Entrevista a Miguel de Icaza Barcelona, 13/05/2003, Carmen Jané, el Periódico Traducció Mireia Farrús, mfarrus @ softcatala.org Aquesta és la versió completa (més del doble de llarg) de l'entrevista abreujada que es va publicar al Periódico el dia 13/05. Presentació Nom: Miguel De Icaza Edat: 30 Anys Lloc de naixement: Mèxic Df. Professió: Programador. Co-Fundador de Ximian. Impulsor del projecte Gnome i autor dels Programes 'Evolution' i 'Gnumeric'. Currículum: Premi Innovació Del Mit El 1999. Premi Cambrescat Internacional 2003. Què en penses de les declaracions del president de Microsoft, Steve Ballmer, que va assegurar que Linux és només un grup de voluntaris i que no es pot confiar la seguretat d'una empresa a un grup de voluntaris? Voltaire deia que una frase enginyosa no prova res. Les dites, les frases enginyoses i la propaganda tenen en comú un element de debò i cal exagerar-lo en el sentit que interessa, però l'explicació completa és molt més elaborada que aquesta. Efectivament, hi ha molts voluntaris que treballen amb Linux, però cal dividir el camp del programari en la part de creació, d'investigació, que és la més divertida i interessant, i la part més repetitiva i mundana, horrible. A Mèxic diem que la feina se't paga perquè ningú la vol fer... Per tant hi ha dos tipus de programari: el que pot ser molt interessant i el que pot ser molt avorrit... Internet permet crear grups interessats per alguna cosa en particular. A mi m'interessa l'optimització, que el programari utilitzi millor la memòria, que tingui el que l'usuari espera i sigui utilitzable, i a d'altres els importa l'eficiència, que l'ordinador utilitzi la menys memòria possible, els menys recursos possibles, i això són dos universos que no pots compaginar. El fet de reunir interessos permet dividir el treball i agrupar interessos escampats, que poden ser complementaris. Internet permet posar-te en contacte amb gent que té els teus interessos i comparteix aquesta passió teva i és capaç de discutir-la fins a dir prou. Hi ha certa validesa en el fet que no vulguis que la teva empresa depengui dels voluntaris. Però aquí és on cal entrar empreses com Red Hat, Suse... a Espanya n'hi ha diverses de petites, que prenen l'esforç dels voluntaris, que a la indústria se'ls anomena programes i els converteixen en productes, afegint processos de verificació, sistema de proves, suport tècnic, telefònic... I aquest és el valor agregat de certes companyies de programari lliure... Com en tota la propaganda, hi ha un element de raó, però els voluntaris en Linux no ho són tot. Hi veus futur, a les empreses de Linux? Sí. Jo vaig fundar la meva. I és un fenomen força comú... Sí, però el boom de les empreses de Linux va tenir lloc més o menys al mateix temps que el boom de les empreses d'Internet, i tendeixen a estar associades. Però per exemple, Signus, que té uns 14 anys, es dedicava a suport i serveis: quina solució implantes, com, com la barreges amb altres sistemes... Les empreses de programari lliure tendeixen a perdre la llicència, que és l'ingrés més interessant des del punt de vista multiplicador de la inversió. Però aquestes empreses es dediquen a un negoci de suport i serveis. Gran part de la innovació cau en mans dels voluntaris. En molts casos, el programari lliure ha estat la plataforma sobre la qual ha crescut tot això... Com el  Linux per a usuari? Tu has fet l'escriptori, el Gnumeric, el correu Evolution... Què li queda ara? És utilitzable en la seva majoria d'aplicacions, però el gran problema és la instal·lació del sistema. Avui en dia ho has d'instal·lar des de zero, i aquesta és una àrea que li falta ser simplificada. Una manera seria que vingués a les màquines noves. I és una situació com de l'ou i la gallina... Perquè sigui més usat es necessita més mercat, quan tingui més mercat, ho instal·laran els fabricants... Però no es troba en espiral descendent, sinó que cada vegada estem millor. Si tens el tema ja instal·lat, està molt millor. Vostès tenen el cas d'Extremadura, en què la reportera del Washington Post no s'ho creia i va indagar... Hi ha també el cas de Brasil, on passa exactament el mateix... El fet que hi hagi tècnics dedicats a instal·lar Linux simplificaria bona part dels problemes que té. Fa un any i mig que no treballo a Gnome, ara estic en un altre projecte, el Mono. Però el que ha fet l'equip de Gnome és impressionant. La versió 2.2 és un treball fenomenal. Els va costar dos anys escriure un document complet que es diu les interfícies d'usabilitat amb l'humà... vam aprendre moltes coses. Windows utilitza un model de diàlegs que està molt basat en el concepte que la màquina és lenta. Prové de l'època de Windows 3.0, quan una màquina tardava molt a realitzar una operació, i el sistema sempre et donava la possibilitat de cancel·lar-la. Ara que les màquines són tan ràpides, surten models nous de configurar coses que s'apliquen automàticament. Tens més llibertat per saber com funcionen les coses. Amb la 2.2 han aconseguit tot allò amb el que Windows és compatible. És molt consistent des del punt de vista de l'usuari, et permet experimentar com és la màquina i tenir interacció amb ella (feedback). El Gnome tenia una herència molt gran de Unix i ara està molt més pensat per a l'usuari final. Però tots els programes que heu desenvolupat són molt Windows, el Linux no ha trobat el seu propi model? Per què ha optat per copiar tant a Windows? La gent sap el que és un processador de text, un full de càlcul... Fa anys el Lotus va introduir un full de càlcul que en comptes de funcionar amb cel·les, tal com les coneixem, funcionava amb models, arrossegant columnes a les files... Fascinant, però desgraciadament només tres persones la van aprendre a utilitzar. Per tant, cal seguir investigant en l'ús dels ordinadors, però igual que si has de fer-te una casa, segurament serà una casa molt conservadora, i no et planteges si realment necessites un menjador, o et repenses la teva vida en tots els termes: si necessites realment banyar-te... No et repenses la vida quan et fas una casa. Utilitzes models que ja existeixen. Això no impedeix que uns altres ho facin i hi ha dissenyadors que fan coses meravelloses, però això és part de la investigació i el desenvolupament. L'enfocament de Gnome fins al moment ha estat brindar una solució lliure al tipus de problemes que existeixen avui en dia. És més una solució lliure que un sistema completament redissenyat.. Hi ha nous sistemes completament redissenyats. Hi ha un sistema lliure anomenat Teos que repensa els models completament, i en el qual, per exemple, el sistema d'arxius no existeix... Hi ha gent que ho està fent però no és l'enfocament del projecte Gnome, que busca com fer que la gent sigui productiva utilitzant un entorn lliure en lloc d'un de propietat. Però estem interessats a integrar tecnologia nova i interessant. Una cosa que ara està de moda a Linux són les pestanyes, que permeten passar d'una pantalla a una altra mentre ets a la teva. Són a Mozilla, a Galleon, a editors de textos, als xats... A Evolution també li estan posant pestanyes. Però són petits passos, no crec que puguis veure res completament revolucionari a la versió següent, són petites millores aquí i allà. Com veus el tema de Linux i les administracions? Sembla que és el gran mercat de Linux ara. A EEUU, Microsoft s'ha guanyat una fatal reputació en seguretat, i la gent està molt paranoica... El Govern d'EEUU ho està utilitzant més i més. Hi ha un parell de recomanacions de diverses agències que treballen per al Pentàgon, que han recomanat l'ús de Linux per qüestions de seguretat. I això ha donat impuls a Linux de manera poc usual. A Alemanya, l'interès és per seguretat nacional i per trencar la monocultura informàtica. Hi ha casos que odien a Microsoft. Però en altres casos, hi ha la possibilitat que el Govern tingui un compromís social amb l'electorat, que de fet tot el món l'hauria de tenir, més que amb una companyia. I els manté independents de qualsevol canvi de plataforma. Una altra explicació és que ho creuen seu. És la diferència entre llogar la casa i comprar-la. No has de demanar permís a ningú per penjar un quadre. Què va passar amb el pla i-Mèxic? --Es va votar en consulta ciutadana i es va aprovar utilitzar el Linux. Hi va haver un debat perquè el senyor que representava a Microsoft es va enfadar molt i va començar a dir moltes ximpleries. Al cap d'un mes d'aquest debat,  Steve Ballmer i Bill Gates van anar a Mèxic amb una setmana de diferència i van anunciar un donatiu de 45 milions de dòlars, que consisteix majoritàriament en llicències de Windows i diners per entrenar la gent a utilitzar Windows. És molt més interessant conèixer l'home més ric del món que veure-se-les amb una bola de Pong. La gent que està en contacte amb Linux cada dia va optar per utilitzar-lo de totes maneres, encara que fessin centres comunitaris. La presidència de la república utilitza Linux en comptes de Windows. Microsoft va llançar una iniciativa de codi obert, organitzada a Washington, que ha estat com un canal perquè la gent de Llatinoamèrica col·labori. La idea és una administració desenvolupi codi i el doni a uns altres perquè cadascú se l'adapti a les seves necessitats. Tu vas tenir una entrevista a Microsoft amb Bill Gates... No va ser amb Gates, a qui mai he saludat. Vaig tenir una entrevista de feina a través d'un amic meu, i em van fer una oferta de treball. No me'n vaig poder anar perquè no tenia el visat adequat. Però diuen les males llengües que va ser a partir d'aquesta entrevista que se't va ocórrer que l'aspecte de Linux es devia assemblar al de Windows. Això sí que és cert. Ells tenien una tecnologia anomenada COM, que és un sistema de components que permetia fer peces reutilitzables de programari, com el Lego. D'allí va néixer el primer intent de Gnome, i després vam reutilitzar el nom per a una altra cosa. Per això no té gaire sentit el nom, perquè està forçat. Gnome es va convertir en una plataforma de desenvolupament. El sistema de components el vam anomenar Bonobo. Desgraciadament, perquè funcionés necessitàvem que tot el món ho utilitzés i no només un grup petit. Vaig decidir abandonar el Bonobo i crear Mono, que és la versió de .Net que supera mil vegades a Bonobo i tal. Quina part és programari de propietat? Tenim una llicència de Mono que la vam rellicenciar per a ús de propietat. És lliure per a qui vulgui fer programari lliure i de propietat per a qui utilitzi el programari en sistemes de propietat. Què en penses de Richard Stallman? Però, per què em fas aquestes preguntes?.... Jo no vull parlar malament de ningú... Va fer coses interessants al principi, però ara dedica el 90% del seu temps a lluites com reanomenar Linux com a GNU/Linux i programari lliure com a Free Software, que no treuen el son a ningú. Contra les patents de programari, té tota la raó del món. La teva empresa es diu Ximian, el teu projecte, Mono, altres Bonobo... Un dels teus programes Evolution... Per què aquesta obsessió pels noms de micos? Una ex promesa meva era primatòloga. I jo llegia molts dels llibres que ella llegia. Es va donar un ambient en el qual hi havia molta cosa evolutiva... Quan vas descobrir la informàtica? Tenia uns 14 o 15 anys. A l'escola hi havia uns ordinadors i els utilitzava jo. I a què jugaves de petit? Al Lego amb la meva germana i al parc. I què t'atreu de la informàtica? He passat per diverses etapes. En alguns casos, interès. En uns altres, és bonic el que estàs fent... És el mateix que té un escriptor o un pintor. Hi ha activitats boniques com escriure un llibre i altres com escriure l'agenda de la setmana. Unes les fa la gent perquè vol i unes altres cal pagar a algú per fer-les. Un llibre el pots escriure però hauràs de pagar a un editor perquè ho revisi, s'asseguri que l'idioma sigui correcte, les comes... És un bon símil per a la pregunta anterior. Linux són els escriptors, i Suse, Red Hat, els editors que cal pagar. Però la passió no la pots treure. Tens la sensació que el moviment de programari lliure ha aconseguit canviar l'estratègia de Microsoft? Ha estat una victòria? La victòria no és contra Microsoft sinó per canviar molts hàbits de la indústria del programari. Hi ha dos camps: els resistents i els que ja estan convençuts. Ho tens amb la Silicon, Graphics, IBM HP, Sun, Dell, dient "Linux és una opció viable" i només un en estat de negació. Però Microsoft ha impulsat iniciatives com mostrar el codi i obrir les traduccions. A Microsoft no són ximples. Permeten veure el codi font, però no que el toquis. Això és un pas, però falta més. A la llarga veurem un món més plural, de l'estil de 50% Windows, 30% Linux, 20% Mac o alguna cosa així. Les proporcions poden ser incorrectes, però no serà un món purament Windows. Que els documents no es bloquegin en sistemes, que el programari que guanyi sigui el que els usuaris escullin. És aquest el repte de la indústria informàtica? Crec que és tenir més d'un proveïdor, no dependre d'un sol proveïdor per a les teves necessitats. I no només de programari, de mòbils... Tenir diversos proveïdors permet poder canviar. Si t'enfades amb Windows... segueixes enfadat. Cal entendre que hi ha d'haver espai per a uns altres. Part del problema és que no tenim pressupost per a màrqueting. Doncs a Microsoft diuen que sou pocs però feu molt soroll. Doncs no som pocs. A la nostra empresa tenim com a clients companyies que tenen 10.000 màquines amb Linux. Ja no som pocs. I és negoci? Vendre suport? És clar que és negoci.