La Generalitat ens avisa avui d’un sisme de força 2,5 a Roses.

Podeu consultar dades i mapa del sisme de 2,5 magnitud al web del #IGN http://t.co/9XOVyT

Un sisme més de la cadena de terratrèmols que afecten a la Península Ibèrica.

Tweet

Pèssim la posada en escena dels presentadors de la gala i l’humor gruixut que escampaven contra polítics i artistes. Només començar el presentador la caga no saben el nom de la protagonista del Bruc. A veure que no era tant difícil! I si era una broma, no va fer gràcia.

Una vegada més he sentit vergonya d’en Joel Joan, president de l’acadèmia, perquè el perden les formes. Com es divertia ell, assegut al costat del president Mas, veient el passar dels esdeveniments. I no em mal interpreteu, passo vergonya perquè de ben segur que comparteixo moltes idees amb ell, però no m’agrada gens el que fa com ho fa.

I el conseller Ferran Mascarell, molt bé. Ha sabut comportar-se i respondre el que s’havia de dir. I això que no li ho van posar gens fàcil. El presentador de la gala va voler comparar els aplaudiments del públic d’en Ferran Mascarell amb els aplaudiments del públic al ninot del cavall de Pa negre. Veient que el cavall rebia més aplaudiments va repetir la comparació fins a tres vegades, per escarni del conseller.

més informació:

• Al diari ARA
• Les bromes també al diari ARA
• Nació Digital
• El Punt Avui

Tweet

Kubuntu passarà a formar part del grup de distribucions comunitàries basades en Ubuntu: Lubuntu, Edubuntu i Xubuntu. És a dir, Kubuntu no desapareix, però la persona responsable del seu desenvolupament no podrà dedicar-hi el mateix temps que ha dedicat fins ara.

El fins ara responsable del desenvolupament es planteja algunes qüestions importants, entre elles si el món necessita una distribució com la Kubuntu, una distribució que es publica de forma periòdica amb un enfocament clar cap al KDE. No hi ha cap altra distribució que complisca aquests requisits (malgrat que algunes s’hi aproximen).

Si el món necessita la Kubuntu, continua comentant, llavors s’haurà d’alçar i prendre la iniciativa en fer tasques que fins ara no s’han fet. És a dir: que aquesta persona necessitarà l’ajuda de la comunitat, i si no… doncs Kubuntu podria acabar desapareixent.

Què en penseu?

Anotacions relacionades:

• Glipper, Parcellite i file-browser-applet
• Recull 17/01/09

«Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»

Alguns dels fruits d’aquest període són algunes de les principals biblioteques públiques existents a Catalunya: la del Centre de Lectura de Reus, de l’Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya, del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’Arús de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya (més en el seu paper de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans i no pas com a biblioteca nacional).

En aquest llibre, publicat en ocasió de l’exposició commemorativa «Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858−1911)», a Vilanova i la Geltrú, trobarem sengles articles sobre les motivacions que van portar a la seva fundació, així com les vicissituds viscudes durant els primers anys –i també durant els segons, tercers i quarts, fins arribar al primer quart del segle XX.

Per començar, hi trobem una ressenya biogràfica de Joan Oliva i Milà, el primer bibliotecari que va tenir la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i de qui l’any passat es va commemorar el primer centenari del seu traspàs.. A continuació, i per ordre cronològic de fundació, trobem articles sobre els orígens de cada una de les institucions, les diverses etapes viscudes, els criteris i prioritats per a la dotació de continguts, l’estructura i organització interior, els intents i tasques per a la catalogació dels fons bibliogràfics, les influències que exerceix la biblioteca en la institució on es troben, el context social i polític:

• Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (1859–1918). «Un referent d’instrucció de la classe obrera».
• Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès: «La biblioteca d’aquesta institució es converteix amb rapidesa en la més al dia, cosmopolita i seriosa de la ciutat, constituint-se en el complement obligat d’uns estudis universitaris que no travessen pel seu millor moment, deslligats quasi per complet de la realitat que els envolta».
• Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya: «La formació d’una petita biblioteca excursionista a l’entorn d’unes columnes romanes».
• Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Surge et ambula. «Lluny de la generositat clàssica del filantrop, constitueix la realització física del llarg projecte vital de Balaguer per a la construcció política, social i cultural de Catalunya».
• Alma Libertas. Aproximació històrica a la Biblioteca Arús a través dels seus aspectes més rellevants (1895–1922). «Instruïu-vos i sigueu lliures, uniu-vos i sigueu forts, estimeu-vos i sigueu feliços».
• Biblioteca de Catalunya. «Tots els records del passat i totes les modernes meravelles de l’activitat contemporània».

Cal indicar, a banda, la cuidada presentació del llibre, elegantment presentat i amb un notable complement gràfic que il·lustren els elements històrics de les diverses biblioteques: les primeres instal·lacions, els llibres de registre, els estatuts amb esmenes manuscrites, els fons més destacats, les persones que hi van treballar…

Avui es presenta aquest llibre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès.

Títol: «Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»
Coordinadors: Montserrat Comas i Güell i Víctor Oliva Pascuet
Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer
Primera edició, octubre del 2011
179 pàgines
ISBN 978–84-936539–5-8
Preu: 28,00 €

«Pickwick (Documents pòstums del Club d’aquest nom)»

Coincidint amb l’efemèride del segon centenari del naixement de Charles Dickens, l’altra dia l’edició catalana del diari «El País»publicava un parell d’articles que em van interessar. A «Dickens i la literatura catalana» Jordi Llovet ens explicava les raons per les quals mai no ha estat un autor excessivament popular al país, mentre que a «Papers (catalans) del club Dickens», Carles Geli ens explica alguns detalls sobre aquesta traducció:

Ell [Carner], que com a director de la Biblioteca Literària (1918–1921) ja havia colat el Dickens nadalenc, rep el 1928 l’encàrrec de Joan Puig i Ferrater de traduir les tres obres emblemàtiques de l’anglès —Pickwick, David Copperfield i Grans Esperances— per a l’estrenada aquell mateix any Biblioteca A tot vent d’Edicions Proa. Per moltes raons, entre les quals també hi havien certes urgències econòmiques (s’havia fet fer una casa al barri barceloní de La Salut, o sigui que les 2.500 pessetes pelCopperfield i les 1.800 per Grans esperances li anaven de meravella), s’hi posa molt de pressa i el setembre de 1930 la traducció del Pickwick (Documents pòstums del Club d’aquest nom) ja estava “enllestida i lliurada a l’editor”, com deixarà escrit en una carta. Sortiria el 1931; i el 1934 ho faria “aquella fina delícia daurada i grisa” que era Les grans esperances de Pip. Tot i ser entregat llavors, el David Copperfield no veuria la llum fins al 1964.

[…]

Però a Carner li interessava també ( o més) el tema de la llengua. “Aquest realisme més fantàstic no demana un llenguatge fotogràfic, no cal que reprodueixi la llengua de la realitat, pot ser més lírica i aquest discurs li va perfecte a Carner, que vol aprofitar el gènere com a vehicle d’experimentació lingüística, ho pensa algú que està treballant al costat de la reforma de Pompeu Fabra; les novel·les seran el seu laboratori lingüístic”, fixa Ortín. La llengua que caldria tenir…

Les seves versions són rebudes amb entusiasme per patums com Cèsar August Jordana, Rafael Tasis i, fins i tot, ja en els anys 60, quan el Copperfield, per Joan Oliver i, amb més matisos, per Joan Fuster. Als 80 i els 90, la quantitat d’arcaismes, neologismes de collita pròpia i recargolament sintàctic enerva estudiosos com Xavier Pericay, Ferran Toutain i altres, que hi veuen la mà del Noucentisme.

“Carner és un dels més grans escriptors catalans del segle XX però les seves traduccions de Dickens són, com a mínim, discutibles”, apunta Joan Sellent, que el 2003 va vertir de nou David Copperfield al català per a Destino, en una altra elogiadíssima versió, “amb un model de llengua més proper a la parlada”, com la defineix ell mateix.

“Dickens, en mans de Carner, és més artificiós del que és en realitat; les frases són més fàcils en l’original que en la traducció; les estructures sintàctiques són correctes però estan entrades amb calçador; adorna el lèxic i fins i tot els personatges d’un matrimoni es parlen en la intimitat de vós… El resultat són frases interessantíssimes i d’alta creació però molt allunyades del to i l’artifici de l’original… Les novel·les de Carner són les seves traduccions de Dickens i, tot plegat és fruit del programa polític noucentista”, pensa Sellent. Però en fa una distinció: “Com que el to del narrador de Pickwick es belluga en la pompositat còmica i en el dir recargolat, Carner està com un peix a l’aigua. Allí és extraordinari, però amb el narrador més neutre de Copperfield, l’estil de Carner dista més del de Dickens”.

Déu-n’hi-do per una traducció enllestida en poc temps!

Auge i declivi de les plataformes informàtiques

O si ho preferiu en forma d'animació:

Click here to view the embedded video.

Al lloc d'on he tret aquest gràfic hi podeu trobar altres versions

 sudo apt-get install plasma-widget-daisy

Click here to view the embedded video.

Icon Task és un plasmoid per KDE 4.7 amb un comportament molt semblant al de l’Unity.

Si el voleu provar seguiu aquestes instruccions:

sudo add-apt-repository ppa:gnumdk/ppa
 sudo apt-get update
 sudo apt-get install plasma-widget-icon-tasks

Tweet

Un NeXT al Museu de la Ciència de Terrassa

A l'exposició «L'enigma de l'ordinador».

N’hi ha hagut de molt sonats, com l’atac d’una farmacèutica francesa contra Greenpeace, el de Playstation de Sony, el Ministeri de defensa espanyol aprofitant que algú havia instal·lat l’eMule en un dels seus ordinadors o els hackers que van atacar la FOX per aconseguir informació dels concursants del programa Factor-X.

Però també atacs molt perillosos a les centrals nuclears (Iran), empreses certificadores (RSA) i empreses d’armament (Mitsubishi i OTAN), així com els principals organismes mundials: FMI, ONU, Nasdaq.

Entre parèntesis el nom de l’atacant o el virus culpable.
Casos de dendegació de servei:

• Govern de Tunísia  (Anonymous)
• partit polític Irlandès Fine Gael  (Anonymous)
• web del Senat Espanyol (Anonymous)
• Partit popular (Anonymous)
• Ambaixada EEUU a Espanya (Anonymous)

Publicació d’informació confidencial

• Usuaris d’iPad d’Apple
• Estat Utah
• Estat Michigan
• CECOM US-Army
• HBGary Federal  (Anonymous)
• Ministeri de defensa Espanyol
• PHPfog cloud computing
• Playstation de Sony
• Sony Only Entertainment
• Sony Holanda, Bèlgica, Japó i Canadà (LulzSec)
• Programa Factor-X de la FOX
• Agència Espacial Europea  (TinKode)
• MySQL  (TinKode)
• Empresa armamentística LockHead Martin
• InfraGard seguretat informàtica de l’FBI (LulzSec)
• Black & Berg Cybersecurity Consulting  (LulzSec)
• Policia Nacional espanyola
• cos de defensa dels EEUU (Anonymous)
• Nokia
• Epson
• Diginotar – certificats digitals
• RSA (EMC) empresa SecureID i certificats digitals
• Policia de Texas
• Petrolera Estatal Bolivariana
• kernel.org de Linux
• Fundació Linux
• BuyVip – botiga online
• P2P uTorrent
• GoDaddy – empresa de hosting de web
• Reserva Federal Americana (hacker de Malàsia)
• Banc Central EEUU  (hacker de Malàsia)
• Greenpeace (empresa energètica francesa EDF)
• Policies que van carregar contra el protestants Ocuppy Wall Street (Anonymous)
• Facebook
• Seam – portal de jocs
• ONU
• Govern de Portugal (Anonymous + LulzSec)
• La contrasenya de Barak Obama a whitehouse.gov
• Les fotos personals de Mark Zuckerberg de Facebook
• Gemnet – empresa de seguretat informàtica
• 25 governs (Wikileaks: “SpyFiles”

Altres tipus d’atacs

• FMI
• OTAN (Anonymous i 1337 inj3ct0r)
• Senat EEUU (LulzSec)
• CIA (LulzSec)
• Nintendo (LulzSec)
• Universitats d’Espanya i Itàlia
• Mitsubishi Heavy Industries – submarins, missils i centrals nuclears  (govern xinès?)
• GMail de Google (govern xinès?)
• Govern japonès  (govern xinès?)
• Central nuclear iraniana (troià Duqu)
• Nasdaq – borsa EEUU
• Web de Google+
• Web d’Amazon
• web d’American Express
• Twitter de NBC

Tweet

Comprar a Amazon

El llibre també inclou el catàleg de totes les publicacions conegudes d’aquests tallers, amb la seva reproducció xilogràfica.

A la contracoberta

A lo largo de los últimos años, Miquela Forteza ha ido componiendo con paso firme una bibliografía personal de estudios sobre la impremta mallorquina muy notable y que ya es de referencia obligada. […] Como consecuencia natural de todo ese trabajo de acopio y ordenación de datos, Miquela Forteza se ha atrevido a entregar un volumen tan ambicioso como necesario.

«Los orígenes de la imprenta en Mallorca» es una obra llena de precisiones que desde aquí ya no estará permitido ignorar: los nombres de Nicolau Calafat, Bartomeu Caldentey, Fernando Cansoles y Gabriel Guasp llaman ahora a unas personas con una fisonomía clara, los seguimos en sus concretas preocupaciones para consolidar y dignificar la labor del impresor, y nos explican su lucha por sobrevivir día a día. Vemos como la labor de estos hombres se mezcla con decisiones políticas, disputas religiosas y disposiciones legales, posibilidades de comercio y contactos internacionales, restricciones económicas, impericia de los herederos y golpes de suerte. Los detalles del recorrido se certifican paso a paso con la exacta anotación de las fuentes, de modo que el libro no solo ofrece un completo «estado de la cuestión», sino que además ha de guiar hacia múltiples investigaciones futuras.

Sin duda, sus adiciones y correcciones a los catálogos de obras impresas hasta ahora conocidos (en especial en de Cansoles) completan un cuadro del que estudios posteriores pueden sacar conclusiones que enriquezcan nuestra percepción de la historia cultural de Mallorca.

(Del prefacio de Antonio Bernat Vistarini)

Títol: «Los orígenes de la imprenta en Mallorca»
Autora: Miquela Forteza
Lleonard Muntaner Editor, col·lecció «Objeto Perdido» 4
Primera edició, octubre del 2011
177 pàgines
ISBN 978–84-15076–75-9
Preu: 23,00 €
Comprar a Amazon

Mr Driessen told The Telegraph that the equipment and software needed to intercept and decrypt satellite phone calls from hundreds of thousands of users would cost as little as $2,000. His demonstration system takes up to half an hour to decipher a call, but a more powerful computer would allow eavesdropping in real time, he said.

By publishing details of how to break the encryption, the researchers hope to prompt ETSI, the organization that sets the standards, to create stronger algorithms. A major problem with GMR-1 and GMR-2, Mr Driessen said, was that their details were kept secret so security experts cannot test them.

The most common transmission scheme used in networks today is unicast, which represents "one-to-one" transmission, with one sender and one receiver.

Sometimes there is a need for one host to send packets that are received by multiple hosts. The problem with implementing this kind of transmission using unicast is that the stream of packets would have to be replicated as many times as there are receivers.

IP multicast addresses the problem by intelligently sending only one stream of packets and then replicating the stream when it reaches the target domain that includes multiple receivers, or when it reaches a necessary bifurcation point leading to different receiver domains.

In this IBM® Redpaper, we introduces principles of IP Multicast, describe the IPv4 addressing used for multicast, and the protocols that are used to implement multicast in an IP network.

We then provide the general IP multicast configuration procedures and then presents IP multicast configuration in a sample network.

We then conclude this Redpaper with command reference that includes all commands and their parameters for configuration of multicast protocols and features.

Des de la versió 3.6 es poden instal·lar al Firefox uns temes lleugers sense necessitat de reiniciar: són els anomenats Personas que van venir per substituir els antics Temes, que eren pesats, necessitaven reiniciar el navegador en instal·lar-los i s’havien d’actualitzar per part del desenvolupador amb cada nova versió del Firefox.

El problema és que els usuaris que no estan molt familiaritzats amb el món del Firefox, la paraula Personas no els diu res, per això a Mozilla han decidit buscar un nom que representi millor què són. Per fer-ho han obert una enquesta on tothom pot votar amb les següents opcions (en anglès):

• Backgrounds
• Wallpapers
• Skins
• Themes
• Altres

Tots aquells qui vulgueu participar ho podeu fer des d’aquesta pàgina fins el dia 8 de febrer.

• «What should we call Personas?» — Mozilla

En aquesta discussió s’ha parlat també de la possibilitat d’oferir l’escriptori Unity que actualment només es troba a l’Ubuntu de forma oficial (tot i que s’han fet implementacions per a altres distribucions).

Aquesta possibilitat s’ha acabat descartant per raons diverses: per una part no hi ha mantenidors de paquets interessats en fer la feina de muntar els paquets per la Fedora i cosa que consideren més important: l’Unity no s’aprofita de les APIs d’upstream del GNOME.

Aquesta incompatibilitat d’APIs fa que siga molt díficil donar compatibilitat amb les darreres versions del GNOME. El Nelson Marques, que va ser qui va implementar els paquets per a l’OpenSUSE, va comentar que si l’Unity no fa servir les APIs d’upstream, llavors no hi haurà opció d’implementar-lo a l’OpenSUSE.

Nelson Marques va parlar a la llista de Fedora concloent que:

La meua experiència és que el nivell de pedaços que l’Unity requereix és molt intrusiu i molt difícil de mantindre.

L’Ubuntu 12.04 no implementarà una bona part del GNOME 3.4, precisament per temes relacionats amb pedaços que s’han de fer amb l’Unity. Si l’Ubuntu vol que l’Unity tinga èxit hauria de resoldre aquests problemes per permetre a altres distribucions implementar-lo de forma senzilla. Està clar que el programari lliure no funciona així, i si ara el Mark Shuttleworth deixa de pagar, em pregunte quanta gent decidirà continuar amb el desenvolupament del Unity…

• Font | Phoronix

Anotacions relacionades:

• Recull 24/4/2010
• Hulu desktop ja és compatible amb Ubuntu i Fedora

I'm looking forward to hang out with Debian, GNOME and #dudes people, as well as to explore some other quiet and cool spots in the city with our hosts Raül and Vir.

I'll probably be around the CrossDistro and CrossDesktop rooms most of the time, but before that I'll be at the Delirium café not long after landing in Brussels.

For someone who doesn't enjoy cold weather that much, this is going to be a special edition… oh dear, -10℃, this is fucking crazy!

Sis setmanes del Firefox 9 toca celebrar el llançament del Firefox 10, aquest cop amb una bona llista de novetats tant per a usuaris normals com per a desenvolupadors web:

• El botó per anar endavant s’amaga quan no és operatiu, això fa que tinguem més espai per a la barra d’ubicació.
• S’ha afegit una eina d’anti-Aliasing per a les WebGL, en general això significa que els models 3D es veuran d’una manera més suava en certes circumstàncies. Podeu veure’n més informació a la Viquipèdia.
• Pel que fa als estàndards web, s’ha afegit compatibilitat amb les transformacions CSS en 3D i l’API de pantalla completa de JavaScript. Com totes les millores en la compatibilitat amb els estàndards els usuaris finals tardaran a veure una millora directa d’això, però és qüestió de setmanes o mesos que puguem començar a veure més i més pàgines utilitzant efectes CSS 3D i utilitzant les noves eines de JavaScript.
• Per als desenvolupadors web, s’ha afegit la primera característica del que serà l’assistent de desenvolupament que portarà el Firefox. Es tracta d’un visualitzador de codi HTML i CSS que permet modificar elements al vol i s’hi pot accedir amb la combinació de tecles Ctrl+I. Encara és bastant més limitat que el Firebug, que fins ara era l’eina més utilitzada per això, però està previst que en les properes versions millori notablement, per exemple, el Firefox 11 permetrà veure l’estructura de la pàgina en 3D!

Paral·lelament al llançament, Mozilla ha canviat la seva política d’extensions, de manera que ara totes les que eren compatibles amb el Firefox 9 es consideren també compatibles amb el Firefox 10. Això sempre que no hi hagi avisos d’incompatibilitat. Això és una gran notícia perquè ja no es donaran els casos en què una extensió funcionava perfectament amb una nova versió però com que el desenvolupador no l’havia actualitzat cap usuari la podia instal·lar.

• notes de la versió

També volem recordar que aquesta és la primera versió de llarga durada del Firefox, de manera que rebrà actualitzacions de seguretat durant tot un any. Podeu llegir-ne més informació en aquest article que vam publicar.

firefox 10.0

• Windows
• MacOS/X
• Linux

Planet GNOME readers might think Debian now has outdated versions of software even in their development versions, or the distribution’s development marches at glacial pace. Wheezy GNOME users will finally have a Shell that matches the rest of their GNOME components, something that works with the Shell extensions website and much less problems and limitations compared to 3.0.2.

The reality is that GNOME 3.2’s packaging was quite ready back when it was released in late September, but a number of not-so-desirable situations held GNOME Shell from transitioning to testing until today, four months later. So, what happened?

TL;DR: transitioning from GNOME 2 → GNOME 3 is not so easy if you want to keep testing in a sane state, and when you need to deal with dozens of indirectly related packages, for more than 10 architectures… but it shouldn’t take nearly a full year, either…

Let’s go back to the last months of 2010. Debian squeeze is in very deep freeze, and the release team and many Debian developers are focusing on squashing as many release critical bugs as they can, in order to make Debian 6.0 the great release it ended up being. The GNOME project has recently delayed the big launch of GNOME 3.0 again, until March 2011; Debian has already settled on GNOME 2.28 for its release, although it will end up cherry-picking many updates from the 2.30 release modules.

With most of the stabilization work being done, many Debian GNOME team members were at that time working on packaging very early versions of what would end up being GNOME 3.0 technology: GTK+3.0, GNOME Shell, Mutter… and some brave users even tried to use it via the experimental archive.

On February 6th, Debian 6.0 was released, and soon after, on April 6th, GNOME made a huge step forward with the much anticipated release of GNOME 3.0. At that time, Debian developers were busy breaking unstable as much as they could, as it’s tradition on the weeks following a major release, and the Debian GNOME team was able to start moving some GNOME 3.0 libraries (those which were parallel-installable with their GTK+2.0 versions) to unstable.

However, moving the bulk of GNOME 3.0 to unstable wasn’t so easy. When you start doing that, you need to be sure you’re ready to have all affected packages in a “transitionable” state as soon as possible, to minimise the chances of blocking transitions of unrelated packages via the dependencies they pick up with rebuilds. All the packages involved in a transition need to be ready to go in the same “testing run”, for all supported architectures. When you’re dealing with dozens of GNOME source packages at the same time, many of which introduce new libraries, or worse, introduce incompatible APIs that affect many more unrelated packages, things get hairy, and you need a plan.

So, Joss outlined what a sane approach to this monster transition could look like. The amount of work to do was what we call “fun” on #debian-gnome. In a nutshell, we had to deal with quite a few transitions, starting with having a newer version of libnotify in unstable, and a pre-requisite for that was making sure all the packages using libnotify1 were ready to use the source-incompatible libnotify4, and this meant preparing patches and NMUs for many of our packages, as well as many others not under our control.

Before starting a controlled transition like this one, we had to get an ACK from the release team, who was busy enough handling other huge transitions like Perl 5.12, so by the time we got our own slot, we were well into Summer.

With libnotify done in August, it was time to get our hands dirty with more exciting stuff, like getting Nautilus in testing. This meant bumping a soname and requiring all packages providing Nautilus extensions to migrate to GTK+3.0, or drop the extension entirely, as you can’t mix GTK+2.0 and GTK+3.0 symbols in the same process. However, in GNOME 3.0, automounting code had moved from Nautilus to gnome-settings-daemon, so in order to not break filesystem automounting in testing for an unreasonable amount of time, both Nautilus and g-s-d needed to go in at the same time. The fun thing is that g-s-d dragged glib2.0, gvfs, gnome-control-center, gdm3, gnome-media, gnome-session and gnome-panel into the equation, so this transition needed extra planning and a lot more work than initially expected: migrating all nautilus extensions, plus ensuring all Panel applets had migrated to GTK+3.0 and the new libpanel-applet-4 interface. In short, this was the monster transition we were trying to avoid.

By the time all this mess was sorted out, GNOME 3.2 had been released, and for what users said, it was a lot better than 3.0. We still had no more than a few bits and pieces of 3.0 in testing, and we were working hard to get 3.0 in wheezy. With all the excitement around 3.2, at times it was difficult to explain outsiders why we were beating a dead 3.0 horse… Going back to our huge transition, it was just a matter of time before all the packages would be built and be ready to enter, on the same run, in testing.

A few weeks later, in early November and after several rounds of mass-bug-filings, fixing unrelated FTBFS, many NMUs, package removal requests and dealing with any possible problem that could block our transition, everything seemed to be set, and our release team magicians had everything in place for the big magic to happen. However, our first clash with the rest of Debian happened a few hours before our victory, in the form of an unannounced ruby-gnome2 upload which resetted the count for everyone. It was fun to see the release team trying all sorts of black magic in an attempt to mitigate the damage. Fortunately, after a few tries they managed to fool britney (the script that handles package transitions from unstable to testing) somehow, and the hardest part of the job was done with just one day of delay.

At last, the core of GNOME 3 was in testing, and testing users found soon after. The rest of the week saw a cascade of hate posts against GNOME 3 in Planet Debian, and personally I didn’t find that especially motivating to keep on working on the rest of GNOME bits. With experimental clear of GNOME 3.0 stuff, we finally were able to focus on packaging whatever GNOME 3.2 components were not already done, and preparing for what should be a plain simple transition of GNOME 3.0 to 3.2.

After our share of wait for a transition slot, as Perl 5.14, ICU and OpenSSL were in the line before us, and after dealing with a minor tracker 0.12 transition, we were ready for our next episode: evolution-data-server.

At first sight, we thought this would be a lot easier, but it still got a bit hairy due to evo-data-server massive soname bumps. We were given our slot just before Christmas, after a few weeks of wait for others to finish their migration rounds, and most of the pack entered wheezy a few days before the new year.

No rejoicing, though, as GNOME Shell 3.2 didn’t make it. First, we discovered it was FTBFS on kFreeBSD architectures, as NetworkManager had been promoted from optional to required, for apparently no good reason, leaving the BSD world in the cold, including our exotic GNU/kFreeBSD architectures. Now, let’s clarify that I’m a supporter of the Debian kFreeBSD architectures and was really happy to see it accepted as a technology preview in squeeze. However, as you know, GNOME Shell currently requires hardware acceleration to run, a requirement hardly met in kFreeBSD, unless you’re using a DRI1 X driver. We seriously doubted anyone had ever ran a GNOME 3 session on kfreebsd-*. However, if it didn’t build, it was a blocker bug for GNOME Shell. We considered creating different meta-packages for kFreeBSD architectures, to conclude it’d be a mess, so our awesome Michael Biebl ended up cooking up a patch that restored the ability to build the Shell without NetworkManager support.

With this out of our way, we just needed to upload Michael’s fix and watch the buildds do their part of the job. Or maybe not?

Enter Iceweasel 9.

In parallel, and with incredible bad timing, Iceweasel 9.0 was uploaded to Debian the very same day it was released by Mozilla. Again, it greeted us with a nasty surprise: yet another mozjs API change, which made gjs FTBFS, which meant our kFreeBSD fixes would be unusable until someone who knew Gjs’ internals well enough bit the bullet and worked around the new API changes. Again, Michael Biebl tried to be our saviour, but unfortunately wasn’t able to fix all the problems, so we tried to focus on plan B.

Mozilla had released a fork of the mozjs that is included in Firefox, so that embedders would have a bit less of a hard time with these recurrent API changes. This was based on Firefox 4, and was already being packaged by Ubuntu. Gjs would build using this older version just fine, so we just needed to get it in Debian as soon as possible. We just needed to find a sucke^Wvolunteer that would be inclined to maintain the beast. Only after a few weeks we managed to get Chris Coulson, the Ubuntu packager, to maintain the package directly through the Debian archive via package syncs. However, his package had only been auto-compiled in the three Ubuntu architectures, that is amd64, armel and i386. It’s late January 2012, and we’ve been fighting this war for 10 months.

After getting some help from Michael to get the new package in shape for Debian standards, we were excited to sponsor it for Chris. Duh, after a few days in the NEW fridge, it was rejected by the ftp-masters. The license statement was missing quite a few details, so I went ahead and sacrificed a few hours of my copious free time to get this sorted out. A few days later, mozjs was accepted, but the result was horrible. It was very red. mozjs didn’t build on half of our targets.

Mike Hommey was quick to file a bug and point us to the most obvious fuckups. As he had dealt with this in the past as the Iceweasel maintainer, all of these issues were fixed and patches were ready to be applied verbatim or with minimal changes to our sources. With mozjs finally built successfully (although with severe problems on ia64), we were finally able to rebuild Gjs against it, upload GNOME Shell with our kFreeBSD fixes and wait until today for this mess to be over. Whew.

I can’t say I’ve enjoyed all the stages of this ride. Some bumps on the road were clearly there to test our patience, but it has helped me get back in touch with non-leaf GNOME packaging, which was all I was doing for a while due to being super-busy lately with studies. It also reminds me of the privilege of working side by side with some awesome people, not only Joss, Michael, Sjoerd, Laurent or Gustavo, to name just a few Debian GNOME team members, but also the receptive release team members like Julien or Cyril, and NEW-processing record-breaking ftp-master Luca. Without them, we might be trying to figure out the Nautilus transition since last Summer.

We really hope GNOME 3.4 will be a piece of cake compared to this. ;)

És per aquest motiu que Mozilla ha pres la decisió de publicar cada set cicles de desenvolupament una versió de llarga durada que tindrà actualitzacions de seguretat durant vuit cicles (recordem que actualment les versions normals no tenen actualitzacions de seguretat sinó que exigeixen que l’usuari s’actualitzi a la nova versió).

El primer Firefox de llarga durada serà el Firefox 10, que es publicarà tot just demà. El següent serà el Firefox 17, 24…

Coincidint amb tot això, aquest abril acabaran les actualitzacions de seguretat per a la versió 3.6, de manera que si encara queda algú que no s’ha actualitzat, es recomana que ho faci.

«Delivering a Mozilla Firefox Extended Support Release» — The Mozilla Blog

Quan parlem de xarxa distribuïda ens referim a la capacitat dels diferents participants d'una xarxa a comunicar-se entre ells independentment del proveïdor on s'hostatja el programari que fan servir. A diferència dels serveis centralitzats, com ara el Twitter o el Facebook, seria possible comunicar-se amb persones que utilitzen un mateix servei (o protocol) des de proveïdors ubicats a diferents llocs del planeta i, fins i tot, si l'usuari és prou expert, des d'una instància que hagi muntat ell mateix en un servidor propi.

Això darrer té una especial rellevància a causa de les restriccions a les quals es veuen sotmeses les diferents empreses per la legislació dels estats on tenen llur seu social. En el cas de les dues populars xarxes socials anteriorment esmentades, establertes als EUA, tindríem lleis com la USA Patriot Act, per no parlar de l'amenaça de lleis com la SOPA, aturades recentment per unes fortes campanyes d'oposició. Relacionat amb aquest aspecte, Twitter ha comunitat recentment que blocaria piulades i perfils en certs països on una ambiguament definida entitat competent ho determini, cosa que ha fet posar el crit al cel als activistes a favor de la llibertat d'expressió.

llegeix més

Precisament aquesta mateixa setmana feien un últim ingrés d'IVA a Espanya. Des que es van plantejar la idea, ja fa uns quants mesos, han anat consultat amb assessors com portar-ho a terme, començant a fer-ho efectiu finalment l'abril d'enguany, per a l'IVA i l'impost de societats. Fins a la primavera, l'objectiu que s'han plantejat és anar documentant en el lloc web diemprou.cat el màxim de diferents casuístiques amb què es poden trobar tant autònoms com empreses que optin per aquesta via.

En conèixer aquest cas no vaig poder evitar recordar també el d'altres catalans que han hagut d'enfrontar-se, sovint pràcticament en solitari, a l'assetjament d'un estat que ens aliè i alhora hostil i que fa tot el possible per anorrear-nos i fer-nos desaparèixer. Com a exemple proper, tinc el cas del company Marc Belzunces, que optà per motius ideològics a objectar en una mesa electoral durant unes eleccions espanyoles i que està patint de fa temps un periple de processos judicials.

Amb na Maria i n'Andreu, el nom de la parella en qüestió, tenim l'ocasió d'oferir el suport que altres co-ciutadans potser no han pogut tenir abans i començar a desenvolupar en successives iteracions un tancament de caixes efectiu.

Durant la presentació, responent les preguntes de part del públic i periodistes presents, n'Andreu va apel·lar sovint a la confiança que tenien en les nostres institucions i en el seu president. Ara és la responsabilitat d'aquests governants perquè tinguin allò que cal tenir per a, com a mínim, donar suport a tothom qui es decideixi a dir prou… prou de veure amb els nostres ulls la decadència a la qual s'aboca el nostre país per estar compartint vaixell amb aquells que ens subjuguen.

Presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

llegeix més

Com hem fet en els darrers anys, un cop acabat el 2011 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació, i moltes més, les trobareu a la pàgina pública d'estadístiques de Softcatalà, obtingudes a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències Google Analytics.

871.000 descàrregues de programari en català

llegiu-ne més

El català és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic, i la catorzena pel que fa al nombre de parlants.

llegiu-ne més

Què és SOPA?

Parlant de coses més interessants, hui ens centrem en SOPA. Acrònim de STOP ONLINE PIRACY ACT. SOPA és un projecte de llei que és a la taula ara mateix al congrés dels Estats Units i que pretén lluitar contra l’intercanvi/difusió de contingut protegit per copyright a la xarxa.

La manera de fer-ho, però, no és atacar a aquelles pàgines que allotgen o difonen de forma directa el contingut protegit per copyright, sinó anant contra tots aquells qui hi enllacen. És a dir, si al vostre bloc/pàgina web teniu un enllaç o algú insereix un enllaç cap a un lloc que infringisca lleis del copyright, llavors el Govern dels EUA podran tancar eixa web, encara que no siga per enllaçar. A més, però, per enllaçar et podrien caure una pena de fins a 5 anys de presó.

Sinde – SOPA

La llei Sinde aprovada per sorpresa (com aquella noia que es va fer princesa) pel Govern Espanyol el passat 31 de desembre de 2011 té exactament la mateixa finalitat: culpar a la gent qui enllaça en lloc de culpar aquells qui realment estan infringint el copyright.

Por qué? Por qué? Por qué?

Efectivament, Mourinho tenia raó quan es preguntava, sense saber la raó exacta, per què s’ha de fer una llei així, que posa portes al camp. Tinguem present això:

Ens enganyen

Diuen que els espanyols (i els que no són espanyols però estan a Espanya) som els que més contingut protegit amb copyright copiem, veiem i baixem de la xarxa. Diuen que això s’ha de frenar i que la llei Sinde és la solució. Però això no és cert.

Pregunteu-vos: si ara vos donen un servei amb el qual, per uns 10-15€ al mes podeu veure totes les pel·lícules/sèries que vulgueu, pagaríeu? Sí, oi? Acabaríem amb pelis de mala qualitat, subtitulades en castellà «raru»  (qué querés?), que no s’acaben de baixar, etc. Probablement el 80% de la gent que ara baixa contingut protegit amb copyright es passaria a eixa opció barata i de qualitat. En un tres i no res aconseguríem:

1. Acabar amb el 80% de la «pirateria» (o visualització de contingut protegit sense permís de l’autor)

2. Pagar a les distribuïdores per la seua obra.

De fet, aquest servei ja existeix i es diu: Netflix (també hi ha d’altres com Hulu). Els ciutadans dels Estats Units poden, per uns $10 al mes, tindre el all you can eat amb pelis i sèries. I aquest és un servei amb molt d’èxit als EUA.

Tot i així, però, els EUA fan SOPA. Amb SOPA, enllaçar amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb Cuevana, per exemple, podria arribar a considerar-se delicte (seria un cas extrem, però podria donar-se el cas).

Per tot això, més de 10.000 pàgines van tancar les sues portes ahir. La més important, la Viquipèdia/Wikipedia, perquè ells allotgen milions i milions d’enllaços que no poden controlar al 100%. Fins i tots ells podrien ser objectiu de la llei SOPA.

La realitat és que volen convertir Internet en un Estat policíac. Volen vigilar-ho tot.

Per sort, tornant als principis. Entenent que Internet és una xarxa d’interconnexió d’ordinadors que pot acabar sent un estat de vigilància contínua, podem tornar al seu arrel i començar de nou.

Ai no! Que això ja ho han fet!!!

Anotacions relacionades:

• Pirateria, GNULinux i el Medi Ambient

Mitchell Baker, directora de Mozilla, ha fet una analogia amb la vida quotidiana:

«Imagineu-vos un negoci al barri de lloguer de pel·lícules, però la indústria del cinema creu que algunes o potser totes les pel·lícules en aquell local són còpies no autoritzades, així que no se’ls paga quan la gent veu les seves pel·lícules. Què s’hauria de fer? La SOPA/PIPA no pretén tocar la gent que va a la botiga. Tampoc penalitza o regula la botiga. La SOPA/PIPA ens penalitza a nosaltres si no bloquegem les persones que intenten arribar a la botiga.»

La solució que proposen amb aquestes lleis és dificultar al màxim poder trobar la botiga o interaccionar amb ella. Els mapes l’amagarien. El camí fins la botiga s’ha de tallar de manera que no s’hi pugui arribar físicament. Les pàgines grogues n’han d’esborrar el número i l’adreça. El banc ha de parar el servei a la botiga. Els diaris no tindrien permès posar anuncis del negoci i, per assegurar-se que tot això passa, tothom que no ho faci així  podrà ser castigat. Fins i tot publicar un diari que digui a la gent on és la botiga estaria prohibit per aquesta legislació.

La SOPA/PIPA imposen restriccions sobre el programari per a ús en xarxes privades virtuals o servidors intermediaris, que avui en dia són l’única passarel·la pels dissidents de règims totalitaris que censuren la xarxa. La SOPA/PIPA posa en perill la seguretat de la xarxa per la gestió dels DNS. La SOPA permetrà que qualsevol que se senti perjudicat pugui demanar directament als processadors de pagaments que tallin tots els pagaments a un lloc web de fora dels EUA. No cal cap tribunal, només la sospita de l’afectat.

La pàgina d’inici avui ha canviat per un fons negre i el logotip del Firefox amb les lletres «Aturem la censura». Aquestes lleis són iniciativa del partit republicà dels EUA però ja han influenciat a estats europeus. És el cas de la llei Hadopi a l’estat francès o la Llei Sinde a l’estat espanyol on, als pocs dies de ser rebutjada, l’ambaixador dels Estats Units va advertir que es prendrien mesures si no es ratificava la llei i va ser aprovada pel Govern del Partit Popular el 30 de desembre de 2011.

La Viquipèdia en català ha fet un article extens sobre la SOPA. També hi ha més informació, en anglès, al bloc de Mozilla i al de Mitchell Baker.

La comunitat catalana de Mozilla també es veu afectada, així com molts altres llocs web. És per això que manifestem clarament que Internet ha de seguir sent lliure.

Viquipèdia anglesa protestant contra la seua llei Sinde

Ací accepten tant tranquil·lament lleis Sinde i en altres llocs no accepten tant ràpidament la censura.

Per fer-vos cinc cèntims de la complexitat que requereix per un usuari configurar-se el Windows en català:

• Trobar el lloc web des d'on baixar els diferents paquets d'idioma (malauradament no tots estan llistats a can Microsoft)
• Escollir correctament les versions de paquets d'idioma: de 32 o 64 bits, per la versió correcta versió correcta de Windows o Office, i inclús a nivell per un determinat service pack (com Office o Windows)
• Alguns paquets d'idioma, com els d'Internet Explorer 9.0, requereixen prèviament tenir el Windows en català perquè funcionin.
• Els paquets d'idioma de l'Office 2007 o superior després d'instal·lar-los cal anar a les preferències i escollir el català, sinó tens el paquet d'idioma del Windows en català.
• etc

La idea de l'aplicació es ben senzilla que amb quatre passes l'usuari pugui catalanitzar totes les aplicacions que teu al seu PC i fer els canvis de configuració necessaris.

Ara mateix fa 5 accions, instal·la els següents paquets d'idioma:

•  Microsoft Windows XP, Windows Vista i 7 (32 i 64 bits)
•  Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
•  Internet Explorer 6, 7, 8 i 9

Addicionalment:

•  Permet canviar la configuració del sistema a català
•  Configura el català com a llengua de navegació a l'Internet Explorer 

A la pàgina del projecte Catalanitzador per a Windows trobareu tota la informació del projecte així com a la pàgina de baixades de la versió 1.0. El codi font es troba a github.

Aquesta és una versió de proves. Si teniu qualsevol versió del Windows i el podeu provar-la us ho agrairem. Si el proveu i trobeu qualsevol errada m'ho feu arribar a mi mateix a jmas@softcatala.org.

Tenim també una llista de correu anomenada desenvolupament on ens coordinem i on es podeu apuntar si voleu ajudar en el procés de desenvolupament, proves o donant idees. Tenim un bon recull de coses a fer futures versions.

La versió 1.0 s’acaba de publicar: ara la seua interfície està basada en Qt4, inclou sistema de connectors, desat automàtic i millor lectura de fitxers DXF (compatibles amb AutoCAD). Cal remarcar la importància de LibreCAD respecte a QCad:

Amb aquesta darrera versió, LibreCAD es considera estable. Tot i així, encara queda molt per fer i no es pot esperar que siga 100% compatible amb l’AutoCAD. A més, per ara el LibreCAD no té documentació, ja que s’incloïa la del QCad, que no està publicada sota GPL, amb la qual cosa l’han hagut de traure.

Interfície del LibreCAD

No és compatible amb el format .dwg, encara. Atès a problemes de llicència, encara s’ha de treballar amb això.

L’equip ja està treballant en la versió 2.0 i s’esperen característiques noves com les següents:

• Sitema nou d’ajustament
• Graelles isomètriques
• Trisecció d’angles
• Dibuix de cercles i el·lipses inscrites
• Dibuix de línies tangents per a dos el·lipses
• Compatibilitat amb tipus de lletra internacionals, incloent CJK
• Millor rendiment

Instal·lació de LibreCAD

Podeu instal·lar LibreCAD al Windows, Mac OSX i GNU/Linux. Trobareu els paquets des de la pàgina de baixades. Per als qui feu servir Debian, amb un:
apt-get install librecad

El tindreu instal·lat. Per a l’Ubuntu:
sudo add-apt-repository ppa:librecad-dev/librecad-stable
sudo apt-get update
sudo apt-get install librecad

També podeu fer servir el ppa amb les darreres versions en desenvolupament. Per a la resta de distribucions, visiteu la pàgina de paquets rpm o bé cerqueu als vostres repositoris.

No hi ha anotacions relacionades.