Publicitat
Publicitat

Actualitat

tecnològica i de llengua catalana

Mozilla 1.0: quatre anys després

Softcatalà

Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org
21/05/2002

El creixement de Netscape com a empresa va ser un dels més espectaculars viscuts al Silicon Valley. El 1996, quan no portaven ni tan sols dos anys operant, van sortir a la borsa al Nasdaq triplicant el valor de les seves accions el primer dia de cotització [1]. Netscape s'havia consolidat com l'empresa que estava liderant molts dels avenços tecnològics a Internet, tant en l'àrea de navegadors com de servidors, però Microsoft els seguia les passes molt de prop. Si Tim Berners-Lee, Jon Postel, Vint Cerf i altres havien definit Internet, Netscape estava contribuint a la popularització de la Xarxa i, en aquest procés, estava guanyant molts diners.

El 23 de gener de 1998, Netscape Communications anunciava [2] la distribució gratuïta del seu navegador web Netscape Communicator 4, fins aleshores un producte comercial, així com l'alliberament, en qüestió de setmanes, del seu codi font. Aquest anunci va sorprendre a molts analistes, ja que no tenia cap antecedent en la indústria del programari. El Netscape Communicator havia encapçalat els avenços tècnics més destacats de la web amb la creació de tot un ventall de tecnologies que comprenien des de l'SSL (protocol que permet fer transaccions segures a Internet), els marcs i taules d'HTML, les galetes (cookies), o el propi llenguatge JavaScript, més tard adoptats com a estàndards pel World Wide Web Consortium (W3C).

Eren bones notícies per al moviment de programari lliure, ja que una empresa important en aquell moment com era Netscape feia una aposta ferma pel moviment i posava a disposició de la comunitat un navegador d'Internet amb les últimes tecnologies. Netscape es convertia en la primera empresa que alliberava un programa ja consolidat entre els usuaris i feia un gir cap un model obert de desenvolupament, i també esdevenia la primera gran empresa que apostava de ferm pel món del programari lliure. Anys després arribarien empreses com ara Sun Microsystems, que, mitjançant el lloc web Open Office, i amb una actuació molt similar a la de Netscape, obriria el programa Star Office, un paquet ofimàtic amb més de set milions de línies de codi font.

Els motius

La idea d'alliberar el codi va sorgir, entre altres motius, per la influència que va tenir el text The Cathedral and the Bazaar [3], escrit per Eric Raymond sobre diversos empleats de Netscape. Un dels grans impulsors de l'obertura del codi font va ser Jaime Zawinski, el qual, abans d'incorporar-se a Netscape com a responsable de la primera versió del navegador per a Unix, va participar en diversos projectes relacionats amb el programari lliure, incloent-hi el Lucid Emacs.

D'altra banda, Netscape havia vist decréixer la seva quota de mercat en quant a navegadors de forma alarmant. Durant l'any 1996, més del 70% d'usuaris d'Internet utilitzaven un navegador de Netscape, però a finals de 1997 aquesta quota havia baixat fins al 57% [4], mentre que Microsoft augmentava la seva quota amb l'Internet Explorer (IE). Amb l'IE, Microsoft havia aconseguit un producte robust i tecnològicament equivalent al navegador de Netscape, però que es distribuïa de forma gratuïta, mentre que Netscape venia el seu navegador a tothom que en fes ús en un entorn comercial. L'any 1997, el navegador de Netscape havia arribat a proporcionar el 18% dels beneficis de la companyia [2], però, amb la inclusió de l'IE com a part del sistema operatiu Windows per part de Microsoft [5], incloent-hi tots els nous PC, era qüestió de temps que l'IE es convertís en el navegador estàndard per a la plataforma Windows, com va quedar palès posteriorment amb la seva creixent popularització.
Va ser llavors quan Netscape va portar Microsoft als tribunals, ja que considerava que la inclusió d'Internet Explorer a tots els sistemes operatius Windows representava una practica monopolística i un abús de la posició de mercat.

Davant la impossibilitat de Netscape de continuar comercialitzant navegadors, el seu negoci es va centrar principalment en l'explotació del seu portal NetCenter i la comercialització de servidors per a Internet i intranets. En aquest negoci era encara molt important tenir un navegador propi per poder anar introduint-hi noves tecnologies sense dependre dels avenços de Microsoft, amb la qual també competia agressivament en l'àrea de servidors. Trencar aquesta dependència només era possible si Netscape continuava mantenint productes propis a la part client (el navegador) i a la part servidor.

Netscape esperava que, alliberant el seu codi font, la comunitat ajudés a continuar la construcció i popularització del seu navegador,
al més pur estil dels primers sistemes Unix.

Un part difícil

La publicació del codi font de Netscape no era un procés immediat, ja que Netscape només podia alliberar el codi font que li pertanyia, ja que havia de prescindir de tot el programari integrat al navegador que era propietat de tercers. Existien més de 75 components de programari que eren propietat d'altres empreses, i Netscape va haver de contactar individualment amb aquestes empreses per intentar explicar-los els avantatges d'obrir el codi font dels seus components. No totes les empreses estaven disposades a seguir el camí de Netscape i alliberar el seu codi font, i la versió que es publicaria no va incloure, ni de bon tros, tota la funcionalitat del Netscape Communicator versió 4.

A part de publicar el codi font s'havia de crear un lloc a Internet que organitzés el desenvolupament de tot el projecte, i amb aquesta finalitat va néixer Mozilla.org . El nom de Mozilla havia estat molt lligat a la cultura de Netscape, ja que era el nom de les versions preliminars a la versió 1.0 del navegador, el primer producte de l'empresa, que finalment es va anomenar Netscape Navigator. Després, Mozilla va esdevenir la mascota de la companyia [6] i una
referència cultural per als empleats de Netscape.

El 31 de març de 1998 es presenta públicament Mozilla, amb l'objectiu de fer d'emmagatzem central del codi del projecte i proporcionar les eines col•laboratives necessàries per possibilitar la coordinació entre els diferents membres. Mozilla neix com una organització independent de Netscape; de fet, Netscape, a partir de la versió 6 del seu navegador, es converteix en un simple empaquetador del navegador produït per Mozilla, al qual afegeix algunes eines addicionals i el personalitza amb la seva imatge i serveis.

Mozilla és un nom que, en realitat, comprèn quatre coses: el nom del lloc web que conté el projecte, el conjunt d'eines i llibreries que s'hi creen, el nom del Navegador produït i distribuït en base aquestes eines, i la mascota del projecte. La versió del navegador conté un navegador, un programa de missatgeria, un programa de creació de pàgines web, un client de xat i un conjunt d'eines de privadesa i depuració.

Internet es va popularitzar com un sistema de comunicació on conviuen tot tipus d'ordinadors i sistemes. Per mantenir aquest esperit original i continuar treballant amb el desenvolupament de nous protocols Tim Berners-Lee, el creador de la web, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta organització s'encarrega de definir pràcticament tots els estàndards que avui en dia conformen la web. Malauradament, per moltes especificacions que es facin, al final sempre es veuen sotmeses als nivells de compatibilitat que imposa l'Internet Explorer, atès que ha esdevingut l'estàndard de facto.

Existeixen ja navegadors de codi font obert com ara el Konqueror, que és també un gestor de fitxers i visualitzador de diversos formats, disponible per a GNU/Linux i que forma part de l'entorn d'escriptori KDE. Mozilla va més enllà en l'aspecte Internet, ja que és una plataforma independent del sistema operatiu (està disponible per a més de 16 sistemes). Construïda completament amb programari lliure, proporciona un conjunt d'eines amb els quals es poden construir tot tipus d'aplicacions web, més enllà del propi navegador. Mantenir un navegador basat en programari lliure amb les últimes tecnologies implementades és important de cara a no dependre d'un únic fabricant de navegadors.

Quatre anys d'esforços

La publicació del codi font i la creació de Mozilla.org van crear moltes expectatives al voltant del projecte. Malauradament, en els mesos següents a la publicació del codi font es va demostrar que la coordinació del desenvolupament d'un producte tan gran era una tasca complexa i Mozilla no va ser capaç de produir un nou navegador en el temps que molts haurien volgut, mentre que l'Internet Explorer anava guanyant quota de mercat i s'anava consolidant com el navegador més popular a Internet.

Mozilla no tenia una feina fàcil per davant, atesos els problemes amb les llicències de tercers. En la primera versió alliberada per Netscape del codi font del navegador, el llenguatge Java, els correctors ortogràfics i els mecanismes de seguretat propietat de RSA (impossibles d'alliberar en forma de codi font sota la legislació nord-americana vigent al moment), entre altres components, no van poder formar part del codi font alliberat. D'aquesta manera, Mozilla començava el seu camí amb una versió lliure del navegador, però mancada de molts dels components més bàsics per tenir un navegador competitiu. Els programadors de Netscape també eren conscients que calia tornar a dissenyar el producte, especialment del motor HTML, per poder-lo adequar als nous estàndards i tecnologies.

Des de Mozilla es va començar a treballar en els diversos projectes que haurien de ser la base del nou navegador. Gecko, el nou motor de visualització de pàgines web de Mozilla, podia treballar amb els estàndards més moderns i va reemplaçar l'antic motor, que havia quedat obsolet. XUL també va tenir un paper molt important com a conjunt d'eines per definir la interfície d'usuari d'una forma independent a la plataforma. La idea era que, mitjançant XML, es poguessin dissenyar interfícies d'una forma similar a com dissenyem pàgines web. Evidentment, això representava reescriure tota la interfície d'usuari del navegador sota aquesta nova tecnologia. Un altre projecte força important era la creació dels components de seguretat de Mozilla, que permetrien utilitzar la signatura digital dels correus electrònics, la connexió a llocs webs segurs, la gestió de certificats digitals i la signatura digital d'aplicacions i components.

Amb el temps, es va anar vertebrant una comunitat al voltant de Mozilla, amb llocs web independents de notícies, com ara MozillaZine o MozillaNews, que donen informació relacionada amb l'evolució dels projectes de Mozilla i de tercers.
També va néixer MozDev, un lloc web que informa de pàgines web i recursos de col•laboració gratuïts a tota mena de projectes relacionats amb Mozilla: avui en dia n'hi ha més de seixanta projectes relacionats i des d'aquí han sortit un bon grapat de idees i components que avui en dia ja es troben incorporats al navegador. Però Mozilla ha fet més aportacions. Algunes de les seves eines, com ara Bugzilla o Bonsai, han estat adoptades per molts altres projectes [7] i han contribuït de manera decisiva a la millora de les infraestructures de desenvolupament en el món del programari lliure.

El novembre de 1998 es confirmava [8] la compra de Netscape per part d'AOL (America On-line). Alguns dels empleats de Netscape van abandonar l'empresa i el projecte i es va qüestionar la independència real del projecte, i quin futur podia tenir Mozilla a AOL. Després d'uns dies d'incertesa, AOL va confirmar el seu compromís amb el projecte i va quedar clara la independència de Mozilla.

El novembre de 2000, 32 mesos després de l'alliberament del codi font de Mozilla, Netscape va publicar la versió 6.0 del seu navegador basada en la feina de Mozilla.org. Aquesta nova versió introduïa el nou motor de processament d'HTML, Gecko, un gran avenç sobre les antigues versions 4.7 de Netscape, així com totes les tecnologies més actuals del moment, incloent-hi eines força avançades
per a la gestió de la privadesa. La versió 6.0 va ser criticada perquè tenia bastants errors, era lenta en la majoria de PC, i, en
general, perquè els usuaris van tenir la sensació que no era un producte prou madur. Molts usuaris no van entendre que Netscape havia
decidit empaquetar la versió 6.0 sobre Mozilla, malgrat que els propis desenvolupadors de Mozilla consideraven que no estava finalitzada ni llesta per a l'usuari final.

El juliol de 2001, nou mesos després, apareix Netscape 6.1, basat en Mozilla 0.92. En opinió d'alguns experts [9], aquesta hauria d'haver estat la versió 6.0, ja que era la primera versió empaquetada de Mozilla que tenia una qualitat acceptable per a l'usuari final. Aquesta versió solucionava gran part de les queixes que tenien els usuaris de la versió 6.0 i introduïa algunes noves millores.

Què ofereix Mozilla 1.0 per a l'usuari final?

Quan ja han passat quatre anys des del llançament de Mozilla, la versió 1.0, la primera que és considerada per Mozilla com a prou sòlida i estable per a l'ús generalitzat d'usuaris finals, està a punt de veure la llum. Els esforços de la comunitat de Mozilla en els últims mesos han estat enfocats a millorar el rendiment i solucionar el màxim d'errades possibles del programa per poder publicar
una versió 1.0 de gran qualitat. El fet de tenir una versió oficial 1.0 i un compromís quant a l'estabilitat de les interfícies de programació per part de Mozilla farà, previsiblement, que molts desenvolupadors de connectors (plug-ins) i llocs web dissenyats específicament per a l'Internet Explorer comencin a adaptar-los també per a Mozilla.

La versió 1.0 de Mozilla, que es presentarà molt aviat, ofereix les mateixes prestacions que la majoria de navegadors del mercat, però té un seguit d'opcions força atractives i innovadores, algunes de les quals s'han vist per separat en altres navegadors o aplicacions, però mai com a funcionalitat bàsica d'un mateix navegador. Per exemple, s'ofereix la possibilitat de limitar les finestres emergents que apareixen sense demanar-les (pop-ups), tan habituals i molestes. També proporciona l'opció de blocar imatges de determinats dominis, opció molt útil per eliminar les cibertires (banners) publicitàries. Una altra opció molt apreciada pels usuaris és la possibilitat d'obrir diferents finestres de navegació en la mateixa finestra i després poder canviar d'una a l'altra mitjançant pestanyes (el Galeon també disposa d'aquesta opció), que és una opció força atractiva i de la qual és difícil prescindir un cop hom s'hi acostuma. Per últim, també cal destacar que Mozilla té un sistema propi de gestió d'aparences (skins) que permet a l'usuari canviar-ne completament l'aspecte, o fins i tot, dissenyar-ne una de nova.

El futur de Mozilla

Segons StatMarket [10], una de les empreses d'estadístiques més fiables sobre l'ús de navegadors a Internet, a finals de febrer d'enguany només el 7% d'usuaris feien servir navegadors Netscape. És possible que aquest percentatge comenci a créixer un altre cop amb la introducció final de la versió 1.0 del Mozilla i que es consolidi una comunitat d'usuaris de Mozilla. Fins ara no han estat gaires els usuaris que han apostat per aquest navegador perquè encara no estava finalitzat, però un cop alliberada la versió 1.0 esperem que aquest nombre creixi.
AOL, que és el proveïdor d'un 30% dels usuaris d'Internet als EEUU, ha confirmat que està avaluant Gecko, el motor HTML de Mozilla, per integrar-lo al seu propi navegador[11] i deixar d'utilitzar l'Internet Explorer, i que està considerant seriosament introduir-lo a partir de la versió 8.0 del seu client de connexió; això faria que, en poc temps, els 34 milions d'usuaris d'AOL utilitzessin un navegador basat en tecnologia Mozilla. A dia d'avui, Mozilla ja s' utilitza com a base de dos navegadors que s'estan popularitzant ràpidament, per una banda el Galeon, un navegador web força lleuger i pràctic per a l'entorn Gnome, i per l'altra el K-Melon, un projecte molt semblant però per a l'entorn Microsoft Windows.

A nivell tecnològic, Mozilla continuarà incorporant els últims estàndards web i continuarà treballant per reduir els seus requeriments de memòria i d'ús del processador. Empreses com ara Sun, RedHat o Nokia, i altres grans empreses del sector que necessiten una sòlida plataforma de desenvolupament de tecnologies web, estan treballant ja amb Mozilla, o considerant seriosament la possibilitat d'utilitzar-lo. Amb la popularització de dispositius com ara els PDA, els telèfons mòbils i les setup boxes, cal un navegador que serveixi de plataforma, i Mozilla pot ser un bon candidat.

Enllaços
[1] http://computers.sympatico.ca/news/stories/0,1856,17,00/0,1572,38679-17,00.html
[2] http://www.netscape.com/newsref/pr/newsrelease558.html
[3] http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/
[4] http://www.wired.com/news/business/0,1367,8595,00.html
[5] http://support.microsoft.com/default.aspx?scid=kb;EN-US;q155003
[6] http://www.snafu.de/~tilman/mozilla/
[7] Gnome (http://bugzilla.gnome.org/),
AbiWord (http://bugzilla.gnome.org/)
[8] http://www.wired.com/news/business/0,1367,16459,00.html
[9] http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html
[10] http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702
[11] http://www.theregister.co.uk/content/archive/24617.html

Bibliografia
Quittner, Joshua (1998): "Speeding the Net: The inside history of Netscape".
Versió en català de Mozilla http://www.softcatala.org/projectes/navegador6
Mozilla http://www.mozilla.org
Mozilla poised for revival http://news.com.com/2100-1023-881529.html
Mozilla 1.0 nears release http://news.com.com/2100-1023-871017.html
The Story of Mozilla http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html
Mozilla Readies Browser Suite http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp

Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Publicitat






Sessió