Article: Els símbols de Catalunya a la Xarxa

Ricard Vaqué, president d'ADD.CT

Catalunya ha estat pionera en molts aspectes relatius a Noves Tecnologies i Societat de la Informacio. La presència catalana a la Xarxa es indubtable, tant en termes relatius com absoluts, així com també ho és el sentiment de col·lectivitat entre internautes de parla catalana de diferents orígens. I ho és malgrat l'absència de símbols d'identitat a la Xarxa i malgrat la minsa existència d'instruments de cohesió social i cultural relacionats amb Internet i les noves tecnologies.

L'ús del format web ha esdevingut indispensable en àmbits bàsics per a la nostra economia, com el sector turístic, o per a la nostra cultura, com la premsa electrònica. Tanmateix, aquesta important presència catalana a la Xarxa no es visualitza de forma evident fora de Catalunya. Les raons podrien ser una utilització del català que no es pot considerar generalitzada a la web, així com la manca d'un símbol inherent a la Xarxa que ens identifiqui com a país: el sufix .CT en substitució del domini .ES, o sigui, la plena catalanització de les adreces electròniques.

La norma ISO 3166 estandarditza i homologa abreujaments de noms de països que, posteriorment, la ICANN (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números), transforma en dominis d'Internet. Pero aquesta norma ISO no s'aplica només a les adreces electròniques, sino que pot utilitzar-se també en altre nomenclatures tècniques: matrícules de vehicles, etiquetatge, transport internacional, documentació oficial internacional, cartografia, moneda, correu postal, estadística, economia i un llarg etcètera. És evident, doncs, la trascendència de l'estàndard ISO 3166 per a la projecció internacional d'un país.

Però, tot i que el text de la norma ISO 3166 no es limita a reglamentar els noms dels països amb estat, sino també els noms de regions i arxipèlags, està redactat de tal manera que impedeix, avui, que la nostra nació també pugui homologar els abreujaments CT i CAT com a equivalents del nom "Catalunya".

Per aquest motiu, l'any 1996 un grup d'internautes dels Països Catalans van organitzar-se i va iniciar una recollida de signatures a través d'Internet. En poc temps, l'ADD.CT (Associació per a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT) va recollir més de 6.000 adhesions provinents de tots els racons del planeta, una xifra considerable atesa la baixa implantació d'Internet l'any 96.

"Nul·la voluntat política"

En resposta a les reclamacions de l'ADD.CT, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la resolució 192/V mitjançant la qual s'instava la Generalitat de Catalunya a "fer les gestions necessàries per a aconseguir un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet residents a Catalunya". Avui, 8 anys després, no s'ha avançat ni un mil·límetre en aquest sentit. Els recursos humans, tècnics i econòmics que s'han posat sobre la taula durant dues legislatures són pràcticament nuls, potser perque també ha estat pràcticament nul·la la voluntat política d'avançar en aquest afer. No tocava.

Atesa aquesta dificultat per assolir un domini territorial, ha sorgit recentment una iniciativa, pretesament civil, que pretén assolir el registre d'un identificador .cat com a domini "per a la comunitat lingüística catalana". Comparat amb els identificadors ISO de què disposen la resta de països, més que normalitzar la situació de Catalunya, el que aconseguiria el domini .cat és recordar la situació d'anormalitat en què es troba la nostra nació. Però és tanta la sed dels catalans per dotar-nos d'una simbologia, que milers de persones s'han adherit immediatament a la campanya del domini .cat, ignorant els interessos empresarials que podria haver-hi darrere la iniciativa.

Però, en el difícil supòsit que la ICANN aprovés la candidatura del domini lingüístic .cat, Catalunya seguiria patint un dèficit, ja que, mentre no s'inscrigui el mot "Catalunya" a les llistes ISO 3166, l'únic significat oficial internacional que tindrà el nom del nostre país, serà "és" el d'un espai administratiu del Regne d'Espanya.

Les diferències entre el projecte .ct i el projecte .cat son notables, tot i que ambdós es complementen i s'alimenten mútuament. L'ADD.CT, que està adherida i dona suport a PuntCAT des del primer moment, tampoc no vol deixar d'insistir que la Generalitat no hauria d'oblidar l'encàrrec que li va fer el Parlament l'any 96.

.ct i .cat, al nou Estatut

L'ADD.CT convida, doncs, tots els ens locals de Catalunya a aprovar una moció de suport a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT, mitjançant la qual es planteja al Parlament la necessitat de constituir una Agència Catalana de Normalització i Certificació, inclosa a la xarxa internacional d'oficines ISO, que assumeixi les competències que té avui l'agència espanyola AENOR, adscrita al Ministeri d'Indústria.

Aquesta moció aboga també per què els identificadors CT i CAT homologats s'incloguin en el text del nou Estatut d'Autonomia, dins l'apartat dels Símbols Nacionals, així com demana que les competències sobre normalització i certificació es regulin a bastament en el capítol estatutari de Competències.

L'ISO 3166 no és, obviament, sinònim de soberania. És un petit però irrenunciable pas en el camí que ens ha de portar a ser algun dia un país normal. Un país que no hagi de pagar per tenir allò que els altres països tenen de forma natural.

Publicat originalment a "La Malla"

Com és que el Regne Unit com a tal no té assignat cap codi ISO i, en canvi, si disposa del domini UK ?

El Regne Unit té asignat GB com a codi ISO .
Com va el domini CAT per les pàgines en català?, s´aprovarà?.

Normativa ISO

Els països en català
La normativa ISO 3166-1 contempla els codis de dues lletres de tots els països del món juntament amb el seu nom en anglès i francès. En la taula inferior s'indiquen els noms oficials anglesos i la seva traducció al català.
(informació corresponent al 21/8/00)
Codi Anglès Català
AF Afghanistan Afganistan
AL Albania Albània
DZ Algeria Algèria
AS American Samoa Samoa Americana
AD Andorra Andorra
AO Angola Angola
AI Anguilla Anguilla
AQ Antarctica Antàrtida
AG Antigua and Barbuda Antigua i Barbuda
AR Argentina Argentina
AM Armenia Armènia
AW Aruba Aruba
AU Australia Austràlia
AT Austria Àustria
AZ Azerbaijan Azerbaidjan
BS Bahamas Bahames
BH Bahrain Bahrain
BD Bangladesh Bangla Desh
BB Barbados Barbados
BY Belarus Bielorússia
BE Belgium Bèlgica
BZ Belize Belize
BJ Benin Benín
BM Bermuda Bermuda
BT Bhutan Bhutan
BO Bolivia Bolívia
BA Bosnia and Herzegovina Bòsnia i Hercegovina
BW Botswana Botswana
BV Bouvet Island Illa Bouvet
BR Brazil Brasil
IO British Indian Ocean Territory Territori Britànic de l'Oceà Índic
BN Brunei Darussalam Brunei
BG Bulgaria Bulgària
BF Burkina Faso Burkina Faso
BI Burundi Burundi
KH Cambodia Cambodja
CM Cameroon Camerun
CA Canada Canadà
CV Cape Verde Cap Verd
KY Cayman Islands Illes Caiman
CF Central African Republic República Centreafricana
TD Chad Txad
CL Chile Xile
CN China Xina
CX Christmas Island Illa Christmas
CC Cocos (Keeling) Islands Illes Cocos (Keeling)
CO Colombia Colòmbia
KM Comoros Comores
CG Congo Congo
CD Congo, the Democratic Republic of the Congo, República Democràtica del
CK Cook Islands Illes Cook
CR Costa Rica Costa Rica
CI Côte d'Ivoire Costa d'Ivori
HR Croatia Croàcia
CU Cuba Cuba
CY Cyprus Xipre
CZ Czech Republic Txeca, República
DK Denmark Dinamarca
DJ Djibouti Djibouti
DM Dominica Dominica
DO Dominican Republic República Dominicana
TP East Timor Timor Oriental
EC Ecuador Equador
EG Egypt Egipte
SV El Salvador El Salvador
GQ Equatorial Guinea Guinea Equatorial
ER Eritrea Eritrea
EE Estonia Estònia
ET Ethiopia Etiòpia
FK Falkland Islands (Malvinas) Illes Malvines (Falkland)
FO Faroe Islands Illes Faroe
FJ Fiji Fiji
FI Finland Finlàndia
FR France França
GF French Guiana Guaiana Francesa
PF French Polynesia Polinèsia Francesa
TF French Southern Territories Territoris Francesos del Sud
GA Gabon Gabon
GM Gambia Gàmbia
GE Georgia Geòrgia
DE Germany Alemanya
GH Ghana Ghana
GI Gibraltar Gibraltar
GR Greece Grècia
GL Greenland Groenlàndia
GD Grenada Grenada
GP Guadeloupe Guadalupe
GU Guam Guam
GT Guatemala Guatemala
GN Guinea Guinea
GW Guinea-Bissau Guinea Bissau
GY Guyana Guyana
HT Haiti Haití
HM Heard Island and McDonald Islands Illa Heard i Illes McDonald
VA Holy See (Vatican City State) Vaticà
HN Honduras Hondures
HK Hong Kong Hong Kong
HU Hungary Hongria
IS Iceland Islàndia
IN India Índia
ID Indonesia Indonèsia
IR Iran, Islamic Republic of Iran
IQ Iraq Iraq
IE Ireland Irlanda
IL Israel Israel
IT Italy Itàlia
JM Jamaica Jamaica
JP Japan Japó
JO Jordan Jordània
KZ Kazakstan Kazakhstan
KE Kenya Kenya
KI Kiribati Kiribati
KP Korea, Democratic People's Republic of Corea, República Democràtica Popular de
KR Korea, Republic of Corea, República de
KW Kuwait Kuwait
KG Kyrgyzstan Kirguizistan
LA Lao People's Democratic Republic Laos
LV Latvia Letònia
LB Lebanon Líban
LS Lesotho Lesotho
LR Liberia Libèria
LY Libyan Arab Jamahiriya Líbia
LI Liechtenstein Liechtenstein
LT Lithuania Lituània
LU Luxembourg Luxemburg
MO Macau Macau
MK Macedonia, the Former Yugoslav Republic of Macedònia
MG Madagascar Madagascar
MW Malawi Malawi
MY Malaysia Malàisia
MV Maldives Maldives
ML Mali Mali
MT Malta Malta
MH Marshall Islands Marshall
MQ Martinique Martinica
MR Mauritania Mauritània
MU Mauritius Maurici
YT Mayotte Mayotte
MX Mexico Mèxic
FM Micronesia, Federated States of Micronèsia, Estats Federats de
MD Moldova, Republic of Moldàvia
MC Monaco Mònaco
MN Mongolia Mongòlia
MS Montserrat Montserrat
MA Morocco Marroc
MZ Mozambique Moçambic
MM Myanmar Myanmar
NA Namibia Namíbia
NR Nauru Nauru
NP Nepal Nepal
NL Netherlands Països Baixos
AN Netherlands Antilles Antilles Holandeses
NC New Caledonia Nova Caledònia
NZ New Zealand Nova Zelanda
NI Nicaragua Nicaragua
NE Niger Níger
NG Nigeria Nigèria
NU Niue Niue
NF Norfolk Island Illa Norfolk
MP Northern Mariana Islands Illes Marianes del Nord
NO Norway Noruega
OM Oman Oman
PK Pakistan Pakistan
PW Palau Palau
PS Palestinian Territory, Occupied Palestina
PA Panama Panamà
PG Papua New Guinea Papua Nova Guinea
PY Paraguay Paraguai
PE Peru Perú
PH Philippines Filipines
PN Pitcairn Pitcairn
PL Poland Polònia
PT Portugal Portugal
PR Puerto Rico Puerto Rico
QA Qatar Qatar
RE Reunion Reunion
RO Romania Romania
RU Russian Federation Rússia
RW Rwanda Rwanda
SH Saint Helena Saint Helena
KN Saint Kitts and Nevis Saint Christopher i Nevis
LC Saint Lucia Saint Lucia
PM Saint Pierre and Miquelon Saint Pierre i Miquelon
VC Saint Vincent and the Grenadines Saint Vincent i les Grenadines
WS Samoa Samoa
SM San Marino San Marino
ST Sao Tome and Principe Sâo Tomé i Príncipe
SA Saudi Arabia Aràbia Saudita
SN Senegal Senegal
SC Seychelles Seychelles
SL Sierra Leone Sierra Leone
SG Singapore Singapur
SK Slovakia Eslovàquia
SI Slovenia Eslovènia
SB Solomon Islands Salomó
SO Somalia Somàlia
ZA South Africa Sud-àfrica, República de
GS South Georgia and the South Sandwich Islands Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud
ES Spain Espanya
LK Sri Lanka Sri Lanka
SD Sudan Sudan
SR Suriname Surinam
SJ Svalbard and Jan Mayen Svalbard i Jan Mayen
SZ Swaziland Swazilàndia
SE Sweden Suècia
CH Switzerland Suïssa
SY Syrian Arab Republic Síria
TW Taiwan, Province of China Taiwan
TJ Tajikistan Tadjikistan
TZ Tanzania, United Republic of Tanzània
TH Thailand Tailàndia
TG Togo Togo
TK Tokelau Tokelau
TO Tonga Tonga
TT Trinidad and Tobago Trinitat i Tobago
TN Tunisia Tunísia
TR Turkey Turquia
TM Turkmenistan Turkmenistan
TC Turks and Caicos Islands Illes Turks i Caicos
TV Tuvalu Tuvalu
UG Uganda Uganda
UA Ukraine Ucraïna
AE United Arab Emirates Unió dels Emirats Àrabs
GB United Kingdom Regne Unit
US United States Estats Units (EUA)
UM United States Minor Outlying Islands Illes Perifèriques Menors dels EUA
UY Uruguay Uruguai
UZ Uzbekistan Uzbekistan
VU Vanuatu Vanuatu
VE Venezuela Veneçuela
VN Viet Nam Vietnam
VG Virgin Islands, British Illes Verge Britàniques
VI Virgin Islands, U.S. Illes Verge Americanes
WF Wallis and Futuna Wallis i Futuna
EH Western Sahara Sàhara Occidental
YE Yemen Iemen
YU Yugoslavia Iugoslàvia
ZM Zambia Zàmbia
ZW Zimbabwe Zimbabwe

Els idiomes en català
La normativa ISO 369 contempla els codis de dues i tres lletres de tots els idiomes que es parlen al món juntament amb el seu nom en anglès. En la taula inferior trobareu els codis de dues lletres i els noms en anglès, amb la seva traducció al català, dels idiomes que apareixen més sovint en les traduccions. Si en voleu consultar la llista completa (només en anglès), feu clic aquí.

Recordeu que en català, a diferència del que es fa en anglès, els idiomes s'escriuen amb minúscula inicial.

Els termes en cursiva indiquen grups d'idiomes, que s'utilitzen en la codificació de caràcters.
Codi

Anglès

Català
AF Afrikaans Afrikaans
SQ Albanian Albanès
AR Arabic Àrab
HY Armenian Armeni
Baltic Bàltic
EU Basque Basc
BR Breton Bretó
BG Bulgarian Búlgar
BE Byelorussian Bielorús
CA Catalan Català
Central European Centreeuropeu
ZH Chinese Xinès
Cyrillic Ciríl·lic
CO Corsican Cors
HR Croatian Croat
CS Czech Txec
DA Danish Danès
NL Dutch Holandès
EN English Anglès
EO Esperanto Esperanto
ET Estonian Estonià
FO Faeroese Feroès
FI Finnish Finès
FR French Francès
GD Gaelic, Scots Gaelic Gaèlic, gaèlic escocès
GL Galician Gallec
KA Georgian Georgià
DE German Alemany
EL Greek Grec
IW Hebrew Hebreu
HU Hungarian Hongarès
IS Icelandic Islandès
IN Indonesian Indonesi
GA Irish Irlandès
IT Italian Italià
JA Japanese Japonès
KO Korean Coreà
LA Latin Llatí
LV Latvian Letó
LT Lithuanian Lituà
MK Macedonian Macedònic
MT Maltese Maltès
NO Norwegian Noruec
OC Occitan Occità
PL Polish Polonès
PT Portuguese Portuguès
RO Romanian Romanès
RU Russian Rus
SR Serbian Serbi
SH Serbo-Croatian Serbocroat
Simplified Chinese Xinès simplificat
SK Slovak Eslovac
SL Slovenian Eslovè
ES Spanish Espanyol
SV Swedish Suec
TH Thai Tai
BO Tibetan Tibetà
Traditional Chinese Xinès tradicional
TR Turkish Turc
UK Ukrainian Ucraïnès
VI Vietnamese Vietnamita
CY Welsh Gal·lès
Western Occidental

Retorn.

Vull afegir que la ICANN no representa a les nacions del mon i esta controlada parcialment per la cambra de comerç americana. Una organitzacio internacional plural no pot funcionar d'aquesta manera.

Jo voldria saber si la ISO3166 permet codis territorials superposats.
És a dir, si permet establir que el domini "ES" valgui per a tot l'estat espanyol i, a la vegada, dins d'aquest territori hi hagi una part amb un domini (CT) adicional.

Si no és així, suposo que el conflicte polític ve de la renúncia que l'estat hauria de fer per a aprovar el domini "CT": que el domini "ES" no fós vàlid per al territori de Catalunya, Països catalans o Corona d'Aragó (?).

Qui som | Contacte | RSS | Ajuda

tecnològica i llengua catalana

Article: Els símbols de Catalunya a la Xarxa

Comentaris

Inici de sessió