del hardware del Cray-1.

El Cray-1 era un superordinador comercialitzat entre la dècada dels 70 i començaments dels 80 del segle passat. En total es van vendre una vuitantena d'unitats.

La primera versió, el Cray-1A, operava amb processadors vectorials a 80 MHz, disposava d'un sistema de refrigeració per freó (les torres verticals) i una capacitat de 16 MB de memòria. El pes del conjunt superava les 5 tones. Els equips tenien una forma de "C", per tal de reduir la mida dels cables utilitzats per connectar els diversos components.

Marc Belzunces: Ascensió al Carlit (2.921m)

marcbel — dt, 31 ago 2010 22:44:48 +0000

Aquesta vacances he tornat a pujar al Carlit, que amb 2.921 metres és el pic més alt de la Cerdanya i la Catalunya del Nord. Ja l'havia fet fa uns anys, i guardava un record d'una ascensió molt pesada i llarga.

Però la D. va insistir, i som-hi cap allà. Ruta dels estanys de les Bulloses, cim i continuar acabar la ruta dels estanys.

Google My Tracks

Vaig aprofitar per prova el tracking amb el Google My Tracks a l'Android 2.2 de l'HTC Desire. Amb la precaució d'apagar la part de telefonia de l'smartphone per conservar bateria, es pot dir que després de gairebé 8 hores encara en sobrava. La qual cosa em va sorprendre força. N'estic força content i satisfet.

Aquest és el mapa resultant:

Mostra Carlit en un mapa més gran

Les dades del My Tracks:

Distància total caminada: 17,8 km
Temps total (amb descansos): 7h 33min
Temps caminada: 4h 35min
Elevació guanyada: 1.267m
Velocitat mitjana en moviment: 3,9 km/h
Velocitat màxima: 10,5 km/h

El resultat és millor que en un GPS professional. El portava dins de la motxil·la i m'ha donat errors de 5-10 metres com a màxim, tinc el traçat, un gràfic d'alçada i velocitats i les dades que acabo d'exposar. L'única cosa és que a l'estar en territori sota sobirania francesa, no podia posar internet per tenir el Google Maps a sota, però això hauria fet volar també la bateria. M'hauré de comprar una funda pel mòbil d'aquelles que es posen per fora de les motxil·les, i un suport per la bici, perquè a partir d'ara faré més trackings.

L'únic problema és que amb l'incident que explico al final, vaig apuntar un punt i després no vaig saber com fer per veure'n les coordenades.

Ascensió

Aquest cop no se m'ha fet tant pesada, però un cop abandonada la ruta dels llacs, que representa la meitat del desnivell si fa no fa, la segona part puja ben dreta, i vaig patir força.

Des del cim es veia això:

I unes quantes fotos:

(mirant el My Tracks)

(Moments abans de segrestar a un parell de cooperants catalans. Fotia un sol!)

(Hem fet el cim!)

(La tradició de treure l'estelada a tots els cims que faig)

(panoràmica de la banda sud, mirant a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent)

Més fotos a l'album del meu Flickr.

Francofrancesos, el perill del jacobinisme

A l'inici de la ruta del Carlit es puja en un autobús on hi ha un àudio bilingüe francès-català. El personal de baix ens va entendre perfectament quan vam parlar en català (mentre altres catalanets s'esforçaven a parlar francès).

De baixada del cim, ja apunt d'arribar a l'embassament (inici i final de la ruta), ens vam aturar a descansar uns segons. Vaig sentir pudor de cremat i ràpidament vaig cercar fum, cosa que vaig identificar immediatament i vaig anar a apagar el fum imminent. Algú havia llançat una burilla i la materia orgànica del terra estava cremant. S'estava iniciant un foc sense flama.

Però l'aigua feia estona que se'ns havia acabat, així que vam demanar-la als primers excursionistes que van passar, que tampoc en duien gaire. Ràpidament vam baixar al punt d'informació per alertar-los.

Allà ens vam trobar a una noieta francesa. Li explico a poc a poc que he vist fum i que es pot iniciar un incendi amb flames. No entén absolutament res. Li ho explico aleshores en anglès. Tampoc entèn res. Vaja, una persona que ha d'informar als turistes que no parla ni català (principals visitants junt amb els francesos) ni anglès (llengua internacional). Només parlava francès. Que coi fa treballant d'atenció al públic a un lloc turístic?! Ni tans sols tenia un mapa cartogràfic perquè l'indiqués el lloc amb la màxima precissió possible i pretenia que li ho indiqués en un mapa turístic sense detall.

És el perill del monolingüisme nacionalista francoespanyol. Una mica més i se'ns crema una muntanya al catalans!

Xavi Caballé: Els Bouquinistes de París, en perill?

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 22:00:42 +0000

[Veure la llista de fotografies]

[[Veure com una projecció de diapositives]]

Els Bouquinistes que hi ha a banda i banda del riu Sena al seu pas per París, als quais, són segurament una de les estampes més estimades pels visitants de la ciutat de la llum que tenen interès pels llibres.

Però a Bouquinistes parisiens, chefs-d’œuvre en péril ens expliquem con aquesta icona pot convertir-se en un record, davant la proliferació de tendes que es dediquen a activitats més profitoses des del punt de vista econòmic, com la venda de CD de música o de souvenirs barats fabricats a la Xina.

Sembla, doncs, que no només Barcelona pateix aquesta mena de problemes

Xavi Caballé: TEEbooks

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 22:00:16 +0000

TEEbooks és un nou concepte de prestatgeria “prêt-à-porter” especialment dissenyada per a llibres i CD/DVD. Es basa en una sèrie d’elements que, combinats, permeten dissenyar prestatgeries a mida. S’anuncia com una alternativa econòmica, malgrat que jo personalment la trobo bastant cara (la balda més barata surt per 38 €).

Xavi Caballé: Icons of the Web

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 22:00:11 +0000

Icons of the web

Icons of the Web és un projecte que, a partir del rànking dels llocs web més populars d'Internet d'Alexa, ha elaborat un pòster on cada lloc web es representat amb el seu favicon.ico (la icona que identifica gràficament el servidor web als marcadors o a la barra del títol, una característica inventada per Microsoft a l'Internet Explorer 4.0).

Cada icona es representa amb un mida proporcional a la seva posició dins del rànking. Per això, Google és la que ocupa més espai.

El gràfic s'ha fet amb el programa Nmap (una eina imprescindible per a qualsevol persona que treballi en seguretat informàtica) i el seu llenguatge script.

S'ha fet un tiratge limitat del pòster, per als desenvolupadors del programa… però a la web hi ha la possibilitat d'apuntar-se a una llista per si finalment es decideixen a fer-ne una segona edició en paper.

Jordi Mallach: De mar a mar, hiking across the Pyrenees

dt, 31 ago 2010 21:40:00 +0000

Two weeks ago, Maria and I completed one of our dreams when we arrived in Cap de Creus, where the Pyrenean range sinks in the Mediterranean. To get there, we walked hundreds of kilometres during a month, crossed dozens of steep valleys and enjoyed one of the richest experiences of our lives.

We managed to complete this challenge without facing major problems or pains, and after the first five our six days, our legs seemed to have gotten used to the daily effort and it started to be easier and easier. Our morale kept growing as days passed and we advanced east. When I started walking on a cold and rainy morning in Hondarribia, after barely no rest in the night bus to Irún, I thought for myself that it was improbable that we'd manage to get anywhere near Catalunya, that one of us would get injuried way before, or we'd just give up and go for the easy beach vacation in the Basque Country.

Biadós refuge, under Posets

But we didn't, and after a somewhat painful start, with our boots soaking wet during the stages that crossed the enchanting Selva de Irati which ended up with me getting the biggest blister I've ever seen, we started to walk farther every day, extending the stages when we felt strong after reaching their official end. When we crossed from Nafarroa to Aragonese territory, the mental wall that I had built over the toughest stages in our quest started to fall apart. Days later, we found ourselves climbing down to Pineta, leaving Ordesa behind and enjoying a feeling that our adventure could not go better. The weather had been perfect for over a week and our legs and back were strong to go all over the way to the sea.

Cañón de Añisclo, on our way to Pineta

When we finally saw that huge blue stain on the horizon, the day before getting to the last mark, we got really excited. We had made it, but as we walked towards the cape, happiness slowly got mixed with melancholy. An unforgettable adventure was about to end, and we didn't want to face our return to the city and our routines. It had been many days surrounded only by awesome landscapes, and living without watches, with only sunlight and weariness marking the time to get in our sleeping bags.

At the very last red and white mark of our journey

We've had plenty of time to meet great people. Starting with the Navarrian brothers we met in the early stage, which provided us with a good pace to follow while our leg muscles were still building up; or Kike and Ana, who drove from Pamplona to visit us during the first Aragonese stages (thanks for the supplies!). Tomàs and Roger, young hikers from Mataró, surprised us with their maturity and experience as mountaineers; we had the pleasure to join forces during four days, walking a really cool variant through the Infiernos and Collado del Letrero which avoided going through the ghost city of Panticosa. Roger and Tomàs, we really hope to meet you soon! Andreu, Manel, Ghandi and Gaŀla visited us at the Vall de Núria and were unlucky to suffer a frightening hail and thunder storm when they left our shelter on their way back to their car. Thanks! All of you have been a very special part of our experience!

This adventure through GR 11 has been incredibly positive for us for several reasons. We've learned a lot about ourselves and strengthened our relation, and now I know how powerful drive can be; to get somewhere, no matter how far, it's really easy if you just believe you can do it and desire to get there.

Maria and I are proud of what we've done, and no wonder we're looking for new challenges. An obvious one would be repeating this experience, going through the French side of the Pyrenees, but for now, the Corsican GR 20 seems the most appealing. We'll see, next summer!

Xavi Caballé: Documental sobre Jaume I a TV3

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 19:43:25 +0000

El proper diumenge 12 de setembre, TV3 emetrà en horari de màxima audiència (19.45 hores) un documental d’una hora sobre Jaume I:

“JAUME I, MEMÒRIA D’UN REI” (2009), un documental produït per Krtell Produccions Audiovisuals en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la participació de Televisión Española i l’Institut Català de les Indústries Culturals.
El president Pasqual Maragall és el conductor d’un documental d’una hora de durada sobre la figura del rei Jaume I, el conqueridor de Mallorca i de València, i el rei més admirat pels catalans. Maragall, per a realitzar el documental Jaume I, memòria d’un rei, va visitar els llocs més emblemàtics de la vida del rei i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre Jaume I. El documental recorre, de la ma del president, des del castell de Montsó –on es va criar Jaume I– fins el monestir de Poblet –on és enterrat–, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors –com Antoni Furió, de la Universitat de València o Antoni Riera, de la Universitat de Barcelona–; amb conservadors de museus –com Maria Angeles Mur, del castell de Montsó–; i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
Direcció: Enric Calpena.
Conduït per: Pasqual Maragall
Producció executiva: Ramon Poch i José Luis Chico
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Andrés Luque
Realització ficcions: Rafael Guerao
Realització gravacions: Harmonia Carmona
Guió: Isabel Fernández
Assessoria històrica: Antoni Furió
Música: Santi Picó
Documentació: Àngel Reguera
Direcció de producció: Jose Luis Chico
Cap de producció: Gonzalo Castrillo
Director de fotografia: Rafael Guerao
Càsting: David Villanueva, José Luis Miranda, Dimitry Olinique, Julio García, Dani Cami, Alejandro Rey, Ismael Gómez, Robert Company, Franco Gudice, Charly Vernetti, Silvia Vizcaino, Maria Coma i Javier Almeda.
Historiadors: Antoni Riera (UB), Ernest Belenguer (UB), Teresa Vinyoles (UB), Mª Teresa Ferrer (CSIC), Jordi Bruguera, Stefano M. Cingolani (UPF), Albert Estrada-Rius (UAB), Antoni Mas (UIB), Josep M. Sans i Ernest Marcos (UB).

Xavi Caballé: Adéu a "L'internauta"

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 17:34:02 +0000

Acabo de llegir un tweet del Saül Gordillo força trist:

El programa L'internauta de @vpartal salta de la graella de Catalunya Ràdio després de 14 temporades #fb

i mentre escric això m'entra un altre tweet del Joan Jofra indicant que han estat quinze les temporades.

El trobaré a faltar…

Actualització: En Vicent Partal ho confirma al seu Facebook:

El director de Catalunya Ràdio m'ha comunicat aquest matí que l'emissora suprimeix l'emissió de L'Internauta. Aquest setembre faria quinze anys del programa, iniciat per Jordi Vendrell. Consultant les estadístiques públiques de l'iTunes Store dels 133 programes de les emissores de la Generalitat L'Internauta és el segon més popular i el primer de Catalunya Ràdio. Com diria lo Vendrell: 'és lu que hi ha'.

Xavi Caballé: Orange divulga el número de telèfon dels usuaris que accedeixen a Internet des del mòbil

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 13:22:23 +0000

Segons informa el bloc Certificate Error (veure Orange Spain disclosing user phone number), els usuaris de l'operadora de telefonia Orange que fan servir el seu telèfon mòbil per connectar-se a Internet, envien el número del telèfon al servidor al que s'estan connectant.

Quan des d'un telèfon accedim a Internet, l'operador de telefonia ens assigna una adreça IP, que pot anar variant (cada vegada que fem la connexió a Internet l'operador ens assigna una IP, que no ha de ser sempre la mateixa assignada en altres connexions; de fet, la IP pot modificar-se dins d'una mateixa connexió).

Els operadors de telefonia habitualment no donen cap informació personal sobre qui o des d'on es fa l'accés a Internet. Com a molt donen la possibilitat de fer una geolocalització, en base a la IP assignada o a informació relativa a la infraestructura de comunicacions del proveïdor.

Però segons denuncia el bloc Certificate Error, en el cas d'Orange, l'operador afegeix una capçalera HTTP que conté el número de telèfon des d'on s'està accedint a Internet (que és el número de telèfon de l'usuari).

És a dir, si accedim a Internet vía Orange, l'operador està donant al servidor web remot el nostre número de telèfon. Això únicament succeeix quan l'accés es fa via WAP (l'APN configurat al telèfon és "orangeworld"); si s'accedeix a través de GPRS això no succeeix.

Per a comprovar la informació que estem enviant als servidors web, només cal visitar aquesta pàgina. En cas d'utilitzar Orange, mireu si hi ha una capçalera anomenada X-Network-info on s'inclou el número de telèfon del mòbil.

Actualització: L'Albert Cuesta (de CanalPDA) ha contactat amb Orange i li han dit que això ja no succeeix:

El comportamiento que indicaban en el artículo (envío del MSISDN a las páginas solicitadas desde móvil) ocurría sólo para algún caso residual que aún utilizaba la antigua plataforma de WAP y, en todo caso, el problema derivado de la migración a una nueva de plataforma WAP está solucionado. Esta situación ya no se da, y el envío de datos de clientes se realiza de modo completamente seguro mediante encriptación.

Xavi Caballé: GMail implementa un sistema automàtic per donar prioritat als missatges

Xavier Caballé — dt, 31 ago 2010 09:04:25 +0000

Ahir Google va anunciar una nova funcionalitat a GMail: Priority Inbox. Es tracta d'un sistema automàtic per donar prioritat a determinats missatges, de forma automàtica, identificant aquells missatges que pel seu contingut són d'importància i separant-los de la resta de bústia d'entrada.

Es tracta d'una evolució del filtrat de correu contra l'SPAM –que a GMail funciona força bé– per aplicar un nou concepte: el bacn. Es tracta d'aquell correu que, tot i no ser SPAM, no és prioritari. Un bon exemple del bacn són aquelles llistes de subscripció on estem apuntats però que gairebé mai llegim.

Amb Priority Mail la bústia d'entrada es separa en tres agrupacions: "correu prioritari", que es correspon al que automàticament es marcat com a prioritari, "destacats" (aquells als que hi hem posat una marca) i "resta d'elements" per a la resta del correu:

La meva bústia amb Priority Mail

També hi ha un parell de botons ("+" i "-") que ens permeten donar o treure prioritat a un missatge.

La vista de "Prirority Mail" es complementaria a la safata d'entrada, que continua igual que fins ara.

Les opcions de configuració existents són:

Opcions de configuració del Priority Mail

Pau Iranzo: Chakra 0.2 (Jaz) alliberat

oriolsbd — dt, 31 ago 2010 06:50:22 +0000

Ahir mateix es va publicar la versió 0.2 de Chakra, la distribució que fins no fa massa estava basada en ArchLinux, tot i que actualment ja compta amb els seus propis repositoris. Precisament Chakra Jaz és la primera versió estable en què utilitza els seus propis repositoris.

Chakra té KDE com a entorn d’escriptori principal. Aquesta nova versió porta moltes novetats, entre les quals podem destacar:

Nucli 2.6.33.7-2, amb suport per a lzma
aufs2-20100514-6
KDE SC 4.4.5
Xorg-Server 1.7.7
Catalyst-10.6

A més, tot i que en aquesta versió encara utilitzen «pacman» com a gestor de paquets, ja estan desenvolupant «akabei», la seva pròpia eina de gestió de programari.

Pantalla de Chakra

Podeu baixar-vos les imatges per a instal·lar-vos Chakra Jaz des de la seva pàgina de descàrrega.

Proveu-lo | Si voleu provar Chakra 0.2 Jaz, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox. La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat.

Font | MuyLinux

Xavi Caballé: Gustavo Adolfo Bécquer i Poblet

Xavier Caballé — dl, 30 ago 2010 22:00:08 +0000

Fotografia de 1912 dels Panteons Reials de Poblet

-¡Capitán! –exclamó en aquel punto uno de sus camaradas en tono de zumba– cuidado con lo que hacéis… Mirad que esas bromas con la gente de piedra suelen costar caras… Acordaos de lo que aconteció a los húsares del 5.º en el monasterio de Poblet… Los guerreros del claustro dicen que pusieron mano una noche a sus espadas de granito, y dieron que hacer a los que se entretenían en pintarles bigotes con carbón.
“El beso” (“Rimas y leyendas”, vol. 2)
Gustavo Adolfo Bécquer

Marc Belzunces: L'orgull de ser espanyol: Santander

marcbel — dl, 30 ago 2010 20:05:22 +0000

Tinc família a Santander, més concretament a un poblet a prop de Santander. Fatxander com li deia un santanderí resident a Barcelona que vaig conèixer fa un temps.

Aquest agost hi he estat uns dies i he vist una cosa que no havia vist mai en aquell nivell: tot, el que es diu tot, estava ple de banderes espanyoles. Fins a un nivell que si es fes l'equivalent amb la bandera catalana, ho trobaria força friqui.

No parlo ja de balcons plens de banderes espanyoles, que n'estava ple i amb banderes de les bones, no de les dels xinesos. Banderes a bars, a samarretes, a les bosses de mà, als cinturons, als polos, als cotxes, a les civelles dels rellotges, pels carrers diverses immenses, a les botigues a... tot arreu!

Una part es pot explicar pel tema del mundial, però estem parlant de mitjans d'agost. Es pot dir que els espanyols estan orgullosos de ser-ne i ara ja ho expressen a tot arreu. Un acte de nacionalisme com qualsevol altre, però que en els nivells actuals riu-te'n tu del nacionalisme català.

Bilbao

En canvi un dia vam anar a Bilbao i allà no hi havia cap bandera. Un canvi de país absolut. Ni espanyola ni basca. Ja ho tenen els bascos, que per no posar la bandera espanyola, no en posen cap.

Recull fotogràfic

Uns quants (pocs) exemples fotogràfics que vaig fer.

Davant de casa:

Fins i tot en trobo una de doblegada a l'habitació:

A un camí rural:

(n'hi ha més)

Xavi Caballé: Els autors que guanyen més diners

Xavier Caballé — dl, 30 ago 2010 14:02:14 +0000

Segons la revista “Forbes”, The Highest-Paid Authors, la relació dels 10 autors que guanyen més diners pels llibres que escriuen:

La xifra que hi ha entre parèntesi indica la xifra de milions de dòlars guanyats durant dotze mesos, entre els mesos de juny del 2009 i del 2010.

Xavi Caballé: Corrector ortogràfic català del Chrome

Xavier Caballé — dl, 30 ago 2010 12:11:40 +0000

(Text original: 21-08-2010)

He hagut de reinstal·lar el Chrome… i ara em trobo que el corrector ortogràfic català no funciona correctament (de memòria crec recordar que abans de la reinstal·lació també el tenia activat i reconeixia correctament les errades ortogràfiques).

Ara, en canvi, paraules que estan ben escrites em surten marcades com errònies:

Corrector ortogràfic de català, no funciona bé

Les paraules "text", "verificar", "si", "ortogràfic" i "serveix" no haurien de sortir marcades com errònies…

La configuració d'idioma que tinc és:

Configuració d'idioma al Chrome

Cal fer algun pas addicional per tal que el corrector ortogràfic sigui usable?

Actualització 30-08-2010: Trobada la solució El fitxer ca-ES-1-2.bdic distribuït a les darreres versions del Chrome és erroni i no funciona. He recuperat una versió antiga i després de substituir-la, el corrector torna a ser operatiu.

Per a fer la substitució, aneu al directori on es troba instal·lat el Chrome (Google l'instal·la dins del perfil de l'usuari i no al directori de programes: en el meu cas, c:\documents and settings\[usuari]\Configuración local\Datos de programa\Google\Chrome). Entreu al directori Application\Dictionaris. Si el fitxer ca-ES-1-2.bdic té una mida de 839.500 bytes és erroni; el que m'ha funcionat és aquesta versió amb una mida de 1.156.893 bytes. Per a substituir el fitxer cal que el Chrome estigui aturat.

Xavi Caballé: Els Hostalets del Daví

Xavier Caballé — dl, 30 ago 2010 11:47:53 +0000

[Veure la llista de fotografies]

[[Veure com una projecció de diapositives]]

Els Hostalets del Daví era un més dels hostals que hi havia al llarg del camí ral de coll de Daví. Encara avui es poden veure les seves ruïnes situades dalt la carena del camí Ral, entre els coll de Daví i la Morella, dins del terme de Rellinars, i en un dels paratges més solitaris de la ruta. Segurament constituïa un llogarret on es feien parades curtes o improvisades, perquè el fet de trobar-se a una hora i dos quarts de l’hostal de la Barata, anant cap a Barcelona, i a una hora de Sant Jaume de Vallhonesta, en direcció cap a Manresa, faria que la major part dels viatgers preferissin sojornar en algun d’aquests dos gran hostalatges, més còmodes i segurs que no pas els solitaris Hostalets del Daví. Aquesta suposició es veu reforçada per les reduïdes proporcions de les ruïnes que en resten, les quans denoten que la capacitat d’aquest hostal era certament migrada.
La memòria popular conserva d’aquest lloc un record tenebrós i al mateix temps amable. Alguns avis de Rellinars comentaven com antigament aquest lloc era també conegut pel nom de l’hostal de la Mort, pels robatoris i crims que es diu que es perpetraven contra alguns viatgers acabalats que hi feien parada. Tampoc no hi manquen les històries de gresca i de disbauxa, puix que sembla que en aquell hostal hi havia hagut alguna mossa de moral distreta. Tot plegat forma part de la llegenda que envolta aquestes ruïnes i del folklore del camí ral, sense que se sàpiga on comença la realitat i acaba la fantasia.
D’allò que no hi ha dubte és de la dura existència i les dificultats que hagueren de suportar les famílies que s’ocuparen d’aquest establiment. Al començament hagueren de fer front al bandolerisme i a les guerres dels segles XVII i XVIII, i després, ja en el segle XIX, a la Guerra del Francès i al a presència de les partides carlines que actuaren per la muntanya, les quals feren la vida molt difícil a la gent dels masos de la zona. A tall d’exemple, podem esmentar l’afusellament en aquest hostal de tres membres de la partida republicana d’en Baliarda, en Ramon Bosch, de Girona; Jaume Foix, de Barcelona, i Miquel Jové, de Reus, els quals foren enterrats a Rellinars el 29 de juliol de 1850. D’aquesta manera, doncs, el pas de gent armada, les emboscades i els segrestaments que sovintejaven en els propers coll de Daví i de Gipó, tot això unit al decreixent ús del camí ral, que era substituït per altres rutes més segures i més còmodes, propicià que l’hostal fos abandonat a la darreria del segle XIX, ja que l’agricultura, en un indret tan minso, sec i ventat, tampoc no té gaires expectatives d’èxit.
Una de les incògnites que envolten els Hostalets del Daví és el seu origen. Hom li atribueix una gran antiguitat, si bé els indicis semblen apuntar que la seva fundació no és anterior a la dels Hostals de la Barata i de Sant Jaume de Vallhonesta. Les ruïnes que se’n conserven són, en gran part, del segle XIX, amb sectors més antics que corresponen als segles XVII i XVIII. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte el portal adovellat que hi havia a l’entrada de l’hostal per la banda de Barcelona, avui desaparegut, però del qual es conserven fotografies.
Pel que fa a les notícies escrites, tampoc no hi ha gaire cosa a dir. En diversos processos per actes de bandolerisme que tingueren lloc a la rodalia al final del segle XVI, ningú no esmenta els Hostalets del Daví com a referència per a situar els assalts. Hom cita Sant Jaume del Vallhonesta, Mata-rodona i altres llocs, mentre que hauria estat més lògic situar-los respecte als Hostalets. Així, en un assalt esdevingut el 4 de maig de 1570 a la font del Lladre, poc abans d’arribar al coll de Daví, el declarant comentà: “… l’altre escapà i corregué a la volta de Sant Jaume de Vallhonesta cridant…”. En un altre assalt que tingué lloc el 25 de desembre de 1585, hom declarà: “… un poc més ençà d’una davallada revoltada que li diuen Mal Grau (entre el coll de Daví i els Hostalets), en dit camí ral, me són eixits dos homes…”. En un altre cas, del 22 de març de 1591, el declarant diu “… quan fórem més ençà del lloc de Mal Grau, bon tros ençà, en dret de Mata-rodona, nos isqueren tres o quatre amb sos pedrenyals…”. Certament aquesta coincidència a no esmentar els Hostalets podria significar que aleshores aquest hostal encara no existia, si bé això tan sols és una hipòtesi.
El viatger Francisco de Zamora tampoc no és gaire explícit pel que fa a això, però dels seus comentaris es dedueix que a la darreria del segle XVIII l’hostal ja existia, si més no com a pagesia. El 7 de setembre de 1787, Zamora anà des del Pont de Vilomara fins a la Barata, i d’aquest tram del camí diu el següent: “…se hallan únicamente en este trecho tres o cuatro casas de labradores, las cuales forman sus balsas para coger el agua de la lluvia, porque no la tienen viva…”. Un any després, el 13 de setembre de 1788, Zamora tornà a passar per aquell tram, i en la descripció que fa del seu viatge diu el següent (entre el coll de Daví i poc abans d’arribar a Sant Jaume de Vallhonesta): “Todos estos asperísimos terrenos están cortados por una especia de gradas, donde siembran y hay algunos pozos en las orillas del camino para recoger las aguas…”. És clar que una de les “tres o cuatro casas” que esmenta en el seu primer viatge eren els Hostalets, i que les basses que tan li cridaren l’atenció no eren altres que les dels Hostalets i de Sant Jaume de Vallhonesta, que encara avui es conserven al costat del camí ral.
Les primeres referències escrites que hem pogut trobar sobre els Hostalets daten del principi del segle XIX. En el Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña (Vic, 1809), fet pel tinent coronel d’infanteria Pere Serra i Bosch, i en el Itinerario de las provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona, de D.F.C. (1823), l’Hostal hi és citat com un punt important del camí ral, del quan donen l’itinerari següent: Barcelona, el Clot, Sant Andreu, Begudeta, Hostal Nou, Sabadell, Hostal de la Marieta, la Barata, HOSTALETS, El pont de Vilomara i Manresa. La referència més explícita es troba en el Nomenclátor de la Provincia de Barcelona, obra del segle XIX, segons la qual els Hostalets era un edifici de dos pisos que l’any 1862 encara es trobava habitat de forma permanent.
Després del seu abandó i entrat el segle XX, el vell hostal ha servit d’aixopluc a ramats, carboners i excursionistes. Darrerament, ha estat consolidat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per tal d’evitar l’avançat procés d’enrunament que l’afectava, accelerat encara més per l’acció de gent desaprensiva. Amb tot, constitueix una de les fites més típiques i interessants del camí ral de Barcelona a Manresa.
“Les sendes dels Bandolers. Sant Llorenç del Munt. Serra de l’Obac
Antoni Ferrando i Roig, 2002
Pàgines 155–158

Aspecte dels Hostalets l’any 1943, quan encara no havia estat robada l’arcada del portal de Barcelona. Foto de Ramon Casanovas i Bernades — Arxiu fotogràfic de la UES

Marc Belzunces: Tornada de vacances informàtiques

marcbel — dl, 30 ago 2010 11:30:08 +0000

Havent estat un mes de vacances desconnectat (o gairebé), al tornar a casa i a la feina et trobes que has d'actualitzar tots els sistemes informàtics abans de poder començar a recuperar la rutina. Poca broma, perquè porta el seu temps i no està exempt de problemes.

El millor: Ubuntu

El meu ordinador principal (personal) el tinc amb Ubuntu. Ha estat l'actualització més senzilla: el gestor m'ha avisat que tenia uns 90 MB de nous paquets, els ha descarregat, instal·lat i només he hagut de reiniciar un cop (actualització del kernel).

Totes les actualitzacions juntes, resolt en qüestió de minuts.

El desastre: Mac OS Snow Leopard

El meu portàtil actual és un MacBook Air. L'actualització ha estat un complet desastre, per variar. No és el primer cop que passa. Com a resultat, el sistema operatiu ha esdevingut inservible.

Després d'un mes, tenia diverses actualitzacions: de seguretat, del sistema gràfic, Safari, iTunes, i un parell més de qüestions menors. 3 d'elles demanava reinicialització. Res de l'altra món, d'altra banda.

Primer problema: el sistema operatiu d'Apple no ha pogut fer-les totes de cop, que era l'opció per defecte. Ha dit que ha hagut un error i no ha permès continuar.

Així doncs, he hagut d'anar fent les actualitzacions una a una. Reiniciat 3 cops l'ordinador, i havent acabat amb l'actualització gràfica (suposo que simplement els control·ladors de la targeta nvidia, com la que tinc a Ubuntu i Windows), el sistema ha esdevingut inservible: l'Skype no pot iniciar-se, el Flash no pot iniciar-se, l'iTunes no pot iniciar-se...

Cada actualització al MacBook Air és un desastre amb problemes. I restaurar el sistema a un ordinador sense unitat de CD, un sol port USB i sense cap ordinador amb un altre desastre d'OSX o un fiable Windows, és una autèntica odissea.

Caldrà utilitzar sistemes operatius seriosos al MacBook Air. Ara que sembla ser que Ubuntu funciona en aquest ordinador, restauraré com pugui l'OSX, faré una arrencada dual i posaré l'Ubuntu per treballar normalment amb l'ordinador.

El lent de sempre: Windows XP

A la feina faig servir el Windows XP, un bon sistema operatiu, tot i que vell. El Windows XP és una màquina de reiniciar. Primer actualitza el Windows (reinicia), després actualiza l'antivirus (reinicia), després actualitza el programari de logitech (reinicia), després actualitza l'Adobe Acrobat (reinicia), després actualitza el Java, els navegadors, etc, etc. Trigaré dies a veure els programes que tenen noves versions.

Més d'una hora actualitzant programari (aprofitada per escriure aquest apunt). Això sí, sense cap incidència. Triga molt més que Ubuntu, però no té els problemes del sistema operatiu d'Apple.

El nou: Android

Android és a hores d'ara el sistema operatiu amb el que tinc més relació, atès que el tinc al mòbil. Gairebé podria dir que és el meu preferit si no fos perquè no està en català: és estable, fa el que ha de fer, funciona i prou.

Aquest estiu he fet l'actualització a l'Android 2.2. Hi ha hagut una incidència: un cop descarregada la nova versió, no ha pogut instal·lar-la perquè no tenia prou espai a la memòria interna (prou generosa cal dir). He hagut de desinstal·lar diverses aplicacions i aleshores sí ha pogut fer-la.

En principi aquest problema no s'hauria de repetir, ja que la nova versió permet passar les aplicacions a la targeta de memòria. Ja faré un apunt amb la meva impressió sobre la nova versió de l'Android.

Conclusions

En definitiva, el millor és Ubuntu, seguit d'Android, amb Windows XP reiniciant una bona estona, i amb un MacOS X Snow Leopard que és un sistema operatiu gens fiable.

Mozilla.cat: Firefox Mobile 2.0 alpha, per a Android i Nokia N900

aljullu — dl, 30 ago 2010 10:45:12 +0000

Mozilla ha publicat una versió del Firefox Mobile 2.0 (o, com es coneix en les versions pre-beta, Fennec) per a dispositius Android i Maemo.

Encara es tracta d’una alpha, però és el primer pas per què el Firefox arribi a més dispositius i alhora és un pas endavant en la qualitat del navegador.

Aquesta és la primera versió que utilitza l’Electrolysis, una tecnologia de la qual ja us vam parlar i que consisteix en separar la interfície del programa i les pestanyes en diferents processos. Això permet que el Firefox respongui molt més ràpidament a les ordres de l’usuari.

Aquesta versió també inclou una pàgina d’inici personalitzada i el Firefox Sync instal·lat per defecte.

A més a més, cal remarcar que aquest es l’únic navegador actual per a sistemes mòbils amb capacitat per a instal·lar-hi extensions.

Pau Iranzo: Clona un disc/partició amb Clonezilla

oriolsbd — dl, 30 ago 2010 06:00:47 +0000

Clonezilla és una eina que ens permet clonar un disc o una partició d’un disc. Això pot tenir diverses utilitats. Per exemple, en el meu cas fa uns mesos l’Ubuntu em va avisar que un dels meus discos durs donava sovint errors d’escriptura, senyal que estava ja una mica passat. Em vaig comprar un altre disc dur, amb Clonezilla vaig copiar la informació de l’antic al nou, i vaig iniciar l’ordinador amb el nou. No vaig haver de configurar res extra en el sistema, perquè el Clonezilla ho grava tot, fins i tot l’UUID. També ens pot servir per obtenir una imatge estàtica d’un disc dur, que puguem clonar sobre altres discos durs per a generar ràpidament ordinadors nous (molt útil en empreses, centres educatius, etc.).

Per a utilitzar-lo, primer ens hem de baixar la darrera versió del Clonezilla. A la seva pàgina de descàrregues hi trobarem diversos fitxers. Ens hem de baixar el fitxer amb extensió «.iso» de la versió per a i686. Un cop descarregat, el gravem sobre un CD.

El Clonezilla funciona com un LiveCD. És a dir, hem d’iniciar el sistema amb el seu CD posat, i seleccionar la lectora de CD per a l’inici de l’ordinador. També hem de tenir connectats a l’ordinador els dos discos durs (l’original i el nou). Durant el procés, el Clonezilla ens anirà fent tota una sèrie de preguntes i, a partir del que li indiquem, farà la còpia del disc o la partició.

Pantalla d'inici del Clonezilla

A la primera pantalla que ens surt només engegar l’ordinador, escollim «Clonezilla Live», i començarà a carregar el sistema. Un cop carregat, ens preguntarà en quin idioma volem continuar. No hi ha el català. Després, ens preguntarà quin mapa de teclat volem. Escollim no tocar el mapa del teclat. Després, li indicarem que engegui el Clonezilla (opció «Start Clonezilla).

Iniciar Clonezilla

Ara, ens preguntarà si volem copiar d’un disc a una imatge, o directament de disc a disc. En el nostre cas, que volem copiar un disc sobre un altre, escollirem la segona opció, però si volem utilitzar imatges estàtiques del nostre disc, escollirem la primera. Després li hem d’indicar que volem el mode Principiant («Beginner»). El següent que pregunta és si volem copiar un disc o una partició. Observeu que també hi ha l’opció que el disc o partició sobre el qual copiem estigui accessible des de la xarxa (això farà molt lent el procés si no és en una xarxa local). Com que tenim el nou disc connectat a l’ordinador, escollirem «disk_to_local_disk» si volem copiar un disc, i «part_to_local_part» si només volem clonar una partició.

Selecció de còpia de disc o de partició

En el meu cas, vaig copiar tot un disc. Després, demana quin és el disc original i, posteriorment, quin és el disc sobre el qual el volem clonar. Just abans de començar a clonar el disc, ens demanarà diversos cops que confirmem que ho volem fer (perdrem tot el que hi ha en el disc nou, lògicament) i començarà el procés de clonat.

Procés de clonatge

Aquest procés durarà més o menys depenent de la mida del disc o la partició. Un cop acabat, haurem de prémer «0» per apagar l’ordinador. Llavors, amb l’ordinador apagat, si el que hem clonat és un disc, ja podem desconnectar el disc dur antic i connectar el nou.

Marc Belzunces: Japopizza

marcbel — dg, 29 ago 2010 23:34:49 +0000

Mmm, japopizza al Fabián Martín (campió del món de pizza creativa diversos anys) a la seva Pizzeria Taller de Llívia:

En realitat, jo m'estava fotent la Preferida, que realment és la més bona que he tastat al Fabian (d'un total de 6 pizzes): ceba caramelitzada, bacon, mozzarella de búfala, parmesà i amanida diversa. La japopizza s'agafava millor del que sembla: salmó marinat, mozzarella de búfala i parmesà, amb salsa de soja amb wasabi. El propi Fabían ens va servir les pizzes, ens va fer un parell de fotos i unes quantes bromes.

El luxe de l'estiu.

Per cert, al Fabián Martín de Barcelona un dia la D. i jo ens vam passar per curiositat. només per veure com era el nou local. Ens van intentar atendre dos paios (un amb pinta nòrdica i un altre amb llatina) que no entenien ni un borrall de català, ens van tractar de guais com adolescents (i som a la trentena) i semblaven més interessats en encolamar-nos les pizzes normals (per això anem a qualsevol altre lloc) que no pas les del Fabián (sensiblement més cares d'altra banda). No teníem pensat de menjar-hi, però com que no ens enteniem ni tenien interès en entendre'ns, vam marxar francament decebuts. Un negoci portat d'aquella manera no va enlloc. Tot el contrari de la Pizzeria Taller de Llívia.

El propi Fabián va explicar al Cuines de TV3 com fer la japopizza:

Més pizzes fetes pel Fabián al Cuines de TV3.

Marc Belzunces: Bàsquet

marcbel — dg, 29 ago 2010 22:53:17 +0000

Feia massa temps que no jugava a bàsquet. Aquest estiu a Llívia un dia vaig recordar-ne les sensacions.

Quim Perez i Noguer: Sí, el castellà en perill i més

joaquimperez — dg, 29 ago 2010 08:31:26 +0000

Veient l'èxit del meu article anterior basat amb la sèrie Sí, el castellà està en perill,i veient que s'han afegit moltes novetats, he volgut fer-ne una segona part.

Sí, el castellà està en perill és una sèrie d'articles d'humor de Nació Confidencial, que mostra diversos escrits en castellà amb errades ortogràfiques i barbarismes molt divertits. A continuació podeu veure'n una mostra. Nació Confidencial és una secció del diari per Internet Nació Digital.cat.

Sí, el castellà en perill (18)

Sí, el castellà en perill (17)

Sí, el castellà en perill (16)

Sí, el castellà en perill (14)

Sí, el castellà està en perill (14)

Sí, el castellà en perill (12)

Sí, el castellà en perill (11)

Sí, el castellà en perill (10)

Sí, el castellà en perill (VIII)

Sí, el castellà està en perill (VII)

El castellà en perill (V)

Marc Belzunces: Anunci oficial de l'Ubuntu Netbook Edition

marcbel — dg, 29 ago 2010 00:42:38 +0000

Marc Belzunces: Hora punta ciclista a Copenhaguen

marcbel — ds, 28 ago 2010 23:39:24 +0000

Vist a Copenhagenize:

Marc Belzunces: La bicicleta elèctrica segons Volkswagen

marcbel — ds, 28 ago 2010 23:27:16 +0000

Volkswagen ha presentat el seu concepte de bicicleta elèctrica:

Un bici completament elèctrica, sense pedals ni cadenes la qual cosa permet més llibertat en el plegat. Lligada al cotxe i acceptant que la mobilitat en ciutat no és apte per cotxes.

Xavi Caballé: Teletreball versus anar a l'oficina

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 23:00:55 +0000

Els aspectes positius i negatius del teletreball recollits en forma de còmic

Jo sóc dels que prefereixo anar a l'oficina

Xavi Caballé: Els bancs-biblioteca del Passeig de Sant Joan de Barcelona

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 22:00:57 +0000

Els bancs-biblioteca al Passeig de Sant Joan, vers l’any 1930

Diumenge, 9 de febrer de l’any 1930. Matí plujós que va impedir la prevista concentració d’uns quatre mil escolars, però no pas la inauguració al bell mig del passeig de Sant Joan d’una iniciativa que honoraria qualsevol ciutat. I és que entre el monument a Verdaguer i la Travessera de Gràcia s’havien construït deu bancs biblioteca: dos de pedra i la resta amb vistoses rajoles de color. Al Pavelló de la Lectura, situat a la capçalera del passeig, s’havien reunit 719 llibres, fruit de les donacions d’institucions i particulars, que poden ser demanats en préstec i llegits amb calma i tranquil·litat a qualsevol dels bancs esmentats.

“El món del llibre a través de les seves anècdotes“
Lluís Permanyer
Barcelona Metròpolis Mediterrània, 7 (2005)

Xavi Caballé: svg-edit, un editor de fitxers SVG

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 22:00:16 +0000

El format gràfic SVG és (wikipèdia):

Scalable Vector Graphics (SVG , en català Gràfics Vectorials Escalables) és una família d'especificacions d'un format de fitxer basat en XML per descriure gràfics vectorials bidimensionals, tant estàtics com dinàmics (i.e. interactius o animats).
L'especificació de SVG és un estàndard obert que ha estat en desenvolupament pel World Wide Web Consortium (W3C) des de 1999.
Les imatges SVG i els seus comportaments es defineixen en arxius de text XML. Això significa que dins aquests es pot cercar, indexar, automatitzats i, si es necessita, poden ser comprimits. Ja que són arxius XML, les imatges de SVG es poden crear i editar amb qualsevol editor de text, però també hi ha disponibles programes de dibuix especialitzats basats en SVG.
Tots els navegadors web moderns essencials, excepte Microsoft Internet Explorer (I.E.), donen suport i renderitzen SVG de forma directa. La pròxima versió d'I.E., l'Internet Explorer 9 també ho farà.

svg-edit és un projecte de codi obert d'un editor d'imatges SVG que funciona amb qualsevol navegador (des de l'IE 6.0 –amb Google Frame–, al Firefox passant pel Chrome i d'altres).

Xavi Caballé: diskGenie, un disc extern que xifra automàticament tot el contingut

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 20:17:54 +0000

diskGenie

diskGenie és una unitat de disc externa, que es connecta a l'ordinador pel port USB. Hi ha diversos models, des de 250 GB als 750 GB. La particularitat és que per a accedir al seu contingut, cal introduir un PIN, ja que està xifrat amb un algoritme AES (amb una clau de 128 o 256 bits, en funció del model).

He trobat aquesta anàlisi del disc, que inclou des de l'unpacking a una anàlisi del seu funcionament i un intent d'accedir a la informació sense conèixer el PIN.

Xavi Caballé: Ressenya: “L’última resposta”

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 19:10:28 +0000

“L’última resposta”

Ens trobem amb el que ben bé podria ser una nova novel·la de l’escola “Codi da Vinci”: una parella de protagonistes, un home i una dona que abans de començar no es coneixien absolutament de res, es veuen ficats en una carrera d’esdeveniments que els obliguen a viatjar per tot el món amb l’objectiu de trobar la resposta a un misteri relacionat amb Albert Einstein. Com a les novel·les de Dan Brown hi ha assassinats, pistes que arriben no se sap ben bé com, múltiples escenaris a diversos llocs (des de Cadaqués a Nou Mèxic, als Estats Units) i una organització secreta que, des de l’ombra, vol trobar el secret.

També combina alguns aspectes de llibre “d’autoajuda”, en aprofitar diversos episodis de la història per incloure les típiques explicacions pseudo-filosòfiques sobre allò que està bé i els errors de la humanitat.

Com a novel·la d’acció, es basa en la “poca” activitat científica d’Albert Einstein durant els seus últims anys de vida, des del final de la Segona Guerra Mundial. Per explicar diuen que Einstein, abatut pel poder destructor de les armes nuclears –de les que es considerava com a responsable a nivell intel·lectual– continua les seves investigacions. Arriba a descobrir una nova forma d’obtenir energia, però considera que la humanitat no està pas preparada per a conèixer-la.

Per tant, fa arribar aquesta informació a la seva néta, nascuda de la primera relació que va tenir amb una companya d’estudis al Politècnic de Zurich. Però aquesta néta no hauria d’existir ja que la seva mare només va viure un any –segons les biografies de l’Einstein. En realitat la mare va viure molts més anys i per això va néixer la néta, que va mantenir una certa relació amb el seu avi.

Amb això comença la carrera per diversos països d’Europa, on els dos protagonistes –un guionista de ràdio català i una francesa que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona– van primer a Suïssa, després a Sèrbia i als Estats Units tot cercant les referències per trobar aquesta néta… i preguntar-li si Einstein li va deixar algun missatge.

Com podeu veure, ens recorda perfectament la trama de les novel·les de Dan Brown Per tant ho teniu fàcil per escollir si aquesta és una lectura interessant.

A la contraportada
Va ocultar Albert Einstein una fórmula capaç de canviar el destí de les persones?
Xavier Costa, un jove guionista de ràdio, rep l’encàrrec d’investigar la biografia del científic després d’obtenir el Premi Nobel de Física el 1921. Aquesta etapa aparentment estèril del geni, que en els trenta-cinc anys següents no va divulgar cap nou descobriment, amaga però un secret formidable: una misteriosa fórmula que és capaç d’alliberar l’energia més pura i poderosa de l’Univers.
Acompanyat de l’atractiva Sarah, biògrafa de la família Einstein, els dos protagonistes recorren els racons més íntims de la vida del científic, des de l’idíl·lic Cadaqués, on el físic va passar unes vacances de joventut, fins a Suïssa, Sèrbia o els Estats Units. Amb el temps, la recerca de l’última resposta es convertirà en un viatge interior cap al més profund i essencial d’un mateix.
Amb L’última resposta, Àlex Rovira i Francesc Miralles inauguren un nou gènere en català, el trhiller inspiracional, amb una novel·la humanista i divulgativa, tan addictiva com reveladora.

Títol: “L’última resposta“
Autors: Àlex Rovira i Francesc Miralles
Edicions 62
Primera edició, novembre del 2009
383 pàgines
ISBN 978–84-297‑6367-6
Preu: 19,50 €

Xavi Caballé: Mig milió d'asteroides

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 10:10:51 +0000

Via Slashdot, un impressionant vídeo que mostra el mig milió d'asteroides descoberts des del 1980 ençà. Representa el sistema solar, amb el Sol al centre i els planetes més propers orbitant (Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Júpiter). Cada punt és un asteroide nou descobert (els que estan en vermell són els que tenen una òrbita que es creua amb l'òrbita de la Terra).

Si mireu el vídeo a pantalla completa i amb la màxima resolució, es pot veure com hi ha episodis de descobriments que coincideixen amb la visita del Voyager a Júpiter, així com quan la Terra està en oposició amb el Sol.

Xavi Caballé: Segon centenari de Jaume Balmes

Xavier Caballé — ds, 28 ago 2010 09:51:06 +0000

Un parell de citacions de Jaume Balmes, per recordar que avui fa dos-cents anys del seu naixement:

Se ha de leer mucho, pero no muchos libros; ésta es una regla excelente.

La lectura es como el alimento; el provecho no está en proporción de lo que se come, sino de los que se digiere.

Mozilla.cat: Camino 2.0.4

aljullu — ds, 28 ago 2010 09:47:54 +0000

El Camino, el navegador basat en la tecnologia Mozilla i destinat exclusivament a entorns Mac OS X, ha llançat una nova versió, la 2.0.4, que corregeix diversos errors d’estabilitat i seguretat.

El Camino és programari lliure i multilingüe, però per desgràcia no el tenim disponible en català. Si estàs interessat en el projecte, pots dirigir-te a la llista de correu de Mozilla a Softcatalà i demanar més informació.

«Camino 2.0.4 Released!» — Camino. Blog.
baixada
notes de la versió

Quim Perez i Noguer: Nous canals a la TDT, augmenta l'oferta en castellà a Catalunya

joaquimperez — ds, 28 ago 2010 07:05:55 +0000

Nitro, La Nueve, Boing, Canal+ Dos, La Sexta2, La Sexta3, Marca TV, 13 TV, MTV, La 10 tots ells són els nous canals que a ja es poden veure per la TDT o s'obriran d'aquí a poc. De tots ells només em quedo amb l'MTV, els demés no són més que còpies de canals que ja existeixen i en castellà.

La posada en marxa dels nous canals dels grups privats espanyols causarà un considerable augment del percentatge de cadenes en castellà que es reben a Catalunya. L'ampliació de canals que ja estava prevista fa anys per quan quedés espai lliure després de l'apagada analògica suposarà que es passarà, comptant també els de RTVE, de 18 a 24 canals en obert en castellà (i, en pagament en castellà, de 2 a 5). En català, en canvi, sense l'emissió de Canal 9 –la desaparició del senyal internacional fa que s'hagi deixat de veure a Catalunya–, quan TV3 llanci al gener el seu canal esportiu, es passarà només de 9 canals a 10: els cinc de la CCMA, IB3 i els quatre del grup Godó; deixant de banda els canals locals.

A més, cal tenir en compte que els grups privats espanyols que més canals guanyen són els espanyolistes i dretans Unidad Editorial i Net TV, que fins ara només en tenien dos.

A Net TV, controlat per Vocento i amb participacions minoritàries d'Intereconomía i Disney, l'ampliació servirà perquè La10, que Vocento emetia a diverses autonomies, passi a àmbit estatal. El fitxatge estel·lar per celebrar-ho ha estat Curry Valenzuela. Seguirà, a més, és clar, Interecomía en un altre canal del múltiplex.

En el cas d'Unidad Editorial, es potenciarà el canal principal, que passarà a dir-se El Mundo TV (ara Veo7), i un dels altres canals serà 13TV, una nova cadena “per defensar els valors tradicionals” dirigida per un exdirectiu de la televisió de la COPE.

diari Avui, dilluns 23 d'aqost 2010.

Xavi Caballé: Samsung anuncia un clònic de l'iPad

Xavier Caballé — dv, 27 ago 2010 18:42:04 +0000

Samsung anuncia el que pot considerar-se com el primer clònic de l'iPad. Es tracta del Galaxy Tab GT-P1000, amb una pantalla de 7 polzades i sistema operatiu Android 2.2. Es presentarà el 2 de setembre a Berlín.

Pau Iranzo: Linux Mint 9 Isadora amb entorn d’escriptori Xfce

oriolsbd — dv, 27 ago 2010 17:00:19 +0000

De totes les distribucions que han sortit basades en Ubuntu, segurament Linux Mint és la més coneguda. Al maig ja va ser alliberada Linux Mint 9 Isadora però, des de llavors, l’equip de Linux Mint s’ha centrat en, apart de treballar ja en Linux Mint 10 Julia, oferir-nos la seva distribució amb diversos entorns d’escriptori. Així, apart de Linux Mint amb Gnome, que és el seu entorn d’escriptori principal, el tenim també amb KDE, LXDE i una Release Candidate amb Fluxbox. Aquest dimarts, a més, l’equip de Linux Mint va anunciar l’alliberament d’Isadora amb entorn d’escriptori Xfce.

Linux Mint és una distribució molt valorada perquè, a més d’estar basada en Ubuntu porta instal·lats de forma predeterminada tota una sèrie de paquets que amb Ubuntu ens hem d’instal·lar nosaltres mateixos, com per exemple alguns códecs de vídeo i de so. En aquest cas, se’ns presenta amb l’entorn d’escriptori lleuger Xfce.

Pantalla de Linux Mint 9 Isadora amb Xfce

Si us el voleu baixar, ho podeu fer des de la pàgina de descàrregues de Linux Mint, on trobareu també enllaços per a baixar-vos aquesta distribució amb els altres entorns d’escriptori.

Proveu-lo | Si voleu provar Linux Mint 9 Xfce, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox (la primera que creem amb entorn d’escriptori Xfce). La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat. També us hem generat una imatge de Linux Mint amb el seu entorn d’escriptori principal (Gnome).

Font | Ubuntips