La comodització de la indústria del programari i el paper del programari lliure
Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org, 13/07/2005
La indústria del programari és fonamental per
a qualsevol societat avançada ja que té un impacte transversal en la
resta de sectors i en la societat en general.Aquesta
indústria es troba bàsicament dividida en dos tipus d'empreses: les que produeixen
programari empaquetat (Microsoft, Adobe, Oracle i altres) que segueixen un model de producció industrial i basen
una part molt important del seus ingressos (un 75% habitualment) en la venda de les llicències d'ús del seu programari. L'altre gruix d'empreses
són les de serveis informàtics que es dediquen a proporcionar solucions
i tenen l'estructura d'una empresa de serveis tradicional. Entre mig d'aquests dos
pols podem trobar empreses hibrides, que barregen ambdós models, però la majoria acostumen a estar a un dels dos extrems.
Als Estats Units, només a l'índex borsari Nasdaq el sector del programari
empaquetat té capitalització borsària1 de 973.380 milions de dòlars. A Catalunya, i la resta del sud d'Europa és pràcticament inexistent. No existeix una indústria
significativa de proveïdors de programari estàndard empaquetat. Només hem de mirar els
prestatges de les tendes d'informàtica i les empreses d'aquí afiliades a lobbys de fabricants de
programari empaquetat com la BSA per constatar aquesta realitat.
L'e-business center de l'escola
de negocis IESE va publicar durant el mes de maig del 2005 les conclusions d'un
estudi2 sobre els criteris d'adopció en les tecnologies de la
informació i la comunicació en l'àmbit empresarial a l'Estat Espanyol. L'estudi analitza els
criteris de decisió al hora d'adquirir tecnologies concloent que per al 38% de les empreses
enquestades el cost d'una solució tecnològica és el factor més important (i un 51% addicional ho considera important). El
segon criteri d'adopció és el grau de estàndard que és la solució on un 32% ho considera molt
important (i un
addicional 59% ho considera important).
A nivell mundial vam veure com els canvis en el model de renovació de
llicències que Microsoft va introduir fa un parell d'anys van ocasionar
reaccions negatives en molts dels seus clients3. A part de comprar la
llicència del programa, la majoria de fabricants fan ingressos recurrents amb les
actualitzacions periòdiques. També hem pogut veure la creixent adopció de formats
oberts recentment per diferents governs europeus.
La indústria del programari empaquetat té uns marges molt alts. Als Estats Units les
empreses que cotitzen a l'índex borsari Nasdaq tenen de mitjana prop d'un 20% de marge de benefici net4 (molt per sobre de molts altres sectors) i quatre de les vint
persones més riques del món segons Forbes5 pertanyen a
aquest sector. Aquests
marges extraordinàriament alts venen en gran part als costos de
llicència que els clients estan sotmesos.
L'èxit de les solucions de programari lliure en alguns segments de la
industria és un senyal molt clar de que la indústria d'alts marges
creats per les llicències de programari està desapareixent en alguns
d'aquests segments per la irrupció de solucions lliures que encaixen
perfectament amb el que està demandant el mercat: eliminació del cost de
llicència i estandarització de les solucions. Com a exemple d'aquesta evolució tenim els segments de
mercats dominats per les solucions lliures Apache (amb el 67% dels servidors webs a
Internet), MySQL o Postgres als
segments baixos i mitjans de bases de dades o Linux en el terreny dels
servidors, usat
ja a dia d'avui per organitzacions com Google, Amazon, o la NASA.
La comodització (la
impossibilitat de diferenciar entre productes)
de les solucions de programari fa que els avantatges
competitius de les solucions lliures acabin erosionant o arraconant les
opcions privatives. Addicionalment, en la indústria del programari es dóna una situació de
monopoli en diversos segments de mercat. Els més importants per als usuaris són els sistemes
operatius i les aplicacions ofimàtiques però hi ha de molts altres. Linux i OpenOffice.org han ajudat a trencar aquest
monopoli oferint solucions tècnicament molt competents i sense cost de
llicència i basades en estàndards oberts.
La indústria del programari està canviant cap a un model més racional
pels usuaris amb menys costos de llicència i intensificant-se en la
prestació de serveis. Paral·lelament el desenvolupament i distribució del
coneixement està passant de les mans d'uns pocs, fins ara principalment
ubicats als EUA, a una descentralització del mateix i un repartiment més
equànime del coneixement. En aquesta evolució el programari lliure està tenint un
efecte catalitzador i està esdevenint ja en molts sectors clau per a la
prestació de serveis. Només a Catalunya ja hi ha al voltant de cent empreses
treballant exclusivament amb solucions lliures.
Aquest document és
(c) 2005 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i
distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i
s'inclogui aquesta nota.
Bibliografia
Robert A. Burgelman, Sami Inkinen, Christof Wittig (2004). MySQL Open Source Database in 2004. Harvard Business School
Robert D. Austin (2004). Novell: Open Source Software Strategy. Harvard Business School