Llengua i societat de la informació: construint una capa de recursos lingüístics lliures pel català
22/09/2003, Jordi Mas i Hernàndez,  coordinador de Softcatalà i del màster de programari lliure a la UOC

Molts cops em pregunten quins són els problemes per al desenvolupament del català a la societat de la informació. La majoria de la gent s'espera una resposta que apunti cap a les multinacionals, que algunes certament tenen culpa de moltes situacions, però la meva resposta és sempre la mateixa: nosaltres mateixos. L'argument mereix una explicació.

La transició que estem vivint actualment cap a una societat de la informació ha modificat profundament les relacions entre les persones, empreses, i governs: les empreses usen la Xarxa per relacionar-se amb clients i proveïdors, utilitzen també eines de gestió del coneixement per ser més eficients, els governs milloren la seva presència a Internet i els serveis als ciutadans a través de la Xarxa, els usuaris usen les eines per millorar les seves relacions personals, etc. Anem de forma imparable cap a  una societat altament interconnectada on l'eix fonamental és la informació i on les llengües prenen un paper molt destacat.

Per què el català com a llengua pugui afrontar amb èxit aquest repte necessitem tot un seguit d'eines de recuperació de la informació i de tecnologies de la llengua. Aquestes eines, abarquen des de sistemes capaços de detectar automàticament la llengua d'un document (i lògicament destriar el català correctament), de fer-ne un autoresum del contingut, o de ser capaços d'elaborar respostes automàticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogràfics, gramaticals, sistemes de traducció automàtica, de reconeixement de textos escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; és a dir, totes les eines necessàries perquè el tractament de la informació en la nostra llengua sigui una realitat.

Mentre que el propi seny ens indica la importància de disposar d'aquestes eines, el que és realment important i potser no tan trivial es adonar-nos que aquestes eines han de formar part un bé comú, de tota la comunitat lingüística catalana, perquè són eines bàsiques en la nova societat i d'utilitat pública, i com a tals estan fora de la llei de mercat:  han de ser de lliure accés.

De la mateixa manera que tenim carreteres públiques que garanteixen la comunicació entre un punt i un altre, necessitem que totes aquestes eines necessàries pel tractament de la informació en llengua catalana siguin públiques i l'abast de tothom formant un bé compartit per tots. Això no vol dir simplement que aquestes eines siguin gratuïtes, sinó que necessitem que el programari i els recursos lingüístics que les formen, siguin lliures, entenent per lliures que siguin com a mínim de domini públic junt amb el seu codi, i com a desitjable, alliberades sota una llicència de programari lliure.

La compartició del coneixement és el model sobre el qual han treballat sempre els científics, publicant i compartint els resultats de la seva recerca, creant una capa de coneixement comú, model sobre el quan sempre la societat ha innovat. De la mateixa manera, s'ha de crear una infraestructura pública bàsica d'eines lingüístiques que poguem utilitzar els ciutadans, empreses, i les institucions per treballar en català en les noves tecnologies.

No poder disposar d'aquestes eines, bé perquè no existeixen o perquè estan en mans d'universitats que no hi donen accés o empreses privades, representa establir una barrera d'accés per al català a la societat de la informació.

Aquestes eines s'han de desenvolupar sense rebre diners i sempre de forma altruista? La resposta és no. Una universitat o empresa pot rebre recolzament d'un programa europeu o del govern per desenvolupar aquestes eines. El que és molt important és que un cop realitzat el projecte sigui un bé comú per a tothom. De fet, per al català algunes eines ja existeixen i han estat desenvolupades amb diners públics però actualment es troben tancades.

L'existència d'aquesta capa comuna de béns per al català en forma de tecnologies per a la llengua deixa espai per a les empreses perquè puguin desenvolupar productes més especialitzats, personalitzats, i oferir suport. Així mateix, també fomentem la innovació proporcionant una infraestrutura bàsica sobre la qual podem ja treballar, disminuint les barres d'entrada de noves empreses que vulguin treballar amb tecnologies en català.

Hem d'evitar que les tecnologies de la llengua estiguin exclusivament en mans del sector privat i hem d'assegurar la seva disponibilitat com a be públic evitant així l'establiment, d'una forma indirecta, d'un impost encobert (en forma de llicències de programari) per treballar en la nostra llengua en la societat de la informació, un fet que avui en dia ja s'està produint.

El govern català, representat pel DURSI, les institucions catalanes, les universitats (especialment els departaments de lingüística computacional), tenen una gran responsabilitat en assegurar que aquesta capa de recursos lliures pel català siguin una realitat alliberant la recerca bàsica que ja han realitzat amb diners públics i tenint aquest objectiu sempre present en futurs projectes.

Si es fracassa en la creació d'aquest conjunt d'eines lliures que ens permeti treballar, a tothom, en català, s'haurà fracassat a portar el català al nou model de societat de la informació.