1. INTRODUCCIÓ
Per a l'elaboració d'aquest article, els autors hem
volgut defugir expressament l'estil de reculls anecdotaris
dels articles que tracten de la presència de la llengua
catalana a Internet i ignorar expressament la cançó
de l'enfadós, que aquí, en aquest àmbit, té els noms
d'arpanet,
milnet i l'Institut
d'Investigació d'Stanford (sri). Al mateix
temps, hem procurat evitar que l'article derivés en
un mer directori d'adreces relacionades amb el món d'Internet
(o la xarxa, que és el terme sinònim que emprem
també a l'article). Ens ha guiat l'objectiu de poder
extreure unes conclusions, a partir d'idees personals
(per tant, subjectives), al voltant d'aquest entorn
que canvia vertiginosament a cada instant i que ocasionarà
que algunes informacions emprades per redactar l'article
(a l'abril de 2001) quedin desfasades al moment de la
publicació. També és possible que, per raó d'aquesta
subjectivitat que impregna l'escrit, hàgim deixat de
banda involuntàriament sectors, institucions o iniciatives
rellevants per al futur de la llengua catalana a Internet.
Demanem les disculpes corresponents: l'objectiu de l'article
és reflexionar sobre les inèrcies al voltant de l'ús
del català a Internet i com es poden arribar a modificar
per fer més present la nostra llengua en un medi que
ens ha començat a canviar la manera de viure. Ho ha
dit Alfons Cornella, "la millor manera de predir el
futur és dissenyar-lo" (o, en la mateixa direcció, un
reclam publicitari d'una marca de cotxes reputada assegura
encertadament que el futur no és el que ha de venir
sinó allò que anem a buscar).
2. UNS SERVEIS
QUE ENS REVOLUCIONEN LA VIDA
Erròniament, Internet s'identifica només
amb la World Wide Web (www)
com un simple aplec d'informació, quan, contràriament,
la xarxa és un medi on conviuen diversos serveis i recursos
tecnològics que potencien la interacció entre persones
i institucions. Aquests instruments que conformen Internet
(el web, el correu electrònic i els xats, principalment)
ens permeten personalitzar la informació que hem de
transmetre. Així, cal tenir molt en compte qui és el
destinatari d'aquesta informació i acostar-nos-hi i
fer una Internet més humana, que posi en contacte persones
i no solament catàlegs de productes. Segons un estudi
de l'empresa Netvalue, les activitats més usuals dels
internautes de l'Estat espanyol són el web, el correu
electrònic, el xat i la transferència de fitxers (ftp).
Si és així, tot apunta que les pàgines que han esdevingut
solament directoris d'informació no tenen bones perspectives
a Internet.
Pel que fa als proveïdors d’Internet, és a dir,
les empreses que s’encarreguen de subministrar-nos-hi
l’accés, l’ús que fan de la llengua en els
seus serveis, com en el cas de les empreses en general,
és també diferent segons l’àmbit geogràfic on
tinguin la intenció de trobar el seu públic objectiu.
Així, els proveïdors, diguem-ne, d’àmbit estatal
empren únicament la llengua castellana: Eresmas <http://www.eresmas.net/>, Wanadoo
<http://www.wanadoo.es/>,
Jet Internet, del grup Uni2, <http://www.jet.es/> o Ibernet Telemática
<www.ibernet.com>. Un cas sorprenent
és el de Jazztel <http://www.jazztel.com/> que, per
defecte, descarrega la seva pàgina en anglès, tot i
que ens deixa triar les versions en castellà i anglès.
En general, els proveïdors que tenen seu
a Catalunya i s’adrecen com a mercat potencial
als catalans elaboren les seves pàgines web en català:
Minorisa <www.minorisa.es/portal/blank.html>,
Gna Serveis Telemàtics <http://www.gna.es/>,ictnet <http://www.ictnet.es/> o, si més no,
bilingües: Menta <portal.menta.net> o Al-pi Telecomunicacions
<http://www.al-pi.com/>.
Finalment, una mostra més de com evolucionen les telecomunicacions
dia a dia ens arriba de la mà d’Endesa <www.endesa.es>, el segon operador
de telecomunicacions de l’Estat, amb el producte
Power Line, presentat aquest mateix any. Aquest producte
impulsa la connexió a Internet a través de la xarxa
elèctrica i permet la transmissió de veu i dades. Per
fer-lo servir, calen uns mòdems específics que multipliquen
per quaranta vegades la velocitat d'accés respecte a
un mòdem convencional.
2.
1. La www
Al World Wide Web podem fer força activitats
en català: des de visitar la Capella Virtual de veneració
de la insigne santa Tecla, patrona dels internautes
<http://www.santatecla.org/>; fer
un passeig virtual per un supermercat, i de passada
adquirir els productes que necessitàvem (<http://www.condisline.com/> o bé
<http://www.capraboacasa.com/>);
gestionar tota mena de tràmits bancaris <http://www.caixalaietana.es/>;
o estudiar aquella carrera que sempre hem volgut cursar
però mai no havíem trobat el moment d'assistir a classe
<www.uoc.es>; fins a consultar una guia d'oci i cultura si
encara no sabem què farem aquest cap de setmana <onanar.com>, o també estar informat dels
esdeveniments que es produeixen a Catalunya i a arreu
del món en aquest mateix moment <www.vilaweb.com/ep>.
Aquest ritme forçat cap a la mundialització
provoca un menyspreu inicial pels àmbits més propers,
més locals. Però, reprenent una idea difosa pel director
de Vilaweb, Vicent Partal, a més de globalització, també
hauríem de parlar de glocalització. Al costat del fenomen
d'universalització d'Internet, es dóna paral·lelament
un fenomen de localització, un sentiment d'identificació
amb una comunitat geogràfica i històrica, que fa que
hi hagi un conjunt de coses que, fins i tot per Internet,
satisfem en el nostre entorn més immediat: treure diners
de la nostra caixa d'estalvis, aconseguir entrades per
al cine o el teatre, consultar el catàleg d'albergs
o cases de turisme rural, etc. El portal Vilaweb <http://www.vilaweb.com/> ha aconseguit
sumar aquestes dues idees i fidelitzar un conjunt de
clients. Som moltes persones que, quan tenim un moment,
entrem a aquesta pàgina per informar-nos dels fenòmens
globals i glocals, que Vilaweb ha escampat
creant les diverses versions locals arreu del territori.
Per trobar la informació que cerquem a Internet
—i no perdre'ns-hi— podem recórrer a les
llistes especialitzades que coneixem o a altres recursos,
però el més habitual és que iniciem la recerca al web
i, per fer-ho, hem de recórrer a directoris d’informació.
Abans s’anomenaven cercadors, però, amb poc temps,
aquests cercadors han anat ampliant el seu contingut
i la seva oferta de serveis: ara se solen anomenar portals,
perquè són els portals d’entrada a Internet.
Ole.es (l’actual <http://www.terra.es/>), un dels cercadors
més coneguts i més utilitzats a l’Estat, oferia,
ja fa temps, la possibilitat de triar la llengua de
les pàgines de què volíem executar la recerca. En transformar-se
en Terra, les llengües autonòmiques han estat bandejades
de la pàgina, per més que, si hi introduïm un mot en
català, ens oferirà igualment el resultat de les pàgines
en què apareix aquest mot <però també això mateix
ho poden fer altres cercadors americans com Yahoo <http://www.yahoo.com/>
i Netscape <http://www.netscape.com/>. Passa
el mateix en cercadors en castellà, com ara Ya.com <http://www.ya.com/>.
No obstant això, disposem d’un bon
nombre de cercadors en català que, a més d’oferir
els resultats que esmentàvem, presenten els seus directoris
en català. És el cas de Nosaltres.com <http://www.nosaltres.com/>, Cercador.com
<www.grec.net/cgibin/cercador.pgm>,
Som-hi! <http://www.som-hi.com/>, Inici.com
<http://www.inici.com/>,
Catalunyaonline <http://www.catalunyaonline.com/>,
Cercat <http://www.cercat.com/>, Tabarca <http://www.tabarca.com/>,
etc. i també de portals especialitzats, com ara un de
noves tecnologies en català <http://www.noticies.com/>.
En un segon nivell, disposem de portals
que, tot i que la llengua que utilitzen és diferent
de la catalana, permeten triar aquesta llengua per fer
la recerca que vulguem. Algun cercador espanyol incorpora
el català juntament amb les altres llengües autonòmiques
(Canal 21 <http://www.canal21.com/>). També és
el cas d'All the Web, All the Time <http://www.bos2.alltheweb.com/>
si triem fer una recerca avançada i també, com comentem
en l'apartat 3.2, de Google <http://www.google.com/> i Altavista
<es-ca.altavista.com>.
Finalment, destaquem el multicercador Buscopio
<http://www.buscopio.com/>, un cercador
de cercadors en castellà que ens permet accedir a diversos
motors de cerca alhora, l'Open Directory Project <http://www.dmoz.org/>, que és un cercador
temàtic en anglès que elabora desinteressadament la
comunitat internacional d'internautes i que ja ha superat
el nombre de llocs allotjats per Yahoo, i finalment
La Porta, l’accés lògic a Internet <perso.wanadoo.es/ferjor>,
una pàgina que, a partir d’enllaços diversos,
ens permet fer recerques, en català i 46 llengües més,
a diversos motors de cerca, però també de programari
i de música.
2. 2. El correu electrònic
De fet, per aconseguir informació sobre
un tema, a Internet es pot fer navegant per la www, i per això els motors de cerca
són sovint indispensables, o bé obtenir-la mitjançant
la comunicació amb el correu electrònic i els serveis
que s'hi basen (llistes de distribució, grups de discussió
i newsletters). Aquests darrers, els
serveis associats al correu electrònic, són els més
emprats a Internet. En forma de missatge personal o
col·lectiu (de multitramesa), de missatge de o a una llista de distribució o bé
a un grup de discussió o també de newsletter, són milers de milions
els bits que diàriament travessen el món sencer.
En aquesta mena de serveis s'evidencia que
no podem incidir en els usos lingüístics individuals.
Generalment ocorre que ens adrecem al nostre interlocutor
en la mateixa llengua en què ho faríem personalment;
però Internet és un altre món i sovint és possible que
no coneguem personalment el nostre interlocutor o que
els destinataris siguin un col·lectiu de persones. Els
factors, doncs, de la tria de la llengua poden ser variadíssims:
depenen del context, del mitjà, de la coneixença o desconeixença
de l'interlocutor en qüestió. Sovint, per experiència
pròpia, hem trobat persones que encara no gosen escriure
en català perquè no el van estudiar, perquè no el saben
escriure, tot i que el parlen habitualment... i, aleshores,
se sol acabar cedint a l'ús del castellà.
Tornant a basar-nos en el concepte de glocalització, s'han creat diverses
llistes de distribució que posen en contacte persones
amb interessos afins i localitzades o amb vincles a
un territori comú. Ciberdones <ciberdones.chi.es> és el nom —prou
descriptiu— d'una llista de distribució a la qual,
evidentment, estan subscrites dones, que a més de ser
catalanes són internautes. Una altra llista, l'Internauta
<http://www.internauta.net/>, també
engloba un sector de la població catalana interessada
per les noves tecnologies i la informàtica. I, per descomptat,
hi ha llistes encara més especialitzades, com ara Zèfir
<www.rediris.es/list/info/zefir>, a la qual se subscriu un sector encara més
reduït de la població, ja que, a més de la localització
geogràfica, s'hi uneixen interessos específics per un
àmbit específic de coneixement (la llengua catalana,
en aquest cas).
El segon servei que es val del correu electrònic
són els grups de discussió, que són plataformes públiques
d'internautes que intercanvien opinions i informació
sobre una qüestió per mitjà de missatges que pengen
en una pàgina web ordenats cronològicament o que s'envien
per correu electrònic. Per rebre o enviar missatges
a les llistes de distribució calia que l'usuari estigués
donat d'alta al servei; en canvi, en els grups de discussió,
només cal donar-se d'alta per poder enviar-ne però no
cal per rebre'n o llegir-ne. També, a diferència de
les llistes de distribució, els grups de discussió permeten
a l'usuari rebre els encapçalaments dels missatges i
descarregar només els que l'interessin. Es tracta d'un
servei que va néixer fa uns anys amb la creació de Usenet,
xarxa de missatges públics que permetia enviar opinions
a tots els usuaris que ho volguessin, i per això es
correspon amb el concepte de fòrum (i perquè en francès
i anglès es dóna a forum un sentit sinònim al de newsgroup). Per accedir als grups
de discussió (altrament anomenats de notícies), cal tenir i configurar
el programa lector de notícies (Outlook Express, Netscape
Messenger, etc.) i posseir una adreça des d'on descarregar
la llista de grups de notícies existents (que normalment
proporciona el proveïdor de serveis d'Internet i sol
començar pel prefix news); en definitiva, es tracta
de tenir accés a un servidor nntp, que és el protocol que permet
distribuir missatges entre servidors mitjançant Usenet.
Si no se'n disposa, també s'hi pot entrar, per exemple,
pel lloc web DejaNews <http://www.dejanews.com/>, que ofereix
una senzilla interfície en llenguatge html.
Citem, a tall d'exemple, tres grups de discussió
en català, que ja fa uns anys que es mantenen a la xarxa:
bit.listserv.catala (llista de discussió catalana),
soc.culture.catalan (la temàtica del qual és la llengua
catalana i les terres on es parla) i també una de més
nova Rosalbacava <groups.yahoo.com/group/rosalbacava>.Aquesta
última és una llista sobre llengua i literatura catalanes
que està a mig camí dels grups de discussió i les llistes
de distribució (perquè el portal Yahoo permet aquest
sistema tècnicament híbrid). Però, de ben segur, podrem
trobar altres grups si fem una recerca, per exemple,
a <tile.net/news>
o a <http://www.yahoo.com/>.
Trobem, com a últim servei basat en el correu
electrònic, les newsletters, instrument del correu
electrònic que ens informa de novetats i ens ofereix
la possibilitat de consultar-les directament al web
mitjançant enllaços inserits en el cos del missatge.
Per rebre'n, de la mateixamanera com passa a les llistes
de distribució, cal subscriure-s'hi. Per tant, depèn
de la voluntat i l'interès de les persones per rebre
missatges en català i sobre un tema específic. Un exemple
és la que envia Vilaweb cada setmana, Cap de 7mana, amb una àmplia oferta
d'activitats d'oci perquè l'aprofitem millor. Una altra
newsletter catalana força difosa
és la de LaMalla.net <http://www.lamalla.net/>, pla de la
Diputació de Barcelona per fomentar l'ús de les noves
tecnologies, on, si us hi subscriviu, rebreu informació
setmanal sobre les notícies més destacades d'aquest
tema.
Darrerament les noves tendències en newsletters són que els usuaris
puguin afegir comentaris seus a les que hagin rebut,
trametre als amics el resum més interessant i enviar
els seus propis resums d'articles publicats a altres
llocs web (amb un enllaç al text); tot això gràcies
a la tecnologia dice
(sigles angleses de motor
dinàmic i interactiu de contingut). Per fer-les
més interessants s'incita els usuaris a puntuar els
millors resums, cosa que provoca una sana competitivitat
d'enginy per assolir el lloc més alt de la llista. És
l'últim crit en comunicació digital:
la newsletter
com a servei integrant del servei principal del web
(com veurem en l'apartat 4.11) es val aquí d'un dels
recursos lúdics usats normalment en els serveis complementaris
(perifèrics)
per fomentar la interacció amb l'usuari. Aquest servei
permet combinar les tres fonts de coneixements de més
força a la xarxa: el que genera una personalitat o organització
en forma de newsletter, el que creen els usuaris
gràcies al dice
i les notícies crues
(raw) que s'obtenen de Moreover (<w.moreover.com>,
aplicació que rastreja el que es diu en la web, en classifica
els continguts per temes i ho envia als clients perquè
ho puguin penjar en el seu lloc web). En definitiva,
s'aplica a la newsletter les propietats del correu
electrònic i de la web. S'aconsegueix així combinar
la comunicació vertical, característica dels mitjans
de comunicació, i l'horitzontal, pròpia de la xarxa.
Probablement es tracta del naixement d'un mitjà de comunicació
nou que hauran de tenir molt en compte els mitjans de
comunicació tradicionals (vegeu apartat 4. 8) i llibres
i altres publicacions (apartat 4. 9).
Per acabar aquest apartat, ens referim al
concepte netetiqueta
(o etiqueta, que és el terme adoptat
pel Termcat). És el conjunt de regles de comunicació
que han de seguir els usuaris d'Internet, aplicable
a tots els serveis de la xarxa. D'entre aquestes, a
més de les relatives a protocol i la propietat intel·lectual,
n'hi ha unes de lingüístiques que són, a més, essencials
perquè la comunicació funcioni: concisió, claredat,
coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical
i també ús de símbols com a abreviacions (i evitar abreviatures
i sigles no reconegudes universalment). Segur que tots
aquests requisits lingüístics ens sonen i molt; per
això, per més que pugui semblar el contrari, insistim
novament en la importància que la llengua tindrà —i
la qualitat amb què s'usi— en la comunicació de
persones i organitzacions per Internet.
2.
3. Els xats
Malgrat la desprestigiada imatge en què
ha degenerat el servei de xat, els autors valorem positivament
la gran utilitat que reporta la possibilitat de comunicar-se
en línia des de qualsevol punt del món, distant o proper.
Tot i els problemes que comporta la immediatesa amb
què s'han de produir aquest tipus de converses, aquest
mitjà té, en principi, les mateixes finalitats que altres
canals: comunicar-se, transmetre idees o coneixements,
debatre sobre temes concrets o intercanviar punts de
vista o experiències. El xat també permet enviar fitxers
(programes, fotos, cançons...) a gran velocitat perquè
té lloc gràcies a un protocol anomenat dcc (direct client communication).
La conversa pot ser escrita i també per
mitjà d'àudio i vídeo. Al llarg de l'apartat, ens referim
a xat en sentit estricte com a equivalent a la comunicació
simultània escrita entre diverses persones; però hi
ha diverses opcions per comunicar-se per veu i per imatge
en temps real. Per la veu, podem fer ús dels webchats, que són serveis que ofereixen
pàgines per a l'organització de teleconferències via
web, és a dir, per xatejar
en veu, com Yahoo <chat.yahoo.com>,
Excite <www.excite.com/communities/chat/voicechat>o
Internet Partyline <http://www.internetpartyline.com/>,
o bé podem utilitzar els programes de missatgeria immediata
(els més coneguts: Yahoo Messenger <messenger.yahoo.com/intl/es/download/instructions.html>,
icq <http://www.icq.com/>, msn Messenger <messenger.msn.es> i aol Instant Messenger <http://www.aol.com/>, aquest darrer només
disponible en anglès i els altres tres, en espanyol), que és un servei que permet la comunicació
en temps real amb persones que tinguin el mateix programa
i que hi estiguin connectats en aquell moment. Per la
imatge, ens podem comunicar per la videoconferència;
els programes més usats són el Microsoft Netmeeting
<http://www.msn.es/>, Intel Video Phone
<http://www.intel.com/>
i cu-SeeMe <http://www.whitepine.com/>. En general,
convé recordar que Internet ofereix la possibilitat
d'establir converses telefòniques a preus molt més baixos
que els dels serveis de telefonia convencionals.
No pretenem fer ara una llista de canals
de xat on ens puguem comunicar per escrit en català
(que n'hi ha, i, per sort, força), però sí que ens convindria
distingir dos tipus de xats que tenen un rerefons i
un sentit ben diferents.
D'una banda, els xats on un personatge públic
accedeix a ser entrevistat per qualsevol persona que
estigui connectada i que coincideixi temporalment. És
el cas, com ja esmentarem més endavant, dels xats que
fins fa poc temps organitzaven Vilaweb, El Periódico
i com
Ràdio i per on han passat personatges tan coneguts com
la periodista Gemma Nierga, la model Judit Mascó, l'escriptor
Quim Monzó i una llarga i inacabable llista.
D'una altra banda, hi ha els xats de caràcter
més espontani en què l'anonimat és un component predominant.
En aquest tipus de xat es fa encara més manifest el
concepte glocalització que tant esmentem
al llarg de l'article. La proliferació dels canals (espais
per on xerren els internautes) que duen per nom un topònim
català —com ara<#girona>, <#catalunya>
o <#maresme>— pot sorprendre més d'un quan
el concepte que sura d'Internet és precisament el d'aldea
global. Hi ha força canals que usen normalment el català
en els quals, malgrat el localisme (Catalunya és unpaís
petit, els temes de conversa poden ser variats (com
<#albarca> o bé més específics <#Rock_català>,
<#atletisme_català>...).
Com en el correu electrònic, tret del primer
tipus de xat, ben poc podem incidir en els usos lingüístics,
ja que són converses que depenen de l'ús individual
que vulgui fer cada persona. Sempre tenim el remei de
canviar de canal!
Per accedir a aquestes tertúlies, ho podem
fer mitjançant una pàgina web, per exemple Vilaweb,
o bé instal·lant un programa a l'ordinador. El més conegut
i usat d'aquests programes és el mirc,
que gràcies a Softcatalà podem obtenir gratuïtament
en català <www.softcatala.org/prog51.htm>.
2. 4. Els
reconeixedors i convertidors de veu i dades i l'accessibilitat
Fa un cert temps, els sistemes de reconeixement
de veu es desenvolupaven en entorns molt limitats i,
des de no fa gaire anys, gràcies als programes que podem
instal·lar fàcilment a l'ordinador personal, s'han estès
a tots els àmbits, com els metges, advocats i altres
professionals i usuaris domèstics. Actualment, aquesta
tecnologia s'ha incorporat a pàgines i serveis d'Internet
sota l'empenta de l'apogeu dels telèfons mòbils. Per
accedir a una pàgina web des del telèfon s'usen programes
de reconeixement de veu instal·lats a la web mateixa;
per fer-ho des d'un ordinador personal, es fa interactuar
el programa de reconeixement de veu de l'ordinador amb
el sistema de veu que empra la pàgina web. Aquest recurs
tecnològic s'incorporarà amb força en els portals de
comerç electrònic i, precisament per això, apunta clarament
cap on anirà el futur de la xarxa. Pensem en la transcendència
del reconeixement de la veu en la domòtica: llums, electrodomèstics
i sistemes de seguretat activats i programats per mitjà
d'Internet o des d'un telèfon fix o mòbil amb la tècnica
de comandaments <instruccions> de veu.
En qualsevol cas, dels tres programes que
es poden trobar al mercat més immediat i que, a més
de transformar veu en text, siguin capaços de rebre
ordres i navegar per Internet per mitjà d'instruccions
de veu (ViaVoice Web Millennium d'ibm <www-4.ibm.com/software/speech>,
les tres versions de Dragon NaturallySpeaking <http://www.dragonsystems.com/>
de Learnout & Hauspie i FreeSpeeech 2000 de Philips),
només el FreeSpeech 2000 <www.speech.philips.com> està disponible en català i en tretze idiomes
més. És un programa que fa servir Internet Explorer
3.0 o superior i que permet navegar per Internet amb
els comandaments de veu indicant a l'ordinador on volem
anar mitjançant els enllaços.
Fent ús d'aquesta mateixa tecnologia, l'empresa
People Communications sa és la primera empresa espanyola
que ofereix serveis que es valen del reconeixement de
veu. Des del seu portal en espanyol Ydilo <http://www.ydilo.com/>, qualsevol persona
pot accedir a un ampli ventall d'informació i serveis
a Internet.
En el mateix sentit de conversió, de veu
a text, hi ha empreses que ofereixen el servei VoiceMail
(correu de veu), pel qual l'usuari pot enviar missatges
de veu a qualsevol adreça de correu electrònic sense
necessitat d'escriure el text (Net2Phone, <www.net2phone.com/spanish>,
en espanyol).
En un sentit de conversió inversa al que
acabem d'exposar, fa pocs mesos va néixer a Madrid el
servei Fonom@il <www.telefonicaonline.com/fonomail>,
un programa de tecnologia de la parla molt avançada
que converteix el text en veu. Aquest servei de Telefónica
permet escoltar i contestar missatges de correu electrònic
des de qualsevol telèfon mòbil o fix. La màquina parla
amb l'entonació adequada en català, a més de castellà,
anglès, èuscar i gallec. Aquesta és una iniciativa molt
elogiable ja que la tecnologia fa possible, en aquest
cas, respectar la realitat plurilingüe de l'Estat.
Pel que fa a l’accés a la xarxa de
persones amb minusvalideses auditives o visuals, avui
dia ja hi ha algunes eines que intenten suprimir aquesta
mena de barreres i fer accessible la informació i els
serveis que conté a aquests dos col·lectius de persones.
Adreçat a les persones discapacitades en
àudio i sono (sords, sordmuts i persones amb dificultats
per enraonar), s'està desenvolupant el Protocol Omega
<http://www.protocolomega.com/>,
que permetrà que aquestes persones puguin participar
de qualsevol activitat professional (advocat, comercial,
etc.) i particular (lleure, etc.) sense problemes d'entesa,
ni tampoc que calgui dependre d'un servei de missatges
sms (short messages service o serveis
de missatges curts) per entaular conversa amb un client,
familiar o amic en qualsevol moment. Aquest sistema,
basat en un programari americà, fa que les persones
usuàries del servei es comuniquin amb altres persones
—discapacitades o no— gràcies a unes operadores
que els atendran en català o castellà les 24 hores del
dia a les quals es poden fer arribar els missatges per
faxos o missatges de correu digitalitzats (d-mails) des d'uns terminals mòbils
dels abonats.
En canvi, la tiflotècnia és la ciència que
s’encarrega d’adaptar i desenvolupar els
avenços tecnològics per a les persones invidents o amb
una visió deficient. Per tant, per mitjà d'eines com
els lectors de pantalla, els navegadors parlants, els
lectors de llibres (els llibres digitals són en format
pdf i es poden convertir a format text enviant un missatge
amb l’arxiu adjunt a <pdf2txt@sun.trace.wisc.edu>)
i altres de més complexes (impressores o terminals de
lectura Braille) es pot aconseguir també una Internet
també més solidària. L’once <cidat.once.es/home.html> i
l’organització Sid@r <http://www.sidar.org/> són entitats
que han desenvolupat la tiflotècnia. Ofereixen consells
i programari per fer difusió de totes aquestes eines.
Sens dubte seria una actuació valuosa impulsar l'ús
del català en aquesta ciència.
3. Quatre casos
emblemÀtics a Internet
3. 1. Vilaweb, un portal complet
Fill de la Infopista catalana, que va nèixer
el 1995 i que reunia tots els recursos que hi havia
aleshores a Internet en català o sobre els Països Catalans,
Vilaweb <http://www.vilaweb.com/> ha esdevingut
un punt de referència per a qui vol estar informat puntualment
dels esdeveniments que es produeixen a Internet i fora
d'Internet, al seu barri o a la resta del món. Apareix
un altre cop, doncs, el concepte de glocalització.
La Infopista es va considerar des de l'inici
el barri català d'Internet, que en aquells moments habitaven
ben pocs internautes, ja que l'accés a la xarxa encara
no era un fet gaire usual. L'èxit rotund d'acolliment
per part dels internautes catalans fa que al cap de
tan sols un any neixi de la mà dels mateixos creadors
un nova vila catalana: Vilaweb. En paraules del seu
director, Vicent Partal: Vilaweb és un mitjà de comunicació,
tot i que els autors d'aquest article creiem que, com
el Barça, Vilaweb és més que un club.
Vilaweb, com hem dit, ens forneix de la
informació més actual a l'instant, mitjançant el servei
de notícies d'Europa Press. Ens posa al dia quant a
les noves tecnologies i l'últim programari que ha sortit
al mercat. Vilaweb ens informa dels esdeveniments més
importants que es produeixen al nostre poble, al nostre
barri o a la nostra comarca mitjançant les seccions
locals que, en el moment de redactar aquest article,
són un total de 91, que arriben fins a una comunitat
amb seu a Austràlia. A més, ens permet accedir a fòrums
sobre temes tan actuals com la llei d'estrangeria, els
òscars del 2001 o les vaques boges, i ens ofereix la
possibilitat de xatejar. També posa a la nostra
disposició un cercador i un directori de recursos en
català: Nosaltres.com.
A més, Vilaweb ofereix serveis wap, un servidor
de correu electrònic... i tot en català! Per tot això,
és una altra demostració pràctica que no sols es pot
viure i sobreviure a la xarxa en català, sinó que s'hi
pot triomfar amb èxit. Segons unes enquestes que du
a terme anualment El País, Vilaweb durant els anys
1999 i 2000 va ser una de les 20 pàgines més visitades
de l'Estat espanyol (en els llocs 10è i 13è, respectivament;
al costat de pàgines com <http://www.ole.es/>, <http://www.elpais.es/> o <http://www.yahoo.com/>). Per tant, usar
la llengua dels destinataris de la informació que volem
transmetre no és cap impediment, sinó, en la majoria
dels casos, com demostra Vilaweb, una clau per a l'èxit.
3. 2. Softcatalà, la voluntat impagable
Softcatalà <http://www.softcatala.org/>, un
altre inestimable exemple d'activitat reeixida en pro
del català, es va formar l'any 1997 i des d'aleshores
ens ha fornit, de manera gratuïta, del programari més
actual i punter en versió catalana. És el "Tucows català"
<http://www.tucows.com/>,
però amb l'objectiu afegit de fomentar l'ús del català
a la informàtica, Internet i les noves tecnologies.
Softcatalà és una entitat sense ànim de lucre, desvinculada
completament de l'Administració, que neix de la iniciativa
privada i de la voluntat d'algunes persones. Amb els
anys ha adquirit un prestigi, totalment merescut, per
aquesta voluntat de normalitzar la llengua catalana
en un àmbit tan complex com són les noves tecnologies
i la informàtica i també per la qualitat dels productes
que ofereix.
Aquest any Softcatalà i la multinacional Sun Microsystems han signat
un acord de col·laboració per a la traducció de l'Open
Office 6.0, la versió en codi obert del popular paquet
d'ofimàtica Star Office. Per aquest acord, Softcatalà
es farà càrrec de la definició de la terminologia, traducció,
correcció i els processos de comprovació de la versió
6.0 del programa, usant la guia d'estil i el glossari
de termes de l'associació, que conté unes 1.400 entrades.
Com
s'ha dit en l'apartat 2.1, gràcies a la col·laboració
de Softcatalà, Google <www.google.com> ofereix la
consulta en català, tot i que no s'inclou el català
en el llistat de llengües de la cerca avançada. També
el cercador Altavista <es-ca.altavista.com/> permet
consultar les seves pàgines en català, però en aquest
cas aquesta llengua no està inclosa a la llista de llengües
de consulta del motor de cerca.
3. 3. Les opinions d'Alfons Cornella
Des del 31 d'agost de 1995, Alfons Cornella
enriqueix un parell de cops per setmana les ments àvides
d'acostar-se al món de les noves tecnologies. La seva
visió de futur, gairebé sempre encertada, ens proveeix
de dades i reflexions útils i interessants que cal tenir
en compte si volem avançar-nos als fets i albirar el
progrés abans que es produeixi.
Inicialment des del web d'esade <http://www.esade.es/> i posteriorment
des d'Infonomia.com <http://www.infonomia.com/>, Alfons
Cornella s'ha convertit en un dels gurús catalans que ha anat desteixint
les idees que el preocupaven i ha aconseguit transmetre'ns
el seu interès viu tothora, mitjançant el butlletí electrònic
Extra-net! (que és l'apartat del web infonomia.com que
trobem també en català gràcies a Vilaweb).
3.
4. La uoc,
pionera en la ciberformació
Quant a l'ensenyament, trobem també a Internet
la possibilitat d'accedir a diversos estudis per mitjà
de la Universitat Oberta de Catalunya (uoc: <http://www.uoc.es/>), la qual ofereix tant
l'accés per a majors de 25 anys com formació universitària,
formació de postgrau, doctorats i altres mòduls de formació.
La uoc, l'única universitat íntegrament
no presencial de l'Estat, es va posar en funcionament
l'any 1994 i ha anat incrementant progressivament la
seva oferta formativa al llarg d'aquests anys. Actualment
s'hi poden estudiar 10 carreres universitàries. La uoc
és una peça cabdal per a la promoció i la difusió de
la llengua catalana, ja que hi és considerada la llengua
vehicular, i hauria de servir d'exemple de funcionament
exitós a moltes altres empreses. Durant els primers
anys, els destinataris únics érem els catalans i, per
tant, el campus virtual s'expressava lògicament en català.
Els resultats positius d'aquest temps han
fet que la uoc
es vagi obrint al món i ampliant, a més de l'oferta
de cursos, el seu públic objectiu. Així, en col·laboració
amb altres universitats, l'any 2000 obria un campus
paral·lel en llengua castellana, adreçat no solament
a l'Estat espanyol, sinó amb vista a ultrapassar altres
fronteres com ara Sud-amèrica. L'expansió de la uoc a l'Amèrica Llatina és un bon
exemple de com mostrar la identitat catalana al món
per mitjà d'una altra llengua, en aquest cas l'espanyola.
En recompensa per aquesta aposta per Internet,
l'International Council for Open and Distance Education
ha concedit a la uoc
el Premi icde
2001 d'Excel·lència, que li atorga el títol de millor
universitat virtual i a distància del món. Felicitats,
doncs, per aquest premi!
Així mateix, és lloable l'esforç de les
altres universitats catalanes per donar la possibilitat
de cursar una part dels estudis en l'entorn Internet.
Les universitats catalanes ofereixen un conjunt de serveis
comuns per mitjà de l'Institut Joan Lluís Vives <http://www.vives.org/>, que aplega totes
les universitats de Catalunya, el País Valencià, les
Illes Balears, la Catalunya Nord i Andorra, i que té
per objectiu coordinar la docència, la recerca i les
activitats culturals i potenciar l'ús de la llengua
catalana.
4. El mÓn divers
d'Internet
4. 1. Entrant a l'Administració de
la mà d'Internet
Com veurem tot seguit, l'Administració pot
col·laborar de manera important a impulsar la catalanització
de la xarxa. De l'Administració, ens referirem als àmbits
sanitari, jurídic i de l'ensenyament.
4. 1. 1. Una Administració orientada al ciutadà
D'acord amb una enquesta que efectua anualment
l'Estudio General de Medios (egm), Catalunya es configura com
a capdavantera pel que fa a nombre d'internautes de
l'Estat. Des de l'any 1997, l'evolució d'usuaris d'Internet
ha anat creixent acceleradament des d'un 4,8 % al 1997
fins a l'actual 21,5 % (dades de 2001), només comparable
a les comunitats de Madrid (19, 8 %) i La Rioja (19,7
%).
Aquest valor diferencial pot ser crucial
a l'hora de procurar una presència efectiva del català
a la xarxa: s'ha repetit que la introducció de la llengua
tindrà més a veure amb patrons culturals exitosos
i amb el grau d'incidència sobre les actituds individuals
de la comunitat internauta catalana que no pas amb altres
aspectes que són més eficaços en altres medis. Un estudi
recent de l'Institut Nacional del Consum (d'àmbit estatal)
recull els obstacles que impedeixen l'expansió d'Internet
a l'Estat al mateix ritme de la resta d'Europa, i proposa
per remoure'ls l'abaratiment de tarifes i facilitar
l'accés a la xarxa des de les escoles i des de llocs
públics. I, de fet, en aquesta presència pública a la
xarxa, Catalunya sembla que hi vulgui apostar fermament.
Desenvolupant el concepte de l'anomenada
democràcia electrònica, el Parlament de Catalunya <www.gencat.es/parlam>, per unanimitat,
ha decidit demanar a la Generalitat que faciliti la
participació dels ciutadans en l'elaboració de les lleis
per mitjà del web. Els projectes de llei es publicarien
a la pàgina web del Govern català i el ciutadà hi podria
fer arribar propostes i suggeriments. Aquest projecte
és la continuació de dos projectes de participació política
telemàtica iniciats el 1998: Democràcia Web <http://www.democraciaweb.org/>
i Parlament Obert <www.uoc.es/parlamentobert>,
impulsats amb la col·laboració del Parlament de Catalunya.
Parlament Obert està promogut pels Estudis de Dret de
la uoc i forma part del projecte Elvil
(European Legislative Virtual Library), juntament amb
altres universitats europees i sota el patrocini de
la Unió Europea. Democràcia Web, per la seva banda,
està fomentada per la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració
de Vilaweb, el diari Avui i la mateixa uoc.
Pel que fa a l’Administració de la
Generalitat <http://www.gencat.es/>, hi ha la voluntat
estratègica de liderar el que ha de ser un portal únic
d’accés a l’Administració: el projecte aoc (Administració Oberta de Catalunya),
que té com a missió incrementar el valor de la gestió
públicai un ús intensiu i relacional de les tecnologies
de la informació i les comunicacions, de manera que
es faciliti l’accés del ciutadà a l’Administració
i s’agilitin els tràmits que hagi d’efectuar.
Això es fa mitjançant la creació d'un portal únic del
ciutadà integrador de tots els serveis que rebrà en
suport electrònic mitjançant l'Administració: l'empresa
e-cat.
Es defineixen 10 línies de prestació d'aquests serveis:
accés a la sanitat (relació amb Viasalus, que s'explica
en l'apartat següent, 4.1.2.), accés a l'habitatge,
benestar del fill, suport a les persones amb disminució,
accés a la formació, intermediació laboral, conèixer
el país, serveis lingüístics, suport a l'empresa i entitats
i, per acabar, altres [serveis]. Amb aquest motiu, s'estudiarà
la viabilitat de llançar una targeta que combini els
serveis més universals per al ciutadà: la tus (targeta unificada de serveis).
La tus
serviria per a la identificació del ciutadà amb la signatura
electrònica davant les administracions, també per als
serveis sanitaris (possible inclusió de la targeta sanitària
individual, tsi), per als transports i tota
la resta de serveis que proporcioni e-cat.
D’altra banda, la missió de la Secretaria
per a la Societat de la Informació (abans el Comissionat
per a la Societat de la Informació, creat l’any
1998), adscrita al Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació (dursi, <dursi.gencat.es>), és adaptar plenament
a Catalunya la societat de la informació. Aquest objectiu
s’hauria de materialitzar en aspectes com ara
la introducció de les noves tecnologies a tota la societat
catalana, la modernització de les administracions (autonòmica
i també local) i el desenvolupament del Pla estratègic
Catalunya en xarxa. Aquest Pla estratègic pretén establir,
per a cada legislatura, les accions que cal seguir per
assolir l’objectiu abans esmentat.
De moment, la Generalitat ha posat en marxa
també un servei d'atenció ciutadana <wap.gencat.es> basat en la tecnologia
wap (protocol
d'aplicació sense fil). Les informacions a les quals
es pot accedir són aquelles que s'emeten des del Servei
Català de Trànsit, el Servei de Meteorologia de Catalunya,
l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes i el Servei d'Atenció
al Ciutadà (sac).
Pel que fa a les altres administracions,
cal destacar el projecte que comparteixen més de 700
municipis catalans i les dues entitats municipalistes
catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya i
l’Associació Catalana de Municipis: Localret <http://www.localret.es/>). Localret
té com a objectiu fonamental donar resposta a les necessitats
dels ajuntaments que formen part d’aquest projecte
en relació amb les funcions i les utilitats que han
de produir les noves tecnologies en el desenvolupament
dels serveis públics, l’equilibri territorial
i la qualitat de vida dels ciutadans.
En l'àmbit municipal, és destacable la pàgina
web de l'Ajuntament de Barcelona <http://www.bcn.es/>, que ofereix la possibilitat
d'executar fins a 60 tràmits en línia (altes de padró,
domiciliació de taxes, recollida de mobles, preinscripcions
escolars, etc.). L'Ajuntament de Barcelona ha fet també
una interessant aposta de futur amb l'impuls del districte
22@ de Poblenou, en el qual es transformarà l'antic
sòl industrial en una zona de la nova economia. Així mateix, cal
afegir que són molts els ajuntaments catalans que des
de fa un cert temps ofereixen la possibilitat de fer
un conjunt de tràmits sense haver de sortir de casa.
També en l'àmbit local, encara que no siguin
pròpiament institucions públiques, cal fer ressaltar,
de manera semblant com ho farem en l'apartat de les
xarxes ciutadanes (4. 3), els portals locals dels distints
pobles i ciutats catalans (<http://www.sabadell.net/>, <http://www.canal-h.net/>), que solen
oferir per defecte la càrrega de la versió catalana
de la pàgina web.
En canvi, en el sentit totalment oposat
al que hem reiterat que significa la xarxa i contrariant
el respecte que reclamem a les diferents opcions lingüístiques,
tenim l'Administració general de l'Estat. Com es pot
argumentar el monolingüisme espanyol en què estan redactades
les pàgines de diferents institucions i ministeris (<http://www.casareal.es/>,
<www.map.es/internet/indice.htm>),
fins i tot aquells que no tenen correspondència en cap
conselleria de la Generalitat i que per tant exerceixen
les competències tranquil·lament a Catalunya com
són els d'Afers Exteriors <http://www.mae.es/> i de Justícia <http://www.mju.es)/? Ni tan sols trobem una
versió en les llengües autonòmiques del contingut de
la pàgina de l'Agència Estatal d'Administració Tributària
<http://www.aeat.es/>, tan bé que hauria
anat d'imaginar-nos que ens feien la gara-gara a l'hora
d'haver d'afluixar la mosca! Com poden exercir electrònicament
les autoritats i l'Administració estatals a Catalunya
(és a dir, amb ciutadans catalans, radicats a Catalunya)?
És molt senzill, ho fan ignorant que l'article 3 de
la Constitució espanyola estableix que "les altres llengües
espanyoles també són oficials en les respectives comunitats
autònomes". Mentrestant, des de Catalunya insistim a
proposar, gairebé com un deure programàtic, que les
informacions i els serveis dels llocs web de les diferents
administracions territorials catalanes tinguin la corresponent
versió castellana i, evidentment, abans que l'anglesa
o qualsevol altra. I això que el que fan les nostres
administracions no té efectes fora del territori català...
4. 1. 2. L'àmbit de l'ensenyament
Ensenyament és un departament de l'Administració
autonòmica que impulsa des de fa anys l’ús de
les noves tecnologies. Per mitjà de la xarxa Telemàtica
Educativa de Catalunya (xtec,
<http://www.xtec.es/>),posa a l’abast
de tothom un gran nombre de recursos dels quals poden
treure profit tant alumnes com professors o qualsevol
persona que estigui interessada a trobar eines educatives.
L’xtec disposa d’un apartat
d’informació tècnica —que va des d’aspectes
tan complexos com el cablatge dels centres educatius
fins a fets més quotidians com la possibilitat d’instal·lar-se
un programa d’antivirus en l’ordinador o
d’actualitzar el programari—, un altre sobre
formació o beques per al professorat, un altre on s’esmenta
la normativa aplicable en aquest àmbit;un catàleg de
recursos educatius, entre els quals s’hi inclou
programari educatiu editat i distribuït pel Programa
d’Informàtica Educativa (pie, <www.xtec.es/cgi/programari_educatiu>);
i, finalment, un apartat, en què es detallen totes les
pàgines web dels centres educatius.
Finalment, convé destacar un servei que
s’ha posat en marxa recentment: l’Edu365.com
<http://www.edu365.com/>, un portal
de l’ensenyament que s’adreça a tots l’alumnat
de Catalunya i les seves famílies. Amb la finalitat
de millorar la qualitat de l’educació, aquest
servei pretén aprofitar les oportunitats que ens brinda
Internet i oferir als estudiants un conjunt de serveis
interactius i personalitzats, accessibles tant des de
casa com des de l’escola que contribueixen a potenciar
la implicació dels pares i mares en el procés d’aprenentatge
i en els estudis dels seus fills i filles. Pretén, doncs,
la fluïdesa de la comunicació entre tots els actors
que juguen un paper decisiu en l’educació.
També en aquest entorn de la docència i encara més directament
relacionat amb l'àmbit de les noves tecnologies, l'Associació
d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya
posa a disposició dels internautes un conjunt de recursos
i serveis interactius que inclouen fòrums (un de general,
però també específics sobre Linux i un altre sobre ofimàtica),
xats, recomanacions, enquestes i, especialment, recursos
per a professors d'informàtica. A més a més, hi ha onze
grups de treball que analitzen temes específics com
ara l'ofimàtica, com una eina per compartir materials
i experiències docents, o com muntar un servidor Linux
en un centre.
4. 1. 3. L'àmbit sanitari
Empreses privades i la Generalitat impulsen
Viasalus, un portal sanitari per agilitar les relacions
entre els professionals de la salut, l'Administració
i el ciutadà. Continuant amb el paper capdavanter de
Catalunya, el portal pretén ser un referent en la informació
sanitària i és una de les iniciatives establertes pel
Pla estratègic per a la societat de la informació (i
al capdavall relacionat amb el projecte Administració
Oberta de Catalunya), dissenyat des de la Generalitat.
Al darrere de la iniciativa hi ha un grup d'empreses
privades com el grup editorial Planeta, la consultora
PricewaterhouseCoopers (PwC), una societat del grup
Ericsson o l'asseguradora Agrupació Mútua. Els socis
privats tenen el 80 % del capital de l'empresa que impulsa
el projecte (Portal Salut i Qualitat de Vida) i els
organismes dependents de la Generalitat, el 20 %. El
portal ha de permetre al ciutadà, a més d'accedir a
informació sobre salut, fer transaccions per Internet
amb l'Administració (com ara gestionar la tramitació
de la targeta sanitària individual). Un dels serveis
que es podria implantar és la presència a la xarxa d'un
metge que, durant les 24 hores, resolgui petits dubtes
sobre la dosificació dels medicaments, o bé la possibilitat
de contractar pòlisses amb les mútues sanitàries. Amb
els ingressos d'aquest últim exemple i amb d'altres
derivats de la seva activitat, el portal es planteja
ser a mitjà termini rendible.
Aquest és, doncs, un portal que pot, partint
de l'ús oficial de la llengua, influir decisivament
en les opcions personals lingüístiques dels ciutadans
de la mateixa manera que els altres portals de l'Administració.
D'altra banda, Internet ha ocasionat moltíssims
avenços en el món de la medicina. Ha aportat les utilitats
següents per a professionals i per a pacients: mantenir-se
al dia en les darreres investigacions, accedir a bases
de dades com Medline, supervisar a distància
el treball de professionals, controlar malalts crònics,
consultar i intercanviar informació (imatges radiològiques,
sons, fotos d'alta resolució, etc.), entrar des de casa
a una ciberconsulta, saber la malaltia que es pateix
i fins i tot conèixer persones que tinguin la mateixa
patologia i compartir-la en fòrums de discussió. Aquests
nous sistemes de comunicació estan donant lloc a una
societat internacional en què la pràctica mèdica serà
més eficaç, més precisa i accessible a tothom. En aquesta
línia, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va
posar en marxa el projecte Metges On Line, la comunitat
virtual del metge (des de l'adreça <http://www.comb.es/>),
que, a més de fer-ho en llengua catalana, va esdevenir
exemplar per a altres iniciatives semblants a la resta
de l'Estat. També ha estat notícia el Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya <www.copc.org/default.asp>
per haver elaborat un protocol d'actuació, pioner a
l'Estat, per garantir les teràp
